Les eleccions municipals a Tarragona d’aquest diumenge han deixat una ciutat més dividida que mai. PSC i ERC han empatat a set regidors i cap de les dues té fàcil poder aconseguir l’alcaldia. Els resultats mostren una ciutat polaritzada, amb dos grans blocs. Els barris de Ponent, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau segueixen sent feu socialista; mentre que ERC ha vençut al centre de la ciutat i a Llevant, zones on ha doblat els resultats de fa quatre anys. Així, es trenca el domini dels socialistes, que el 2015 es van imposar a tots els barris de Tarragona, i es planteja un escenari similar al del 2003. Aleshores CiU guanyava al centre i el PSC a Ponent, tot i que actualment hi ha una major fragmentació del vot per la irrupció de formacions com Ciutadans, En Comú Podem o la CUP.
Tot i l’increment de la participació en 6 punts, el PSC ha patit una davallada general de 1.000 vots, que es tradueix en un 5,5% dels suports. És una caiguda força uniforme tant als barris de Ponent i del nord (5,4%) com als del centre i Llevant (4,9%). Aquest darrer, una àrea tradicionalment vinculada a CiU que el PSC va aconseguir fa quatre anys, però en la qual ara han baixat fins al quart lloc. Una situació semblant s’ha viscut als barris marítims, que en els darrers mesos han expressat el seu descontentament amb la gestió de Ballesteros, a qui han acusat de menystenir-los. En aquesta zona el PSC s’havia imposat en les tres darreres eleccions. Ara són segona força per darrere d’ERC i han perdut un 7,5% dels sufragis.
És al centre de la ciutat i a Llevant on els republicans han capitalitzat bona part dels suports. En concret han passat de 4.881 vots el 2015 (15,23%) i segona força, a primera força amb 10.240 vots (27,33%). Deu punts d’avantatge respecte els socialistes. L’eixample també és republicà, amb una diferència similar al cas anterior. De fet, és en aquests districtes on l’independentisme és més potent a Tarragona, amb quasi el 50% d’electors. Aquí, Junts per Tarragona és tercera força i la CUP, cinquena.
La victòria socialista doncs, s’ha forjat als barris de Ponent i del nord de la ciutat, feus històrics del PSC on han guanyat gairebé sempre, però on han perdut suports darrerament. Un exemple és Bonavista, un barri on des del 2007 -62% dels vots- el PSC cada cop guanya amb menys comoditat -44,95% diumenge-. Tot i això, la resta de forces queden encara molt lluny, igual que a Campclar o Torreforta. Són zones en les quals l’independentisme no aconsegueix implantar-se, si bé en aquests comicis ERC ha passat de cinquena a tercera força i gairebé ha triplicat els vots de fa quatre anys, fins als 2.798.
Alguns dels vots que els socialistes han perdut a Ponent possiblement hagin anat a En Comú Podem, que ha tret més del doble de suports que fa quatre anys, si bé les sigles eren les d’ICV. Ciutadans també té aquí una part important del seu electorat, on és segona força, encara que en aquesta ocasió l’increment ha estat escàs. A la resta de la ciutat, en canvi, la formació taronja és quarta força amb un 13,3% de sufragis. També aquí és on VOX, que no ha entrat al consistori, ha obtingut els millors resultats, amb un 4,62%. Força millor que a la resta de la ciutat on amb prou feines han superat el 2% dels vots. Uns vots que han trobat a faltar a les files del Partit Popular, que ha vist com li marxaven prop de la meitat dels sufragis respecte el 2015 en aquesta part de la ciutat.
