Josep Maria Lloret: “Hem de generar activitats per poder moure el turisme i, per tant, el comerç”

Avatar photo

Entrevista al president d'ATECA i president de la Federació del Comerç i Turisme del Baix Gaià

Josep Maria Lloret, president d’ATECA i de la Federació del Comerç i Turisme del Baix Gaià. Foto: EF

-Com ha anat aquesta temporada de Nadal pels comerços d’Altafulla?
La temporada nadalenca comença el dia 20 i acaba després de Reis. Llavors necessitem una setmana més per poder recopilar i analitzar les dades sobre les vendes, les despeses i poder fer un balanç sobre aquestes festes. El que sí que et puc dir és que estem en un nivell molt semblant al de l’any 2017. Potser hem tingut un increment 3 o del 5%, que és insignificant; però no ha anat pitjor que els anys anteriors i això és positiu perquè no només depèn de si nosaltres ho fem bé o no. Per exemple, depèn de l’economia, dels dies lliures, de l’aixecada dels països emergents i del bon temps dels països del nord, entre altres coses.

-Quina és la situació actual del comerç altafullenc, és competitiu i eficient?
Altafulla pot competir amb totes les poblacions properes com Torredembarra, Creixell o Roda de Berà; però Tarragona i Reus, com a grans nuclis propers, són una altra lliga. En el nostre municipi falten botigues de servei, per exemple, però potser no hi ha suficient gent resident que generi la necessitat de compra a Altafulla per a posar més tendes d’aquest tipus. Per això, hem d’apostar per anar obrint i donant servei perquè la gent compri aquí i no hagi d’anar a altres nuclis de població propers.

-En què ha canviat el turisme i el comerç a Altafulla des de llavors?
En els últims anys, a partir del 2014, hi ha hagut una evolució molt important en intentar fer les coses bé. A partir d’aquest 2019, tenim nous projectes per seguir invertint en la millora del nostre turisme i comerç amb el turisme de salut i benestar o amb els paquets d’experiències que començarem a tindre a partir d’aquest febrer. Aquestes experiències interactives aniran molt lligades al tema gastronòmic i al municipi abans de l’època 1.400 perquè la gent pugui conèixer com era l’Altafulla abans del descobriment d’Amèrica.

-Aquestes noves experiències ajudaran a la desestacionalització del turisme?
Nosaltres volem trencar contra l’estacionalització, que és un aspecte molt marcat en els municipis costaners. Llavors volem lluitar contra això amb el turisme d’empreses, amb el de salut i amb el gastronòmic. Volem tindre una gastronomia molt potent perquè la gent vingui als nostres restaurants perquè aquests són de qualitat i els hi aporta una experiència, igual que anar a altres grans com el Bulli, per exemple. Necessitem que la nostra gastronomia sigui un motor que provoqui que la gent vingui fora de temporada. Si volem seguir creixent, hem d’ampliar el nostre ventall de mesos que venen els clients; s’han de crear motors i això ho tenim molt interioritzat, tant des d’ATECA com de la nova Federació del Comerç i Turisme del Baix Gaià; hem de generar activitats per poder moure el turisme i, per tant, el comerç.

-Parlant de la Federació del Comerç i Turisme del Baix Gaià, es va crear fa poc…
Sí, fa menys d’un mes. Abans hi havia un consorci que estava pràcticament aturat. La idea és generar una plataforma important i que es tingui en compte. La voluntat de crear la federació neix perquè volem abastar el màxim que puguem i intentar aportar idees per millorar les nostres poblacions i poder assolir reptes que només des de l’ATECA no teníem. En Altafulla som poquets, però si ens ajuntem els 11 municipis del Baix Gaià, podem fer més coses. De moment, estem dintre tots els municipis i les 5 associacions de turisme i comerç que estan constituïdes en aquest territori, que són la d’Altafulla, Creixell, Torredembarra, La Pobla de Montornès i Roda de Berà. Els altres municipis que no en tenen estaran dintre del paraigua d’aquestes associacions. Per exemple, ATECA, que ara té un total de 80 associats, podrà agafar associats de la Riera de Gaià, El Catllar o la Nou de Gaià. D’aquesta manera, ningú es sentirà desplaçat i ells també podran constituir, si volen, la seva pròpia associació en el municipi.

-Llavors es podria dir que la marca del Baix Gaià no existia fins ara?
No, la marca del Baix Gaià ja existeix; però el problema és que no s’estava impulsant. La marca per si sola no és res, si no hi ha ningú darrere. Hem d’intentar que la iniciativa privada entri per ajudar a tirar endavant aquest projecte. De moment, la sintonia a la primera taula rodona que vam fer al començament del 2018 i a les altres reunions que hem realitzat, ha estat positiu. Sembla que la part privada i la part pública tenen la sintonia d’anar junts.

Llavors ara tenint la Federació, podrem arribar a fer col·laboracions amb Tarragona i Reus perquè ja no serem només un municipi per lliure; sinó un conjunt amb 11 municipis. Però no ho veiem com una competició, sinó com una intenció d’ajudar-nos els uns amb els altres. Hem de ser capaços de poder dir que existim i que nosaltres també volem fer accions que actualment no podem fer per falta de recursos com fires o acords amb teleoperadors.

-Quines accions conjuntes hi ha programades per aquest 2019?
En primer lloc, ens posarem a treballar en l’organització d’una agenda anual d’activitats per tal que no coincideixin actes en cap dels 11 municipis. Encara que, òbviament, hi ha dates que coincidiran com Sant Joan. Aviat començarem a analitzar les activitats que cada poble fa i en quines dates. Hi ha infinitats d’iniciatives que es poden treure a través del Baix Gaià perquè una agenda de totes les localitats no és el mateix que crear una només d’Altafulla, per exemple.

També realitzarem 5 o 6 activitats conjuntes amb tots els municipis del Baix Gaià, però encara estem estudiant què farem exactament. Farem 2 o 3 activitats per intentar unir a tots els que estem en el mateix entorn perquè la gent es senti identificada dintre de la marca del Baix Gaià i que ningú es senti desplaçat.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

La Paeria impulsa una exposició fotogràfica sobre la memòria del camp nazi de Mauthausen

Notícia següent

La Paeria aposta pel suport a la intervenció en l`àmbit socioeducatiu

Notícies relacionades