Catalunya amplia l’avortament farmacològic fins a les 14 setmanes

Salut defensa que ha millorat l'accés a la interrupció voluntària de l'embaràs, però reconeix que encara falta

El Departament de Salut, acompanyat pel d’Igualtat i Feminismes, ha presentat aquest dimecres el nou protocol que permet la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) amb medicaments fins a les 14 setmanes. Fins ara, els avortaments farmacològics només es podien fer fins a la novena setmana d’embaràs, mentre que els instrumentals, fins a la catorzena. Salut destaca que així augmenten les opcions que té la dona. El conseller Josep Maria Argimon també ha defensat que han ampliat en els últims mesos els centres que fan interrupcions voluntàries, si bé ha admès que cal millorar-ne l’accessibilitat. La consellera Tània Verge ha reivindicat l’estratègia nacional de drets sexuals i reproductius en un moment de “retrocessos de drets de les dones”.

Amb la publicació del nou protocol, comença un procés d’informació i formació als hospitals de Catalunya perquè incorporin com a pràctica clínica la interrupció voluntària de l’embaràs amb el mètode farmacològic -que consisteix en l’administració de dos fàrmacs- a partir de la desena setmana i fins a la catorzena. L’avortament amb fàrmacs es continuarà fent fins a les 10 setmanes en l’atenció primària i a partir d’aleshores i fins a la 14, en l’entorn hospitalari.

El responsable del Pla d’atenció a la salut afectiva, sexual i reproductiva, Ramon Escuriet, ha explicat que han partit de l’experiència i suport científic de tres hospitals que ja estaven fent avortaments farmacològics. Ara, l’objectiu és generalitzar-ne la possibilitat.

El 57% dels avortaments fins a la setmana 9 van ser farmacològics a Catalunya el 2020 i a partir de la desena, el 12% (en els tres centres de referència). El 2010, fins a la setmana 9, els avortaments farmacològics representaven el 0,56%.

“Esperem que les dones tinguin una millor garantia de poder escollir de forma informada aquella opció en què se sentin més còmodes i segures. Es tracta d’augmentar la capacitat d’elecció de la dona”, ha destacat Escuriet en declaracions a l’ACN després de la primera jornada de treball d’interrupció voluntària de l’embaràs a Catalunya. El protocol també posa èmfasi en la informació i acompanyament que han de rebre les dones.

Prop del 80% d’interrupcions voluntàries de l’embaràs es van fer amb finançament públic el 2021, mentre que el 2020 van representar el 75%, segons unes dades preliminars avançades en la jornada, que ha tingut lloc aquest dimecres a l’Hospital Vall d’Hebron i que s’ha fet coincidir amb el Dia Internacional per a la Despenalització de l’Avortament, el 28 de setembre.

En la presentació del protocol, el titular de Salut, Josep Maria Argimon, ha reconegut que cal millorar “molt” l’accessibilitat de la interrupció voluntària de l’embaràs. La manca d’accessibilitat i equitat territorial és un dels elements més controvertits en l’efectivitat d’aquest dret, després que la llei del 2010 establís que qualsevol dona podia interrompre de forma voluntària i lliure l’embaràs en les primeres 14 setmanes de gestació.

Amb tot, Argimon ha destacat que en els últims mesos han ampliat la xarxa de centres per a la interrupció voluntària de l’embaràs i que ara també es poden fer avortaments quirúrgics a Lleida, Berga, Manresa i Tortosa i farmacològics a Tremp, la Seu d’Urgell, Puigcerdà i Vielha. El conseller ha dit que l’accessibilitat és “molt més elevada” a Catalunya que a la resta de l’estat espanyol. “Això no vol dir que no haguem de millorar, i molt”, ha resolt.

L’atenció a la interrupció voluntària de l’embaràs és una de les dotze línies estratègiques del Pla d’atenció a la salut afectiva, sexual i reproductiva. La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha assenyalat que el protocol no és un document aïllat sinó que s’emmarca en l’estratègia de drets sexuals i reproductius i ha afirmat que el dret a l’avortament és “un dels nuclis durs de la reivindicació dels drets de les dones” per decidir sobre la pròpia vida i el propi cos.

Verge ha manifestat que voler “garantir” i “aprofundir” en el dret a l’avortament és un “posicionament polític” de les dues conselleries en “un context de retrocessos de drets” després que formacions polítiques que el volen limitar es consolidin a les institucions en l’entorn europeu, amb una referència al triomf de Giorgia Meloni a Itàlia aquest diumenge.