La pandèmia, els temporals o l’actual crisi han marcat un mandat convuls, però no han evitat que la Diputació de Tarragona tirés endavant les línies mestres del seu projecte. De fet, el context derivat de la pandèmia ha suposat inclús un impuls per apostes com la del turisme sostenible. La seva presidenta, Noemí Llauradó, ens parla d’habitatge, transició ecològica, cultura i despoblament, vectors clau d’aquests més de tres anys de mandat. Darrerament, s’ha buscat apostar per l’anomenat “turisme sostenible” al territori. Com valoren la seva implementació i aquest estiu sense restriccions? Aquest estiu ha sigut bo pel que fa a recuperació de xifres. Sabem que ara el turisme ha de ser sostenible des de totes les perspectives perquè la ciutadania aprecia el contacte amb la natura i el paisatge. A més, la marca Terres de l’Ebre és reserva de la biosfera i ho hem de fer valdre. Estem treballant per poder gaudir de tots els actius que té tant la marca Costa Daurada com la de Terres de l’Ebre: el patrimoni, la cultura, la gastronomia i el paisatge. Després de la pandèmia, hi va haver un turisme de proximitat i familiar. Això ens va permetre conèixer la riquesa que teníem ben a prop de casa. I els Fons Next Generation també s’impliquen en aquest turisme sostenible. Gràcies als Fons Next Generation també vam tenir una subvenció important que ens permetrà posar la Via Verda de la Val de Zafán en més valor. És un turisme lligat amb la sostenibilitat i les famílies. Una de les competències més remarcables de la Diputació és la de donar suport als municipis més petits. En quins àmbits els ajuden? L’eina principal és el Pla d’Acció Municipal, que aquest mandat ja l’havíem incrementat sense saber el que ens esperava amb la pandèmia. Són 85 milions en quatre anys. Això els permet poder abordar despesa corrent i tota mena d’inversions. Pot anar des d’arreglar un casal fins a fer reparacions dels carrers. Els pobles més petits se’n beneficien i ho valoren positivament, però els més grans també s’hi acullen. Cada un segons les seves necessitats. D’altra banda, tenim moltes línies d’ajuts i subvencions que intentem portar-les cap a la concurrència competitiva. En elles podem donar suport en temes de transició energètica i acció climàtica. Com que la Diputació de Tarragona lidera el pacte de les alcaldies per l’energia sostenible i el clima, el que fem és fomentar que els ajuntaments s’hi adhereixin i els ajudem a dur a terme els seus plans d’accions. Per exemple, fomentar les calderes de biomassa, canviar l’enllumenat per un de sostenible, la silvopastura o la prevenció d’incendis. Com hi contribuïu en l’àmbit cultural? També tenen ajuts en l’àmbit cultural. Des dels que ja existien com l’eCataleg, que els permet rebre ajuts per contractar empreses culturals i fer espectacles, com d’altres de nous. Recentment, n’hem tret un per esdeveniments d’especial impacte al territori. Va adreçat sobretot a festivals o programacions culturals estables. L’afany és que es vegi una demarcació creativa culturalment i capaç d’organitzar aquesta mena d’esdeveniments. Quines ajudes són menys visibles per a la ciutadania? Un altre tipus d’ajut que es fa als ajuntaments petits i potser no es veu tant és el de l’assistència tècnica. Per exemple, poder-los realitzar algun projecte urbanístic, fer un plec de clàusules o un assessorament d’enginyeria o jurídic. Per un ajuntament petit, que possiblement només tenen unes hores de secretaris i aquests tràmits els han de fer regidors, és molt valorable. Un dels objectius que es marcaven era frenar el despoblament d’aquests municipis. Com ho fan? Efectivament, combatre el despoblament és una de les nostres línies estratègiques. El nostre propòsit és garantir un equilibri territorial perquè no tot es concentri en determinats municipis. No és una qüestió única de la nostra demarcació, per la qual cosa és important treballar sinergies amb diferents administracions. Des de la nostra acció de govern el que podem fer és oferir serveis. Quins? Treballem perquè aquells habitatges de titularitat municipal es