La Biblioteca Comarcal de Tàrrega durà el nom de les germanes Rosina (1921-2010) i Maria Teresa Pera Güell (1924-2012). És el resultat de la votació popular convocada per les associacions de dones del municipi i que ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Tàrrega. Així, el record de les dues llibreteres targarines es perpetuarà identificant l’emblemàtic equipament cultural una vegada ho aprovi el consistori en sessió del Ple. La iniciativa de participació ciutadana ha estat impulsada per Dones Arrel, Fòrum Femení d’Opinió, L’Èxit, La Soll, Agrat, Dones Verge del Pedregal i APADOC, les quals ja han presentat la instància al registre municipal amb el resultat de l’escrutini i proposant el nom de “Biblioteca Pública Germanes Güell”. Es vol contribuir així a pal·liar la desigualtat de gènere existent en el nomenclàtor de carrers i equipaments de la localitat.
Les germanes Güell han obtingut un 59,7% dels vots
L’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú i la regidora d’Igualtat, Assumpta Pijuan, han agraït l’esforç invertit per les entitats i la participació de la ciutadania, que s’ha traduït en 988 vots emesos. La votació popular proposava cinc candidatures corresponents a dones targarines del segle XX i vinculades a les lletres, la docència i les arts. Les germanes Rosina i Maria Teresa Pera Güell han obtingut 590 vots (un 59,7% del total). Les altres candidatures corresponien a la pedagoga Maria Teresa Pintó Pijuan (1930-2017); la il·lustradora Dúnia Lorda Vidal (1965–1999); la professora Alba Güell Roca (1900-1997) i l’escriptora Josefina Solsona Querol (1907-1960). Els suports s’han recollit mitjançant un formulari on-line o de forma presencial en urnes situades en diferents edificis públics de la ciutat. La iniciativa per posar un nom de dona a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega s’ha convocat just quan aquest equipament cultural compleix 25 anys de la seva posada en funcionament. Val a dir que només el 7% dels carrers de Tàrrega porten el nom d’un personatge històric femení (els carrers amb nom d’un personatge històric masculí suposen el 23%). A més, els dos centres públics de secundària de la ciutat porten el nom d’un personatge històric masculí.
Perfil biogràfic de les germanes Pera Güell
Rosina (1921-2010) i Maria Teresa Pera Güell (1924-2012) foren expertes llibreteres amb un ampli coneixement bibliogràfic. Fins al 2002, any de tancament de la Llibreria Güell, foren una referència per a moltes lectores i lectors tant de Tàrrega com de fora vila. L’establiment era un negoci familiar al qual van dedicar tota la seva vida treballant plegades. Les dues llibreteres tenien una gran sensibilitat cultural i sentien passió per les belles arts. Provenien d’una nissaga targarina implicada en el món de la cultura: el seu avi Joan Güell Eroles va fundar la llibreria l’any 1888 i el seu tiet Josep Güell Guillamet fou un destacat pintor, músic i pedagog (conegut popularment com el Mestre Güell).
Al llarg de la seva història, la Llibreria Güell va destacar per disposar de les últimes novetats editorials, rareses, edicions limitades, llibres de viatges,… i fou freqüentment visitada per escriptors i intel·lectuals. Amb 114 anys d’història es convertí en la llibreria més antiga de la demarcació de Lleida fins al seu tancament l’any 2002. L’Ajuntament de Tàrrega, mitjançant la Regidoria d’Igualtat, dedicà a les germanes Pera Güell un dels volums de la col·lecció de llibres “On són les dones targarines?”, narrats en clau de conte per divulgar entre els infants biografies femenines vinculades a la ciutat.
