Els premiats tenen un record per “presos i exiliats”
L’escriptor Jaume C. Pons Alorda ha recollit exultant el 29è Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler per l’obra ‘Ciutat de mal’, que s’ha imposat als 90 originals presentats. Durant el seu discurs, l’escriptor mallorquí ha dedicat el guardó als “presos i exiliats”, i a Jordi Cuixart. “Espero que ho puguin llegir i puguin riure una mica, perquè el missatge final de ‘Ciutat del Mal’ és que, per moltes putades que ens facin a la vida, la passió, l’entusiasme, la il·lusió i l’esperança ho superen tot”, ha manifestat des de damunt l’escenari.
Pons Alorda també ha dit que el “calvari” dels dirigents independentistes, així com la societat “devastadora” on viuen els personatges de la seva obra, “ens fan més forts com a societat, com a país i com a futura república”. La novel·la, protagonitzada per dones, és “una tragicomèdia salvatge de ciència ficció que ens mostra una societat dictatorial i distòpica”, en paraules de l’autor. El jurat n’ha destacat “la voluntat d’estil i un llenguatge molt expressiu”, i “saber crear un univers apassionat i excèntric que, malgrat l’estranyesa, ens captiva”. La novel·la serà publicada per Angle editorial, dins la seva col·lecció Narratives, i apareixerà el setembre vinent.
Eloi Creus crida a defensar la llengua i carrega contra els socialistes pel 155
La intervenció més reivindicativa ha anat a càrrec d’Eloi Pons, que s’ha adjudicat el premi Vidal Alcover per la traducció de ‘Les comèdies alades d’Aristòfanes: Els núvols, La pau i Els ocells’. Durant el seu discurs, l’escriptor vallesà ha advertit que “el català no es mor ni s’apaga” sinó que “el català el matem nosaltres”. Pons ha relatat que “el matem deixant de parlar en català en un debat electoral, canviant de llengua per pur classisme, a la universitat perquè un sol alumne ho demana, o comprant traduccions en castellà perquè en català no sona tan bé”.
El guardonat ha dit que també contribueixen a “matar” el català “els que ens havien de portar a Ítaca, que ens van prometre un estat nou on la llengua fos el primer baluard i que a la primera de canvi s’han venut la llengua i el vaixell”. També, ha dit, “els que ens volen mesells, elitistes i racistes” i “els del 155”. En aquest sentit, ha carregat contra aquells que “dient-se socialistes van intervenir les institucions catalanes, van deixar sense fons l’organisme de les lletres catalanes i van enviar gent innocent a la presó”. “A tots ells, ni oblit ni perdó”, ha etzibat.
Creus ha argumentat que “uns països catalans sense llengua no són res” i ha assegurat que “sense la llengua i sense la justícia social, la independència tant se me’n fot”. “Un país que menysprea la seva llengua fins a condemnar-la a mort no té dret a ser independent”, ha sentenciat.
Pel que fa al premi, Creus ha agraït la confiança del jurat i ha posat en valor que el guardó dignifica la llengua i els traductors. “Permet que no quedem en l’oblit d’un gris contracte editorial”, ha afirmat. El jurat ha valorat que el projecte de Creus “presenta unes dificultats majúscules per la diversitat de registres i metres” i que ‘Les Comèdies alades’ són “textos d’una gran qualitat poètica” i de temàtica actual. L’obra, un cop traduïda, serà publicada per les edicions de 1984.
El 22è Premi Tinet ha recaigut en ‘Geografies de l’absència’, de Xavier Mas Craviotto, de 23 anys. L’escriptor, que viu a cavall entre Navàs i Barcelona, ha recollit el premi satisfet i agraït, i ha explicat que el relat reflexiona al voltant del concepte de l’absència, de “l’allò que no és i que no hi és”. En aquest sentit, Mas ha tingut un record per aquells “que són a l’exili o a la presó”, en referència als polítics independentistes. L’escriptor ha admès que les imatges de bombardejos i de persones marxant a l’exili que s’han projectat durant l’acte l’han portat a fer paral·lelismes amb el present. “Només he arribat a una conclusió i és que no van marxar mai”, ha tancat entre aplaudiments.
Mas Craviotto s’ha adjudicat el premi de narrativa curta per Internet Tinet d’entre els 190 treballs presentats. El jurat també ha fet una menció especial a ‘Res’, de Pere Gorgoll i Noell i ‘El retorn d’Odisseu a la pàtria’, d’Albert Pardo Picón. De l’obra guardonada, el jurat n’ha destacat que “crea un relat viu, apassionat i que convida a llegir-lo més d’una vegada per assaborir els diferents detalls del text, amb adjectius oportuns i encertats, tot en un contenidor d’un únic paràgraf, excepte l’epíleg”. L’obra guanyadora, les dues mencions especials i dotze relats més seleccionats es publicaran en un volum que editarà Cossetània Edicions i que apareixerà la propera tardor.
Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona estan convocats per l’Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona i compten amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, la Joiera Blázquez i les editorials Cossetània, 1984 i Angle. L’organització corre a càrrec de la Casa de les Lletres. Enguany, a més, al vestíbul del Teatre Metropol s’ha inaugurat una exposició -que serà itinerant- per donar a conèixer la trajectòria personal i literària de l’escriptor Jordi Tiñena, mort l’any passat.
