Palamós és una de les principals destinacions turístiques de la Costa Brava. Després d'una pandèmia, que el municipi ha aconseguit superar gràcies als turistes nacionals i a la promoció de la seva natura, arriba un estiu amb previsions altes. Més enllà d'això, Palamós també encara grans reptes de ciutat com el nou contracte de brossa o un nou pla de Joventut, per redefinir l'oci juvenil. De tots aquests temes en parla el seu alcalde, Lluís Puig, en aquesta entrevista a La Ciutat.
La pandèmia ha modificat el mandat. Com heu gestionat aquest imprevist?
Realment va posar a prova la resistència de les administracions, perquè tenen un funcionament molt garantista però molt lent. Els costa adaptar-se a qualsevol canvi. Aleshores, intentar redirigir tots els esforços per atendre l’emergència de la covid va ser un repte. A nivell intern, estructural i d’atenció a la ciutadania. Va ser un test importantíssim per veure l’adaptabilitat de les administracions.
La incertesa era una de les principals barreres.
Fèiem unes previsions, però podia ser que al cap d’una setmana canviessin. Tot era tan líquid, que no hi havia cap certesa que la feina tingués una continuïtat. Vam funcionar amb assaig i error. Per exemple, ens comunicàvem amb la resta de municipis per veure què havia funcionat o compartir experiències i angoixes d’aquells dies.
Després d’uns estius a mig gas, sembla que aquest serà 100% normal. Quines previsions teniu?
L’any 2021 ja va ser un bon any. A l’estiu la cosa estava més o menys normalitzada i la gent tenia ganes d’aire lliure. Precisament, en els últims anys hem treballat molt en aquest entorn privilegiat que tenim a Palamós. De cara a aquest any, preveiem seguir la mateixa tònica. Els indicadors mostren que podria ser el millor estiu de la història. Per tant, treballem amb la idea que tindrem una gran afluència de públic i que la gent vol estar a l’aire lliure. Intentarem que el nostre entorn natural estigui preparat per acollir tots els visitants.
Quines mesures implementeu per adaptar el municipi al turisme més natural?
A escala infraestructural hem fet dues obres molt importants. L’adequació de l’entorn del castell per fer compatible que la gent s’adrecés al paratge, al mateix temps que es respectava l’entorn natural. Vam fer un seguit d’obres que van permetre millorar aquesta simbiosi. L’altra és el camí de ronda amb una millora que permet connectar el nucli de Palamós amb el castell. Més enllà d’això, també hem obert el Centre Trail Palamós, un lloc on hi ha tota la informació per gaudir de l’entorn natural.
Ara es tirarà endavant la reforma urbana dels carrers del barri de la platja. Com ha evolucionat l’urbanisme de Palamós aquest mandat?
Fa temps que treballem en aquest sentit. Cada vegada que fem una obra d’urbanització integral, com la del barri de la platja, sempre prioritzem el vianant i el ciclista. Això vol dir fer voreres més amples, articular carrils bici o situar arbrat que doni ombra a la gent. Per tant, treballem en aquesta ciutat més humana de la que en els últims anys ens havíem allunyat una mica.
Algunes organitzacions ecologistes es van oposar a la urbanització de la Fosca. Com ha gestionat la polèmica i de quina manera els hi heu explicat?
Sempre els hi diem el mateix. Tenim un pla urbanístic municipal des del 2007 que dona uns drets urbanístics als propietaris de solars i tenen tot el dret del món a poder urbanitzar-los. Si preguntes si ens agrada, la resposta és no. Però tenen uns drets consolidats i retirar-los suposaria una afronta econòmica insostenible. Ens va passar el mateix amb els edificis de la Pineda d’en Gori. A més, es fa difícil justificar per què uns solars sí i els altres no. L’important és que la ciutadania incideixi quan es redacten els plans d’ordenació urbana perquè, un cop aprovat, és molt difícil canviar coses.
Parles de la participació ciutadana. En aquest mandat s’han impulsat també moltes enquestes ciutadanes amb els diferents projectes que heu plantejat.
Intentem treballar la cultura de la participació. Que la gent entengui que a nosaltres ens interessa saber la seva opinió, sobretot en les fases primerenques. El que estem veient és que de mica en mica s’hi afegeixen, però encara és un sector minoritari el que participa.
