Després de mesos de negociacions, Benach ha fixat el 31 de desembre com a data límit per tancar un acord perquè considera que no li queda més marge d’actuació, tenint en compte la proximitat de les eleccions municipals. Segons l’alcalde, si els venedors accepten la proposta, caldran aproximadament dos mesos per aprovar i pagar la compra dels terrenys, de manera que el calendari juga a contrarellotge. “Havent eleccions al maig, no podem fer una ‘alcaldada’ a partir del mes de març”, ha apuntat.
Si arribats a finals d’aquest desembre, però, no hi ha acord, l’alcalde lamenta que el procés d’accés a la finca quedarà aturat i es dilatarà l’inici de les excavacions fins que es constitueixi el nou govern municipal. Amadeu Benach lamenta que això suposaria perdre l’opció d’optar a les convocatòries més imminents de subvencions FEDER i de l’1% cultural dels pressupostos generals de l’estat.
Al mateix temps, Benach ha destacat que la negociació que hi ha ara oberta permetria a l’Ajuntament adquirir només una part de tots els terrenys, gràcies a una segregació autoritzada per la Generalitat. D’aquesta manera, les cases que hi ha construïdes a la zona –corresponents als propietaris de la finca- quedarien excloses d’aquesta compra inicial. Si no s’arriba a un acord econòmic, però, l’alcalde ha senyalat que el proper govern hauria d’explorar la possibilitat d’una expropiació en bloc de tota la finca, incloses les cases.
Ciutat comparable a la d’Ullastret
El jaciment localitzat sota els terrenys en discòrdia a Banyeres acull una ciutat ibèrica comparable en importància a la d’Ullastret, segons van afirmar aquest estiu investigadors de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. A partir de la utilització d’un georadar, van decobrir 2,5 hectàrees de carrers, places, edificis singulars, muralles, torres i també un gran fossat.
Els investigadors consideren que es tractaria de la gran ciutat de la Cessetània oriental, territori habitat per la tribu que vivia entre el massís del Garraf i el coll de Balaguer, amb la gran capital a Kesse, la Tarragona actual. Quan el mes de juliol passat van anunciar el resultat de l’anàlisi amb georadar, els experts van proposar-se accedir als terrenys abans que acabés aquest 2018 per fer-hi una primera excavació. La disputa per la compra, però, ho ha fet inviable.
