Desmantellats dos grups criminals dedicats a cultivar marihuana al Pirineu per valor de 49 milions d’euros

La primera fase de la investigació policial es va iniciar a principis de juliol de 2022 amb la troballa d’una plantació de marihuana a l’aire lliure a la Baronia de Rialb (Noguera) regentada per una organització que feia tasques de cultiu, manteniment, cura i vigilància de l’espai. Els Mossos van iniciar una sèrie de vigilàncies que van concloure que en la plantació il·legal treballaven un mínim de quatre persones que estaven establertes permanentment al punt.

El 6 de setembre de 2022 la policia va fer una l’entrada a la plantació que va requerir el suport del Grup Especial d’Intervenció per la implicació del crim organitzat especialitzat en aquesta tipologia delictiva. Segons els Mossos, aquesta mena de grups acostumen a instal·lar trampes perilloses als accessos de la plantació per evitar narcoassalts o per endarrerir les intervencions policials i donar als integrants més temps per a la fugida.

En total, els agents van localitzar més de 1.800 plantes de marihuana que suposen més de 500 quilos de marihuana. El seu valor en el mercat il·lícit hauria estat superior als tres milions d’euros. Arran del desmantellament de la primera plantació, el 6 de setembre de 2022, se’n va detectar una de molt propera, també a Baronia de Rialb, que es va desmantellar pocs dies més tard, amb el resultat de 3.000 plantes destruïdes i tres detinguts.

Segona fase de la investigació al Pallars Jussà

A finals de 2022, la Unitat d’Investigació de Tremp va localitzar a Sarroca de Bellera (Pallars Jussà) un espai desforestat amb signes evidents d’haver-se utilitzat recentment com a plantació de marihuana a l’aire lliure en una zona remota envoltada de bosc. En tenir coneixement d’aquest fet, es va iniciar un equip conjunt de treball amb la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) per esbrinar qui podia ser el responsable d’aquest punt de cultiu.

Mesos després, a finals d’abril de 2023, els investigadors van tenir constància de la represa de l’activitat criminal en la mateixa zona de conreu. Els agents van documentar a través de vigilàncies i seguiments que hi havia dues persones a càrrec de l’espai que feien tasques de cura i cultiu, i dues més que s’encarregaven del transport i la logística.

En el marc de la investigació els Mossos van detectar que aquestes mateixes persones també regentaven dues plantacions properes situades a Senterada i a la Torre de Cabdella (Pallars Jussà) i una altra a Rupit i Pruit (Osona). En total, gestionaven quatre punts de cultiu a l’aire lliure i de grans dimensions.

Amb tots els indicis recollits, el 13 de setembre de 2023 es van fer les entrades simultànies als quatre punts, així com en un dels domicilis dels investigats a Lloret de Mar (La Selva). En el dispositiu, els investigadors van detenir nou persones i van desmantellar en el conjunt de les quatre plantacions més de 6.000 plantes de marihuana, més de la meitat d’aquestes a la plantació de Sarroca de Bellera.

Plantacions a l’aire lliure amb un mateix patró

Les inspeccions oculars i el treball dels investigadors en aquests casos han conclòs que aquest tipus de plantacions comparteixen un mateix denominador comú. En tots els casos, els espais presenten elements característiques idèntics de plantacions a l’aire lliure gestionades pel crim organitzat amb zones diferenciades de cultiu, de vida, espai per assecar i envasar la marihuana i un punt de captació d’aigua en un riu proper. A banda, se situen en un indret remot, inaccessible en vehicle.

D’acord amb la policia, als punts hi viuen diverses persones durant un període indeterminat de temps. Així, durant les entrades els agents van localitzar matalassos, sacs de dormir i estris de cuina. A banda, presenten indicis de manipulació de les plantes de marihuana. La policia va trobar restes (troncs i branques), les quals s’haurien separat de la part consumible (fulles i cabdells) abans d’envasar-la. Així mateix,  disposen d’un punt de captació d’aigua amb una bomba on, a més, sol haver una infraestructura elaborada per garantir el reg de la plantació amb mànegues, generadors i petits embassaments o piscines.

Cura i defensa exhaustiva

Aquest tipus de cultius impliquen un modus operandi molt marcat de les persones que regenten els espais. Inicialment es fan càrrec de preparar el terreny, ja que al ser un sól abrupte i no apte per al cultiu, han de desbrossar totes aquelles branques i matolls que obstaculitzen el conreu de les plantes per obtenir-ne unes condicions òptimes de creixement. Després instal·len el sistema de regadiu que permet subministrar l’aigua i altres nutrients a les plantes.

En relació amb l’ús de l’aigua, les necessitats de les plantes també requereixen un reg continu, fet que en genera un consum molt elevat. Per aquest motiu aquestes plantacions de marihuana exterior han de tenir un subministrament constant. En aquest sentit, la policia va trobar-hi dipòsits de grans dimensions en moltes plantacions, molts metres de mànega i equips de bombeig. Aquesta aigua posteriorment era tractada amb fertilitzants i productes químics per condicionar-la al rega de les plantes.

El cicle d’aquests cultius sol durar entre tres i cinc mesos, en les seves fases de creixement, floració i maduració depenent del tipus de planta i els fertilitzants utilitzats. A partir d’aquest moment les funcions de les persones responsables era anar regant les plantes i subministrar-los els complements adients per al seu creixement. Un cop la plantació està llesta per a la recol·lecció, aquestes persones garantien la defensa de la collita davant de saquejos d’altres organitzacions o d’alguna persona que aprofita l’oportunitat per robar marihuana.

En altres investigacions s’ha pogut acreditar que una vegada que els cabdells de la marihuana ja estan secs i aptes per consumir, els treballadors del grup els envasaven al buit i els traslladaven al seu destí final, que acostumava a ser països del nord d’Europa, on el preu de la marihuana podia duplicar o triplicar el preu de venda a Catalunya.