Laia Sánchez, de #TengoNombre: “Estem impactats amb la rebuda”

Sembla mentida que un projecte de classe pugui trencar les fronteres i anar més enllà del barri del Poblenou, de Barcelona i, fins i tot, de Catalunya i Espanya. Però la Laia Sánchez i l’Àlex Porras, alumnes de màster de l’escola de creatius Brother, han aconseguit que la seva campanya vagi més enllà d’allò que es podien imaginar. Unes setmanes després del seu llançament, el hashtag #TengoNombre s’ha fet popularment conegut amb un objectiu clar: eliminar els microracismes del nostre vocabulari. Expressions com “anar al paki a comprar” o “baixar a prendre algo al xino del barri” encara estan massa interioritzades en la forma de parlar. I d’aquí va sorgir la idea.

La campanya neix d’un treball de classe. La professora de l’Àlex i la Laia els va encarregar pensar en alguna problemàtica de la societat on es donés exclusió social. “A sota d’on estudiem màster hi ha un bar que freqüentàvem i els amos són xinesos. Ens vam adonar que teníem molt incorporat dir ‘anem al xino’“, explica l’Àlex. I, a partir d’aquí, tots dos van anar més enllà per detectar quins clixés s’utilitzen a l’hora de parlar per poder representar-los.

Campanya orgànica i senzilla

La senzillesa d’aquesta campanya podria ser clau de l’èxit que ha obtingut durant aquestes darreres setmanes. “Va ser un treball d’una tarda. Ho havíem de fer ràpid perquè ho entregàvem l’endemà”, explica rient la Laia. En tot cas, el que els dos alumnes tenien molt clar era que, donat que el missatge era molt senzill i directe, el disseny també havia de ser fidel. “Volíem primar la funcionalitat. Si omplíem de fotos i dibuixos, el missatge podia quedar amagat”, expliquen els dos.

És evident que el cartell fuig de qualsevol càrrega decorativa i estils de lletra massa complexos. De fet, la font d’inspiració per elaborar els cartells va sorgir d’alguns perfils d’Instagram com PutosModernos o un_saludo, ja que els dos fan servir infografies molt bàsiques i fàcils d’entendre per difondre el seu contingut. “Ens van inspirar, però en cap moment vam copiar el disseny”, assegura la Laia.

Gran repercussió mediàtica

Els dos estudiants, tal com expliquen a l’entrevista, “no s’esperaven que el missatge anés més enllà de l’aula”. I, setmanes després, mitjans com ElPeriódico, TV3 o Tve1, han volgut fer ressò d’aquesta campanya. És més, fa poc els va entrevistar el diari britànic The Guardian, i també els van contactar des de França. “Entenem el que passa perquè és un tema de debat que se’n parla poc. Però uns cartells molt senzills no esperàvem que arribessin tan lluny”, expliquen la Laia i l’Àlex sorpresos. S’han plantejat, fins i tot, traduir-los pels països estrangers que ho vulguin incorporar.

En clau de futur, els dos estudiants expliquen que estan molt enfeinats amb el màster i no saben com avançarà aquest projecte. En tot cas, tenen molt clar que aquest èxit els servirà per poder mostrar-ho a alguna empresa en cas d’haver de buscar feina. Després que alguns ajuntaments i entitats contactessin amb ells, la Laia explica que “el LinkedIn treu fum”. No obstant això, per sort els creadors de la campanya ja estan treballant d’allò que els agrada i els motiva.

Tant la Laia com l’Àlex es mostren satisfets d’haver arribat fins on ho han fet. “Hem sigut un altaveu. No sabem si canviarem la forma de parlar de la gent, però com a mínim ja hi pensaran abans de dir qualsevol cosa”, expressa l’Àlex. Almenys han assolit que tant ells mateixos com els seus companys de classe, baixin a prendre alguna cosa sabent que “anar al bar de la xina” és una frase que cal corregir. I la claredat de la seva campanya ho demostra.