L’Informe d’Economia Local i Regional Terres de l’Ebre 2017, elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELIR) de la URV constata que l’economia ebrenca va créixer el 2017 per tercer any consecutiu, després de la sagnia del pitjor període de la crisi econòmica, del 2009 al 2012. Així, el creixement dels cotitzants totals (tant del règim general com dels autònoms) en el darrer trimestre del 2017 va ser del 3,8%, un percentatge més elevat que l’assolit en el mateix període del 2016 que va ser del 3,1%.
Ara bé, el mateix informe també remarca que la situació no és tant positiva com pot semblar. “Hi ha indicis globals que aquesta recuperació en la quantitat de llocs de treball no té un reflex molt directe en la qualitat ni, per tant, en el creixement de les rendes disponibles”, apunta el director de la CELIR, Juan Antonio Duro, tot assenyalant aspectes negatius com l’excessiva temporalitat, els sous o la segmentació del mercat. “No és una situació només local sinó també global”, afegeix Duro. Si bé comparativament a la resta de Catalunya aquest panorama de precarietat i temporalitat laboral s’accentua més al territori. Aixím la taxa de contractes temporals a les Terres de l’Ebre ha estat el 2017 superior al 92%, mentre que a la resta del país, tot i ser també alta, es troba cinc punts per sota, en un 87,4%.
Tots els sectors econòmics han crescut durant el 2017. La construcció, en un 5%; el de serveis, un 4,5% i la indústria, un 2,9%. Ara bé, cal remarcar que el sector públic continua sent l’únic sector econòmic a l’Ebre que l’any 2017 va presentar un nivell d’ocupació superior al de l’inici de la crisi econòmica. Així, mentre l’ocupació del sector públic entre 2009 i 2017 ha crescut un 26%, la resta de sectors encara mostren una caiguda de l’ocupació: especialment la construcció, amb una davallada del 57% o la indústria, amb un decrement del 18%.
Com a dada positiva l’informe també fa referència a l’impuls que ha experimentat un model empresarial encara minoritari pel que fa al nombre de treballadors, però que cada vegada està guanyant més pes entre el nou i jove empresariat català i ebrenc: el model cooperatiu i d’economia social que impulsen els Ateneus Cooperatius. Les Terres de l’Ebre són un territori amb una llarga tradició cooperativista, per això val la pena prestar atenció a aquest model i impulsar-lo, ja que com demostren les xifres evoluciona millor que l’empresa tradicional i societària.
Pèrdua de pes demogràfic
Una altra dada alarmant que es desprèn de l’informe està relacionada amb la demografia. L’any 2017 la població resident a les Terres de l’Ebre es va situar en els 179.508 habitants, 1.347 menys que l’any anterior, una nova davallada de població que contrasta amb la recuperació de població global a Catalunya i que provoca que un any més les Terres de l’Ebre perdin pes demogràfic dins el conjunt del país, situant-se en el 2,38% del total de la població catalana. S’encadenen així nou anys de pèrdua de pes demogràfic de les Terres de l’Ebre respecte a la població catalana. Des del 2012 al 2017 la població ebrenca ha passat de 191.826 a 179.508 habitants, 12.318 habitants menys, un molt considerable 6,42% de la població. I el més greu és que les pèrdues més significatives es produeixen entre els 25 i els 50 anys i ja no són atribuïbles a la forma parabòlica de la població ebrenca. “Podem interpretar que són fuites de talent i de gent jove molt preocupants per al nostre territori i que poden acabar incidint en la vitalitat de l’economia ebrenca si no es capgiren”, apunta el director de la càtedra.
