Al sanatori també va conèixer Mercè Figueres, malalta com ell, que esdevindria la seva amistat més íntima. Ella li va inspirar tota la sèrie ‘Cançons a Mahalta’, poema escrit el 1937, i li va presentar l’escriptor i editor Joan Sales, qui li va publicar la primera edició de la seva poesia des del seu exili mexicà. Als seus poemes, dominats per la seguretat i la maduresa malgrat la seva joventut, hi prevalen dos temes: el de la música o de l’art en general i el del món natural (el cicle de les estacions, flors, jardí…) que potencien una meditació sobre la realitat profunda de la vida humana. Una meditació que neix sovint del record, amarat de sentiment, i que té, com a tema central, la mort.
A més de ‘Cançons a Mahalta’, ‘entre la breu obra de Màrius Torres destaquen els poemes ‘Dolç Àngel de la Mort…’ i ‘La ciutat llunyana’. Al costat de Bartomeu Rosselló-Pòrcel o Salvador Espriu, se l’inclou dins la generació del 36.
Més enllà dels actes organitzats per commemorar aquesta efemèride, al poeta lleidatà se’l recorda anualment a la ciutat perquè dona nom als Premis Literaris de Lleida, en l’apartat de poesia, que enguany han arribat a la seva 22a edició. Màrius Torres també ha inspirat la cantautora Meritxell Gené, qui li va dedicar el disc homenatge ‘Així t’escau la melangia’ (Autoeditat, 2013).
