El Centre d’Art La Panera acull des d’aquest migdia l’exposició d’Ella Littwitz ‘Un elefant a l’habitació’, el primer muntatge individual de l’artista israeliana a Espanya. Un acte que ha estat presentat pel tinent d’alcalde Joan Gómez i que ha comptat amb la participació del comissari de l’exposició, Oriol Fontdevila, i la directora de l’equipament museístic, Cèlia del Diego.
Es tracta d’un projecte expositiu que reflexiona sobre el Mediterrani i els països que comparteixen les seves aigües i els seus recursos, a partir de la geografia submarina.
Ella Littwitz ens presenta un Mediterrani com a gresol de la civilització, però també com a escenari de conflictes i crisis no resoltes. Aquest és justament el motiu del seu títol, ‘The elefant in the room’, una frase feta en anglès, que al·ludeix a tenir un problema a la vora pendent a resoldre.
El mar de Littwitz pren cos a partir de materials de rebuig (centenars de rodes de cotxe reutilitzades) i una extensa xarxa de geocel·les, una tecnologia emprada per estabilitzar terrenys. I ho fa perquè, sota aquesta fina capa que caracteritza la imatge idíl·lica del Mare Nostrum, on han menat les ones del classicisme durant segles, l’artista descobreix el Mediterrani com un vestigi subsidiari, del tot depenent i amb carències.
Els neumàtics que es troben al fons de la instal·lació al·ludeixen a la solució més precària de navegació: els bots pneumàtics. També els neumàtics com a tals són emprats en tant que boies de pobre per part dels pescadors de les ribes del Mediterrani i com a defensa de les seves barques. Littwitz al·ludeix, amb el seu amuntegament, a la condició precària d’aquest mar, però també a la crisi humanitària que s’hi ha desencadenat des del canvi de mil·lenni amb la migració massiva des de les costes del nord d’Àfrica i del Pròxim Orient.
La xarxa de geocel·les, l’altre material utilitzat en el muntatge expositiu, funcionen aquí de forma dual com una altra metàfora sobre les comunitats que habiten al Mediterrani: per un costat la malla disposa d’un elevat potencial de connectivitat, però alhora també manté les substàncies confinades.
L’artista
Ella Littwitz (Haifa, 1982) viu i treballa a Israel. El seu lligam amb Catalunya i Espanya és fruit de la seva vinculació fins a l’any 2019 a la Galeria Silvestre, amb seu primer a Tarragona i ara a Madrid. També entre els anys 2012 i 2013 va ser premiada amb la beca de la Fundación Botín.
Els seus treballs s’han exposat a Israel, Europa i els Estats Units, destacant la seva participació en el VI Special Program de la 6a Biennal de Moscou, la 12a Biennal d’Estambul. El 2017, el seu treball va ser exposat al Centre d’Art Contemporani de Tel Aviv i al Museu Petach Tikva, i al Tallinn Kunsthall el 2018. També fou artista seleccionada dins de la 10a Biennal d’Art Leandre Cristòfol (2017-2018).
Activitats paral·leles
A propòsit de l’exposició s’han programat una sèrie d’activitats paral·leles:
Programa de treballs de vídeo documental, a càrrec d’OVNI
Espai Funatic
Dimarts 19 de febrer, a les 19.00 h
Visita comentada a l’exposició, a càrrec del comissari
Dissabte 9 de març, a les 12.00 h
Aproximació a la mostra a càrrec del Dr. Josep Lluís Pelegrí Llopart, oceanògraf i professor d’investigació del CSIC
Dissabte 6 d’abril, a les 12.00 h
Aproximació a la mostra a càrrec de Mostafà Shaimi, investigador a la UdG i formador en dinamització comunitària
Dissabte 4 de maig, a les 12.00 h
Vicens Vacca. Fly
Instal·lació sonora, en el marc de la Nit dels Museus
Església de Sant Martí
Del 18 al 26 de maig.
