La Generalitat s’ha compromès amb la Paeria a col·laborar amb el projecte de regeneració urbana Mariola 20.000, després de la reunió que van mantenir aquest dimarts l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, i el conseller de Territori, Damià Calvet. Larrosa ha dit que està previst que ambdues administracions signin al gener un conveni de col·laboració. Amb la seva implicació, “la Generalitat aportarà coneixement, experiència i també participarà del model econòmic” -encara per definir-, segons ha exposat. D’altra banda, Larrosa va demanar a Calvet que la Generalitat exerceixi el dret de tempteig en els paquets d’habitatges d’entitats financeres als quals opten fons d’inversió a la ciutat, de la mateixa manera que s’agilitzi que aquells pisos buits de què ja disposa la Generalitat cedits per bancs es puguin destinar a la Mesa d’Emergències.
Durant una trobada amb representants dels mitjans de comunicació, Fèlix Larrosa ha apuntat que una entitat financera podria haver cedit a la Generalitat més de 200 pisos a Lleida. En aquest sentit, l’alcalde va demanar a Calvet que agilitzi i avanci en la cessió a l’Oficina Local d’Habitatge de Lleida –que gestiona la Paeria- d’aquests i d’altres habitatges de què la Generalitat disposa a la ciutat i que li han estat cedits per entitats financeres per tal que puguin utilitzar-se com a habitatge social i, per tant , que no segueixin buits.
A la vegada, Larrosa va instar el responsable de Territori perquè la Generalitat exerceixi el dret de tempteig i adquireixi aquells paquets d’habitatges de bancs que volen comprar fons d’inversió a la capital del Segrià –de la mateixa manera que la Generalitat ha fet en altres ciutats-, davant la impossibilitat que té la Paeria de fer-ho per motius pressupostaris. Segons Larrosa, el conseller es va comprometre a estudiar i a tenir en compte aquestes peticions.
Col·laboració de la Generalitat amb el projecte Mariola 20.000
Durant la trobada d’aquest dimarts, el conseller de Territori i Sostenibilitat va traslladar a l’alcalde de Lleida el compromís de la Generalitat de participar en el projecte Mariola 20.000, segons ha dit Larrosa. En aquest sentit, Paeria i Generalitat tenen previst signar un conveni de col·laboració al gener. Larrosa ha destacat l’experiència de la Generalitat en projectes de regeneració urbana que s’han dut a terme en altres ciutats que han suposat la reubicació de persones. A més, ha recordat que la Generalitat compta amb una trentena de pisos en l’àmbit d’afectació. Així mateix, l’alcalde ha tornat a reclamar la implicació de l’Estat en el projecte, petició que traslladarà dilluns en la trobada prevista amb un responsable de Foment.
D’altra banda, Fèlix Larrosa ha instat els propietaris privats que tenen immobles en aquest barri a mantenir-los en condicions i garantir-ne l’habitabilitat. Larrosa ha reiterat la seva aposta i de l’equip de govern de la Paeria per al desenvolupament del pla Mariola 20.000, un projecte urbanístic i arquitectònic a llarg termini, amb actuacions previstes per als pròxims vuit o deu anys. Així mateix, ha criticat que algunes formacions polítiques promoguin “accions de pressió al carrer” per “desgastar” l’alcalde i el govern municipal.
Larrosa vol que el corredor mediterrani i central “convergeixin a Lleida”
L’alcalde de Lleida també ha expressat la seva aposta perquè els ramals del corredor ferroviari mediterrani i central “convergeixin a Lleida”, proposta que va traslladar a Damià Calvet, de la mateixa manera que ho farà dilluns a Foment. En aquest sentit, Larrosa planteja un estudi per transformar l’ample ibèric en internacional en la línia Saragossa-Montsó-Lleida-Tarragona.
D’altra banda, també va demanar al conseller de Territori l’articulació d’un sistema de rodalies “modern” i que se segueixi un model similar al que s’aplica a la connexió entre la capital del Segrià i Balaguer, a les connexions ferroviàries entre Lleida i Cervera i entre Lleida i les Borges Blanques, i també en la línia Lleida-Montsó. L’objectiu de Larrosa és fer de l’estació de la ciutat “a gran estació intermodal de Lleida” on, a més del tren, sigui un punt on convergeixin també els autobusos –amb la futura estació d’autobusos de la ciutat- i el transport urbà.
Pla de l’Estació
Larrosa considera “cabdal” per potenciar l’estació de trens de Lleida el desenvolupament del Pla de l’Estació. En aquest sentit, ha exposat que també demanarà al Ministeri de Foment que avanci en la desafectació dels terrenys ferroviaris pendents perquè pugui tirar endavant el projecte i, possibiliti que la Generalitat pugui construir la nova estació d’autobusos de la ciutat.
L’alcalde de Lleida ha assegurat que ja té dissenyat el projecte del Pla de l’Estació però que abans de fer-lo públic vol donar-lo a conèixer al ministeri. Tot i això, ha avançat que l’aposta no és tant fer un cobriment a l’ús de les vies sinó “aprofitar el sobrevol amb edificis pont”, permetent “edificis i carrers damunt de les vies”.
Larrosa defensa el seu dret a intervenir al Museu de Lleida i treu ferro a la situació viscuda
Finalment, Fèlix Larrosa ha dit que no es va sentir interpel·lat pel missatge “la violència mai es proporcional” de la pancarta d’un ciutadà que va interrompre els parlaments de l’alcalde de Lleida durant l’acte d’aquest dimarts al Museu de Lleida. Per Larrosa, la tensió a la sala va créixer arran de l’aparició d’aquesta persona i de l’actuació dels cossos de seguretat per expulsar-la i identificar-la, i “aquesta tensió la vaig pagar jo” perquè “algú va considerar que no havia de parlar en aquest acte”. L’alcalde de Lleida ha recordat que la Paeria és patró del Museu i com a tal ha defensat que havia d’intervenir en l’acte i ha volgut deixar clar que “l’actitud d’alguna gent no es pot generalitzar”. Així mateix, ha reconegut haver rebut posteriorment moltes mostres de suport.
Larrosa ha reiterat que fets com els de fa un any al Museu de Lleida “no s’haurien d’haver produït mai” i ha insistit en l’aposta pel diàleg i l’entesa amb l’Aragó en disputes per temes d’art, tot i reiterar “mà ferma en l’àmbit judicial”, tenint en compte la judicialització d’aquests litigis.
Davant l’aposta del Govern per reforçar la posició del Museu de Lleida de reforçar la posició del Museu de Lleida com a gran equipament cultural del país, Fèlix Larrosa ha plantejat que es puguin organitzar exposicions temporals de caràcter conjunt entre el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu de Lleida, perquè algunes obres “de Lleida” del MNAC es puguin veure durant un temps a la capital del Segrià.
