Història del decret
El text final del Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes el van presentar el 19 de juliol els consellers ara destituïts d’Agricultura i de Territori, Meritxell Serret i Josep Rull respectivament. Aleshores van afirmat que l’objectiu de la nova normativa era assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, garantir la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles i buscar un equilibri entre l’activitat d’aquestes i el conjunt de la població. Segons fonts del Departament d’Agricultura, si la normativa obté el vistiplau del nou govern que surti de les eleccions del 21-D podria entrar en vigor l’estiu que ve.
El decret estableix una moratòria en les ampliacions de bestiar en granges situades en municipis que tinguin un índex de càrrega ramadera (ICR) superior a l’1,2, és a dir aquells que es troben en zones considerades com a vulnerables per la contaminació de nitrats en el sòl.
D’aquesta manera, la mesura, prohibirà l’ampliació i construcció de noves granges fins a l’1 de gener del 2020 en els 66 els municipis del país que són zones vulnerables per nitrats. La majoria es troben a la Catalunya central i comarques gironines, mentre a les comarques de Lleida hi hauria una desena de municipis els afectats.
El document també preveu la prohibició d’abocar purins els caps de setmana i festius a menys de 500 metres de nuclis habitats i impedir d’aquí a cinc anys l’aplicació de purins mitjançant la dispersió amb ventall. A més, i entre altres mesures, els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats.
D’altra banda, per garantir la traçabilitat del transport de bestiar, si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10 quilòmetres o bé si es tracta d’una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global GPS.