La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els altres cinc membres sobiranistes de la Mesa de la cambra estan citats a declarar com a investigats al Tribunal Suprem aquest dijous i divendres, un cop admesa a tr脿mit la querella de la fiscalia per rebel路li贸, sedici贸 i malversaci贸 de fons p煤blics.
Tots ells ja s贸n investigats pel Tribunal Superior de Just铆cia de Catalunya (TSJC) per desobedi猫ncia i prevaricaci贸, en permetre diverses votacions de resolucions i lleis suspeses pel Tribunal Constitucional, per貌 ara la causa es podria acumular a l’alt tribunal espanyol, tal com ha sol路licitat la fiscalia.
Per justificar que el delicte de rebel路li贸 sigui investigat pel Suprem, el propi tribunal argumenta que aquest delicte t茅 un car脿cter “plurisubjectiu” i fets que es poden produir en diversos punts geogr脿fics, amb una “inq眉estionable vocaci贸 territorial projectada sobre el conjunt de l’estat”. Tamb茅 ho justifica pel fet que els querellats Forcadell, Corominas, Guin贸, Sim贸 i Barrufet, tots menys Joan Josep Nuet, s贸n aforats en la seva condici贸 de membres de la Diputaci贸 Permanent del Parlament de Catalunya. La Fiscalia inclou Nuet a la causa entenent que la seva actuaci贸 est脿 associada a la de la resta, i el Suprem assumeix la compet猫ncia per a investigar-lo.
Possible conspiraci贸 per a la rebel路li贸
Els magistrats que han adm猫s la querella apunten que la instrucci贸 haur脿 de servir per precisar si els actes s贸n constitutius d’un delicte pr貌piament de rebel路li贸 i obren la porta a tipificar-ho com un delicte de conspiraci贸 per a la rebel路li贸, creat per als casos en qu猫 “els conspiradors no superen la fase merament preparat貌ria”.
La interlocut貌ria estableix que la investigaci贸 haur脿 de determinar si van cometre un delicte de rebel路li贸 (article 472 del Codi Penal), penat amb entre 15 i 30 anys de pres贸, o si els fets s’inscriuen en un delicte de conspiraci贸 per a la rebel路li贸 (477 del Codi Penal), que estableix una pena d’entre 3 anys i 9 mesos i 15 anys de pres贸. S’hi sumarien les penes per suposats delictes de malversaci贸 de fons, per貌 no per sedici贸, que quedaria englobat dins del delicte de rebel路li贸 o de conspiraci贸 per a la rebel路li贸.
El Suprem ha incl貌s aquesta possibilitat de delicte de conspiraci贸 per a la rebel路li贸 malgrat que el fiscal no el recollia a la querella que va presentar aquest dilluns, fet que podria implicar el debat intern als 貌rgans judicials per la dificultat de vincular els actes que han tingut lloc a Catalunya al component de viol猫ncia necessari per poder condemnar alg煤 per rebel路li贸.
Segons justifica a la querella el fiscal general de l’Estat, Jos茅 Manuel Maza,, la viol猫ncia que requereix l’acusaci贸 de rebel路li贸 “no exigeix que s’esgrimeixin armes, ni combat, ni viol猫ncies greus contra les persones”, basant-se en la jurisprud猫ncia del Tribunal Suprem sobre el cop d鈥檈stat del 23-F perqu猫 “els rebels mai poden assegurar que el seu al莽ament ser脿 incruent, sense v铆ctimes i sense vessament de sang”. La interlocut貌ria del Tribunal Suprem, per貌, no recull de moment aquesta tesi.
Respecte als delictes de sedici贸 i malversaci贸 de fons –que tamb茅 els imputa la fiscalia– el Suprem assenyala que es determinar脿 tamb茅 durant la instrucci贸 si els querellats han perm猫s que es dediquessin “ingents fons p煤blics per dur a terme el refer猫ndum il路legal”.