puguin rehabilitar i atorgar-los a lloguer social o a fixar gent al territori. Aquesta línia va començar el mandat passat d’una manera molt menuda i ara hem augmentat molt la partida. S’han beneficat un 63% més de municipis d’aquests més d’1 milió d’euros. D’altra banda, també són rellevants les comunicacions. Per un costat, la digitalització que permet quedar-te al teu municipi tot i treballar en un altre. I per l’altre costat, les connexions físiques. Tenim una xarxa local de carreteres molt important que permet la connexió entre diferents municipis i garantir l’accés als serveis. Un d’ells són els caixers per a la gent gran, en què estem treballant per poder facilitar-los. Tanmateix, també fomentem l’emprenedoria gràcies als espais de coworking o a un ajut perquè als espais públics dels municipis s’hi ubiquin diferents serveis com una perruqueria o un forn de pa. Amb relació a la connexió entre municipis, el transport públic és una assignatura pendent que ara sembla avançar amb el Tramcamp. De quina manera s’hauria de vertebrar el territori en aquest sentit? Amb el Tramcamp és evident que fem un pas important. Com a institució que ha de cooperar en el desenvolupament econòmic i social del territori, se’ns va demanar un informe i moltes de les aportacions han estat admeses. Per exemple, que el vehicle fos més tramviari i no tant ferroviari o la qüestió de les catenàries. Sobretot, ens interessa connectar les zones de més població dels municipis. A més, no només hem participat en el projecte del Tramcamp. Fa uns mesos va venir el secretari d’infraestructures de l’estat per parlar de projectes interessants com l’estació Intermodal, que és una altra de les infraestructures rellevants en l’àmbit del transport públic. S’hi està treballant perquè totes les actuacions siguin consensuades i tinguin sentit per facilitar la mobilitat de la població i permetre el desenvolupament econòmic. Hem d’estar ben connectats amb Barcelona, València, l’Aeroport i el Port. Quin hauria de ser el futur d’aquest aeroport? L’aeroport és gestionat per AENA. És cert que a la nostra demarcació hi ha una taula on participen municipis, el Patronat de Turisme de la Diputació, la Generalitat i les cambres de comerç. Aquí es pot promocionar el màxim possible les nostres destinacions, en l'àmbit turístic i empresarial. S’han augmentat les línies que poden operar a l’Aeroport de Reus i ens agradaria que aquestes línies fossin més sovintejades i no tan estacionals. El que hem de fer és promocionar el territori perquè les línies vegin que és atractiu fer els vols cap a Reus. Insisteixo en el fet que la Intermodal ens pot ajudar a promocionar el territori i l’aeroport perquè hi haurà molt bona connexió entre el mateix aeroport i Barcelona. És un valor afegit. A més, el Hard Rock pot ser un atractiu més i, segons dades del mateix president d’AENA, l’Aeroport de Reus té bastant marge de creixement. En els últims anys s’ha posat sobre la taula la creació de l’Àrea Metropolitana de Tarragona. Quin encaix hauria de tenir? Més que parlar de la forma que hagi de tenir l’Àrea Metropolitana, hem de veure que hi ha la possibilitat de mancomunar serveis. Tenim bons exemples com la gestió de residus. És cert que l’Àrea Metropolitana de Tarragona existeix ja de facto. El punt fort on hauríem d’anar tots a l'una és la mobilitat. Si ens posem d’acord en la vertebració del territori, faríem un gran avenç en aquesta Àrea Metropolitana que necessitem per anar junts en reptes i serveis pel territori. Quines han de ser les línies mestres de cara a l’últim pressupost del mandat? S’haurà de centrar en el servei als municipis perquè ara tenen complicacions elevades pel que fa a l’augment de despesa i de proveïment de subministraments. A més, les inversions en carreteres seran clau. Ara comencen a veure’s les execucions de les obres previstes en el pla quadriennal. Finalment, insistim en la transició energètica i el suport a la cultura, volem fomentar la creació i difusió cultural. Han de ser els pressupostos de suport a una previsible crisi que podria haver-hi.
