Recull l’escrit que, segons l’article 155 és el ministre qui assumeix les funcions de conseller de Cultura i que a ell li correspon l’exercici de les seves funcions executives. En l’últim punt, però, recorda que “l’exercici d’aquestes funcions executives s’ha de fer, en qualsevol cas, segons la legislació autonòmica d’aplicació”, sense perjudici de les mesures que es pugui adoptar a l’empara del reial decret del 27 d’octubre de 2017, per donar compliment al requeriment formulat.
Giralt se centra en aquest últim paràgraf per deduir que entén que ara el ministre es llegirà les resolucions administratives que han sorgit de les lleis orgàniques de la comunitat autònoma i que arribarà a la mateixa conclusió que els seus predecessors al capdavant de la conselleria de Cultura, és a dir, que no es poden traslladar les obres. Giralt considera que el principal problema d’aquesta situació és que “la sentència del jutjat de primera instància d’Osca no reconeix i a més se salta una resolució administrativa que emana d’una llei orgànica de l’Estat”.
Antecedents
La titular del jutjat de primera instància 1 d’Osca va emetre una sentència l’abril de 2015 en què declarava nul·les les compravendes de les 97 obres en litigi efectuades pel Govern i pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a l’ordre religiós del monestir de Sixena entre el anys 1983 i 1994. Aquesta sentència implicava el trasllat a l’Aragó d’aquests béns i la Generalitat va recórrer aquesta decisió a l’Audiència.
La sala, però, encara no s’ha pronunciat i mentrestant, una interlocutòria del mateix jutjat d’Osca ordenava el trasllat provisional de les peces fins que no es resolgués el recurs. Tant el conseller Vila com Puig es van negar reiteradament a donar el vist-i-plau a aquest trasllat, al qual s’oposa també el Consorci del Museu de Lleida, al·legant que la col·lecció del Museu no es pot disgregar i acollint-se a les lleis catalanes de patrimoni.