La Francesca, la Montse, la Sílvia i l’Alex (noms ficticis) són alguns dels 16.000 ciutadans del Camp de Tarragona que pateixen una trastorn alimentari. Tots ells formen part de Comedores Compulsivos Anónimos, una associació internacional que organitza reunions setmanals per a persones amb un trastorn per afartament, una patologia força desconeguda tot i tenir una prevalença superior a l’anorèxia i la bulímia juntes.
Aquesta entitat, que va néixer als Estats Units sota el nom d’Overeaters Anonymous (OA), segueix els mateixos patrons que l’organització dedicada a l’alcoholisme i no té ànim de lucre. A Catalunya hi ha deu seus, repartides entre Reus, Granollers, Sabadell, Barcelona i Girona.
Els quatre es reuneixen cada dilluns a la Parròquia de Sant Bernat Calvó de Reus, on durant una hora i mitja conversen i intenten recuperar una bona relació amb el menjar. Allà han trobat un bon espai on s’entenen sense judicis, que molts asseguren no haver trobat a la salut pública o en psicòlegs i dietistes. A més, l’associació els permet adaptar les reunions a la seva vida particular, perquè cadascú decideix quin grau d’implicació i quina disponibilitat té, sense obligar ningú a assistir a totes les trobades. La majoria té una llarga trajectòria amb aquest trastorn, els quatre han fet infinites dietes i han passat per les mans de desenes de metges, nutricionistes o psiquiatres.
La Francesca, una de les més veteranes, assegura que “aquí cadascú entra en unes condicions diferents, però es tracta de sortir-ne en el millor estat possible”. Els inicis sempre són durs, i comenten que en general, quan una persona comença a l’OA, ve amb molta vergonya i una càrrega emocional important. “Sempre ho han viscut com que no han tingut prou força de voluntat, prou seny o sort, i el component físic tampoc ajuda”, remarca.
Per a les persones que decideixen anar a l’OA, en general recomanen que primer acudeixin al metge i rebin l’atenció sanitària que considerin necessària, ja sigui a través de la nutrició, la psicologia o la psiquiatria, ja que l’associació és només un complement, sobretot en els primers mesos de tractament.
A banda de les reunions, hi ha altres eines d’ajuda, com la literatura pròpia de l’entitat, els padrins, que acompanyen el nouvingut, o els grups de Whatsapp, per a situacions complicades. Cadascú escull les eines que vol fer servir, sense cap tipus d’obligació.
L’associació es basa en l’anonimat, un aspecte que segons la Montse, els protegeix i els respecta. Defensen que els aporta seguretat i confiança, i que si no ho fos, la gent vindria menys tranquil·la o li costaria més anar a les reunions. A més, denuncien que ningú vol sentir a parlar dels trastorns alimentaris, que aquestes malalties s’han simplificat molt i la gent no les entén. “Ens diuen que estem bé o que no necessitem cap ajuda, perquè socialment hem normalitzat conductes insanes amb el menjar, com les dietes detox o compensar la ingesta després d’una gran ingesta”, comenten.
A l’entitat cada membre té unes funcions específiques, com portar la comptabilitat o encarregar-se de les begudes. Totes les seus es financen a través de donacions, en especial dels propis membres, que serveixen per pagar el lloguer de les sales, comprar llibres i fulls informatius o pagar el manteniment del web.
Fins ara, el trastorn per afartament no es reconeixia com a tal en el DSM, el manual de diagnòstic dels trastorns mentals que fan servir els professionals mèdics. L’actual, el DSM-5, defineix els símptomes d’aquesta patologia: sensació de culpa i de falta de control amb el menjar, una ingesta d’aliments molt superior a la mitjana i en un període de temps força curt, menjar sol o sense tenir gana físicament. A més, OA disposa d’un test de 15 preguntes, que es pot consultar en aquest enllaç:
