La poesia és un dels gèneres literaris per excel·lència a l’hora de mostrar el teu vessant més interior. Els poemes que s’escriuen, però, queden molts cops en un calaix, ja sigui per la por a mostrar-los a l’exterior o la manca d’oportunitats per fer-ho. Jesús Ruiz (Reus, 1989) fa de nou el pas de publicar la seva poesia, només un any després de treure Verano y otros insomnios. La seva nova obra, titulada Afterparty (ed. Soldesol), tracta de l’amor no correspost amb un estil molt més madur que el del seu primer llibre. El poeta reusenc explica en aquesta entrevista a La Ciutat els detalls d’Afterparty i la seva visió sobre el món de la poesia.
L’any passat vas escriure el teu primer llibre de poesia, Verano y otros insomnios. Què t’ha empès a tornar-ne a publicar un tan ràpid?
Hi ha un temps curt entre un llibre i un altre. El primer el vaig escriure sense tenir la idea de publicar-lo, a l’estiu del 2020. Al cap de l’any ja tenia tots els poemes del segon llibre perquè em van passar una sèrie de coses que volia plasmar. Vist en perspectiva, vaig pensar que tot aquest conjunt de poemes era un llibre en si i vaig decidir que era material suficient per publicar el segon.
Quina evolució té en comparació a l’anterior?
És un canvi total d’estil. Quan vaig escriure els poemes del primer, no llegia tanta poesia com ara. De fet, havia escrit algunes coses fa anys, però va ser en aquell estiu de 2020 quan vaig escriure molt per abocar tots els pensaments que tenia. Entre el primer i el segon vaig llegir més poesia i vaig descobrir que és un món increïble que forma part de mi. He llegit poesia, tant clàssica com contemporània, i es nota en les construccions, l’estil o la utilització dels recursos poètics. Afterparty és molt més madur des d’un punt de vista estrictament poètic.
Afterparty tracta un tema tan personal com ‘l’amor no correspost”. La poesia té un sentit terapèutic per tu?
Aquest és el sentit i la finalitat. La poesia no és res més que explicar què t’està passant, despullar-te amb paraules. El que passa és que el lector no sempre interpreta o arriba a assimilar el que vols transmetre, però ja ho has escrit per tu mateix i, d’alguna manera, t’ajuda a portar tot allò que et passa.
Parles de coses molt íntimes, però el lector naturalment no té les teves vivències com per entendre-les.
Totes les formes d’interpretar del lector són vàlides. La poesia no es tracta de fer arribar un missatge clar, sinó que és terapèutica per tu mateix i que el lector gaudeixi. Molta gent em comenta que no entén la poesia. No has d’entendre res, és com anar passejant mentre gaudeixes del paisatge.
El nom d’Afterparty es refereix únicament a aquella època després d’un estiu intens on fas balanç o va més enllà?
D’una banda, és per això, però Afterparty també vol dir la cerca d’un lloc més tranquil per a tu mateix. En el sentit més literal, em refugiava en la festa per no pensar en mi mateix i cobria les meves carències amb el soroll. Es tracta d’un lloc després de la festa on tenir més pau mental i poder pensar les coses amb més tranquil·litat.
El llibre compta amb influència d’Alejandra Pizarnik i Charles Bukowski. En quins trets la podem observar millor?
La influència de Charles Bukowski és la sinceritat, expressar les coses sense filtres. A més, per Afterparty em van inspirar molts autors llatinoamericans com Benedetti, Pizarnik o Neruda. Això es pot veure en les formes. No busca tant la musicalitat, sinó més el ritme o l’enginy. També utilitza recursos poètics com ho feia Pizarnik, d’una manera molt enrevessada al mateix temps que interessant. Els poemes tenen molt d’aquesta gent. Al final, com més s’aprèn a escriure poesia és llegint.
A vegades, la poesia és un gènere literari que s’acostuma a reservar per un mateix i molts cops no es publica. Per què fas aquest pas?
El vaig fer perquè creia que compartir aquests poemes era el pas natural en el meu propi camí cap a l’autoacceptació. No és fàcil. El primer és molt sincer, però la publicació del segon va ser inclús dolorós perquè els poemes eren molt personals. Qui més qui menys li fa una mica de vergonya despullar-se, encara que no arribi el missatge al lector. Era treure tot el que estava passant d’una manera molt clara i ‘kamikaze’. Això forma part del procés de sanejament.
En publicar el llibre, aquest teu tan interior el reben amics i família. Quin feedback has rebut?
Ma mare se sorprenia una mica perquè no sé fins a quin punt era conscient del que em passava. Hi ha hagut alguna conversa de dir: ‘nen, realment ho has passat bastant malament’. Potser ho transmetia als poemes, però no a una persona tan propera com ma mare. Amb relació als amics, qui em coneix podria identificar certes situacions del llibre i el feedback sempre és positiu perquè es poden sentir reflectits. Encara que no sigui exactament allò que vol dir el poema, s’ho fan a la seva manera.
A Instagram també mostres la teva poesia. És una bona eina per arribar a un públic diferent?
No diria diferent. Al final, qui busca poesia a Instagram és perquè li agrada la poesia també, però sí que pots arribar a un públic molt ampli. El que passa és que, com a tot arreu, està molt saturat i hi ha milers d’escriptors que publiquen poesia. És molt difícil destacar.
Això també passa amb els llibres. Costa fer-se un lloc.
Per això molts autors novells es veuen obligats a pagar per publicar. No es vol arriscar en poesia perquè la gent no en consumeix i és molt més fàcil publicar un altre gènere.
Es troba a faltar el suport de les institucions per promocionar la poesia?
A escala local, no. Per exemple, en la publicació d’aquest segon llibre he tingut el suport de la Biblioteca municipal i de l’Ajuntament de Reus, que em va convidar a signar llibres a la Mercadal. Petites coses que ajuden els autors locals a fer difusió. Concretament a Reus es mou bastant el tema de la poesia. Ho he notat perquè estem a l’any de Gabriel Ferreter i hi ha hagut bastants iniciatives d’aquest tipus. Potser a Catalunya o Espanya faria falta incentivar la lectura de la poesia entre el públic més jove. Sobretot perquè no tinguin només la referència de la poesia a través del que s’ensenya als instituts, que és terrible.
A Afterparty hi ha els teus primers textos en prosa. El teu futur artístic avançarà cap aquesta direcció?
Ara mateix estic fent un assaig en prosa al voltant del concepte de l’amor, però necessito més temps per perfeccionar-lo i donar-li forma. Aquest vessant més prosaic és el que ara em manté viu per escriure.
