Divendres, 29 de març de 2024
És notícia

Montse Castellà, portaveu de la Plataforma Trens Dignes Terres de l’Ebre – Priorat: “Amb els nous horaris s’estalviaran moltes devolucions i es maquillarà l’estadística”

Com explicaries de manera breu la problemàtica de les línies de Rodalies R-15 i R-16, de les Terres de l’Ebre?
A les Terres de l’Ebre tenim les dos línies més impuntuals de Catalunya i de l’Estat, amb un 28 per cent de fiabilitat. Això significa que quasi el 75 per cent dels nostres trens fan tard. És urgent que es pose en marxa la variant de Vandellòs – Vila-Seca, l’únic tram del Corredor Mediterrani on encara hi ha via única i que provoca incidències continuades.

Només durant el mes de juny passat, 8.000 usuaris van reclamar la devolució dels bitllets pels retards acumulats en la línia R16 de Rodalies. Com ho valoren?
A l’Ebre l’excepció és la norma i el retard és continuat i diari. Com a mínim, s’ha de poder reclamar la devolució per un servei que no s’ha prestat adequadament. Ara bé, el 5 d’agost la Generalitat i Renfe i Adif van posar en marxa els nous horaris, en els quals s’hi inclouen part d’estos retards. Per a nosaltres això és fer trampa i cronificar la problemàtica. Per solucionar la impuntualitat s’han de fer les inversions necessàries, no pas acceptar que el retard estiga dins l’horari oficial perquè així, a més, s’estalviaran moltes devolucions i es maquillarà l’estadística.

Hi haurà algun tipus de descompte o “benefici” per l’usuari davant d’aquest augment del trajecte?
Al contrari, passarem dalt del tren el mateix temps o més però l’estadística dirà que hem sigut més puntuals perquè els horaris assumixen com a propis part dels retards. És una vergonya tant de qui ho ha plantejat com de qui no s’hi ha oposat.

Qui n’és el responsable?
Adif i Renfe en són els principals causants i, en menor mesura, també la Generalitat. Aquí som clars: sempre valorem positivament els avenços assolits, però això no ens farà callar les mancances encara pendents. Que cada administració assumisca la seua part de responsabilitat.

Com s’ha arribat a aquesta situació de retards diaris?
Per una manca d’inversió continuada que ha fet que la infraestructura no puga assumir el volum de trànsit, ja siga a la R15 com a la R16. També per uns combois inadequats. Posaré un exemple molt clar: de res no ens serveix un Ferrari per anar pel Coll de l’Alba perquè no el podrem fer córrer a la velocitat que el cotxe pot assolir. Calen vies i catenàries adequades i també els trens indicats.

Què poden fer els usuaris davant d’aquesta situació?
Un dels nostres lemes és ‘Lluitar servix’. Hem de passar de la indignació a l’acció. Demanar més paciència és injust. Cal seguir mobilitzant-nos, signant les queixes al Síndic de Greuges, tallant la via i la carretera sempre que calga, ficant reclamacions, etc. Ser valents i tindre coratge, malgrat tot. Fa més la constància d’una gota que la força d’una onada.

Heu demanat a les administracions locals que denunciïn la companyia Renfe pel maltractament al qual sotmet als usuaris del territori. L’han materialitzat ja? Què ha de suposar?
Ens consta que està en tramitació, en tot cas ells n’hauran d’informar. Els hi vam dir que massa sovint tenim la sensació que els hi estem fent la faena i que ja no demanem que pugen al carro, sinó que l’estiren. Com a representants del poble tenen unes obligacions i pensem que les han de complir i ficar-se al costat de les necessitats de la gent.

A més, heu recollit signatures que heu entregat al Síndic de Greuges per donar reforç social a l’informe que ell mateix ha de presentar al setembre. Què n’esperen d’aquest informe?
Es tracta d’un informe a nivell de tot Catalunya i on l’Ebre, malauradament, hi té molta rellevància per la vergonyosa situació que estem vivint. S’haurà de presentar al Parlament i tenim confiança en que siga un pas decisiu en la lluita pels trens dignes.