De quina manera es pot incentivar?
En els projectes que són de municipi intentem arribar per totes les vies: embustiant, a través de les xarxes, els mitjans de comunicació... intentem que la gent tingui coneixement i li sigui molt fàcil participar. La cosa millora, però costa i ens agradaria que el percentatge fos major perquè donaria més legitimitat.
També teniu sobre la taula la redacció del nou contracte de brosses. Què hi voleu plasmar?
Dues línies molt importants. La primera, el pas de la recollida en contenidors a una de porta a porta. Les noves línies de recollida de residus i de sostenibilitat ambiental fan que, per aconseguir uns bons percentatges de recollida selectiva, el model més òptim sigui el porta a porta. Cadascú es responsabilitza dels seus mateixos residus. Es visitarà domicili a domicili per explicar com funcionarà. D’altra banda, tenim també el contracte de neteja urbana. La ciutadania cada vegada és més exigent amb la neteja del seu entorn i, per tant, volem veure com millorar-la. Òbviament, necessitem de la col·laboració de la ciutadania per mantenir net l’entorn.
Quin paper té l’enquesta oberta sobre la brossa i la neteja?
És una enquesta de recollida d’informació. Pretenem que la gent ens digui quines són les fraccions que més té a casa i necessiten ser recollides amb més freqüència. A més, també els ímputs de neteja a prop del seu domicili per potenciar-ho.
Un altre repte és la descarbonització i la transició energètica. Com l’afronteu?
Des de fa un temps cada any ja fèiem una acció de substitució de lluminàries per intentar disminuir la despesa energètica. A més, implementem noves mesures com carregadors elèctrics a la via pública i especialment les plaques elèctriques que hem ficat a l’Ajuntament i ara ho farem a la biblioteca. La intenció és que aquests equipaments siguin autosuficients i, si és possible, poder distribuir energia sobrant a les llars de l’entorn amb les comunitats d’energia. És un tema que trobem molt interessant perquè se’n puguin beneficiar aquelles famílies més necessitades.
Com bonifiqueu la implementació de plaques a les cases particulars?
De dues maneres. Els habitatges que posen plaques tenen un 95% de bonificació en l’impost de construccions i durant els tres primers anys tenen un descompte amb el rebut de l’IBI. Busquem que entre l’estalvi energètic i d’impostos cobreixin la inversió ràpidament.
Heu iniciat la redacció del Pla de Joventut. Quines problemàtiques espera abordar?
Intentem que el pla faci d’efecte crida d’aquells joves que s’han tancat al seu entorn proper arran de la pandèmia i els costa tornar a la presencialitat. Un dels objectius principals és captar-los. Per altra banda, volem incidir en acostar cap a les entitats aquests joves que sí que fan quedades a l’espai públic, però ho fan a través de botellons. Intentarem que el pla busqui la manera que el jovent s’apropi al punt jove, participi en les activitats i sobretot en proposi de noves. El jovent necessita activitats diferents de les de fa 5 anys perquè canvien ràpid els seus hàbits i cal estar atent per actualitzar-los.
Moltes vegades és el mateix municipi el que no proposa un model d’oci alternatiu per als joves.
Totalment d’acord. Per això, amb la redacció del pla s’intenta fer que els joves hi participin. No tindria cap sentit que féssim un pla d’esquena a la joventut. Són ells els que ens han de dir què volen i què necessiten l’administració.
Què esperes d’aquest any de mandat que queda?
Un dels principals reptes és el projecte del nou passeig de Palamós. Aquest abril s’ha acabat la participació ciutadana, tenim uns objectius que ens ha marcat la ciutadania i ara cal plasmar-ho en un projecte. Segurament no començaran les obres abans del 2023, però sí que ens agradaria tenir definit el projecte. D’altra banda, és important donar tancament al pla director del port. No és responsabilitat directa, però hi ha una incidència i una interrelació molt gran. Tenim també ganes de veure començada les obres de l’estació d’autobusos que ens permetrà eliminar el trànsit pesant a l’interior del municipi. En el tema de l’habitatge, tenim dos projectes molt avançats i ens agradaria que comencessin a finals de 2022 o principis de 2023. La pandèmia ha fet que es retardés tot un any i mig i segurament abans d’eleccions no estaran acabats.