També heu exigit a la Generalitat que constitueixi definitivament l’Autoritat Territorial de la Mobilitat de les Terres de l’Ebre. Què permetria la seva creació?
Esta petició es simplement el desenvolupament de la Llei 9/2003 del Parlament de Catalunya i el Decret 466/2004 a les nostres terres. Entenem que es l’obligació del Govern implementar les lleis que emanen del Parlament. Hi ha el compromís, per part dels Consells Comarcals i alguns ajuntaments, de reclamar al Govern la constitució de la Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM). També seguir tramitant el Pla Director de Mobilitat de les Terres de ‘Ebre (PDM) que es va redactar al any 2010. L’ATM permetria la gestió i la plena participació de les Administracions del territori, Ajuntaments i Consells Comarcals, i el PDM la planificació ordenada de la mobilitat a les Terres de l’Ebre.

Com a contrapartida a tots aquests incidents, a partir de novembre hi haurà quatre serveis d’Euromed des de l’estació de l’Aldea. Com ho valoren?
L’aturada de l’Euromed és una reivindicació de fa gairebé 20 anys. Moltes institucions i persones l’havien reclamada llargament però fins que no ha aparegut una plataforma ciutadana no s’ha assolit. És una gran notícia per al territori que valorem positivament, però advertim que no ha de ser només una solució temporal. Haurem d’estar alertar perquè quan el servei de regionals millore i arribe als estàndards de fiabilitat acceptables, l’Euromed continue aturant-se a l’estació central de les Terres de l’Ebre sud, l’Aldea. Una cosa és el servei de proximitat i l’altra el de velocitat alta i a les Terres de l’Ebre s’han de combinar ambdós.

A més, el Govern ha manifestat que l’objectiu és que les tarifes siguin les mateixes que els usuaris paguen per utilitzar el servei de trens de Regionals. Hi confien?
Haurem de confiar-hi, però fins que no es produïsca no ho podrem saber del cert. Massa sovint a n’este territori s’han incomplert promeses. Esperem que esta vegada no siga així, d’entrada sembla una proposta en ferm.

La Generalitat també ha anunciat un nou tren entre Tortosa i Barcelona a les 20:58h a partir del setembre, una llarga reivindicació del territori que no disposava de cap servei més enllà de les 19:36h.
És una altra de les fites assolides, fruit de la lluita constant de la gent del carrer i que agraïm. Era molt necessària. La UNED o l’Escola d’Art havien d’adaptar els seus horaris lectius perquè els estudiants de fora de Tortosa puguessen tornar a casa en tren, així com molts treballadors de fora. Estem molt satisfets. Això, l’aturada de l’Euromed, la baixada de tarifes, la progressiva renovació de la flota, són petites victòries que, més enllà del treball de la Generalitat –que valorem- és gràcies a la lluita de la plataforma i ens hem de sentir orgullosos com a ciutadans, perquè demostra allò que dèiem adés: lluitar servix i ara hem de seguir apretant.

Quin és el principal objectiu de la Plataforma Trens Dignes Ebre i Priorat?
Aconseguir que la mobilitat a les Terres de l’Ebre, tant l’externa com la interna, siguen dignes dels ciutadans d’este territori, no només per poder desplaçar-nos en condicions a Tarragona, Barcelona i València, sinó també perquè el turisme que ens visita ho puga fer en transport públic. Posem l’accent en els trens, però parlem també del concepte de mobilitat, incloent-hi també la xarxa viària i el transport col·lectiu per carretera.

Finalment, què li diria a la gent de les TTEE per implicar-los en aquesta lluita per una millor infraestructura ferroviària al territori?
Que la mobilitat d’un territori és clau per al seu desenvolupament, tant per poder desplaçar-nos fora de les Terres de l’Ebre per motius professionals o personals. A les Terres de l’Ebre acabes aprenent que totes les lluites (riu, Castor, trens, carreteres, etc) acaben sent la mateixa: la de la dignitat del territori. Si lluites pots perdre, però si no lluites ja has perdut. Ànims i a seguir treballant!

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Oriol Ciurana, cap de colla dels Xiquets de Reus: “La canalla és el tresor més important de la colla”

Notícia següent

Responsables del Basilisc petit, la nova bèstia del seguici: “Fa temps que ens demanàven crear el Basilisc Petit. Ara ja és una realitat”

Notícies relacionades