El portaveu polític de Demòcrates, Antoni Castellà, ha defensat que hi hagi una llei “exclusiva” per al referèndum, separada de la Llei de transitorietat jurídica. En una entrevista, el també diputat de Junts pel Sí ha expressat que aquesta normativa per a la votació s’ha d’emparar “en la legalitat internacional”. Per Castellà, cal aprofitar que l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i diversos tractats internacionals reconeixen el dret a l’autodeterminació. Tal i com ha afirmat el portaveu de Demòcrates, l’Estat ha “subscrit” aquests tractats, de manera que “formen part del cos jurídic constitucional espanyol”. D’altra banda, Castellà ha assegurat que el govern espanyol només podrà evitar el referèndum si fa ús de la força, un escenari que provocaria entrar en terreny “desconegut”.
Castellà ha insistit que tots els tractats internacionals que ha signat l’Estat reconeixen el dret a l’autodeterminació fan que, per Demòcrates, “hi ha tota la legitimitat d’emparar un referèndum directament en la legalitat internacional”. Així doncs, per Castellà el referèndum tindrà cobertura legal emparant-se en la carta de l’ONU i en la resta del dret internacional. A més, el diputat de JxSí creu que “no tindria gaire sentit” aprovar la Llei de transitorietat abans de la celebració del referèndum. Per Castellà, el marc legal que ha de substituir l’espanyol ha d’arribar després de la votació, i en cas que guanyi el ‘sí’. De fet, el cap de files de Demòcrates opina que si la Llei de transitorietat s’aprova abans del referèndum algú podria dir que el Parlament “estaria condicionant la campanya”. Finalment, Castellà ha apuntat que l’aprovació de la Llei del referèndum hauria d’estar “molt lligada” a la convocatòria de la consulta.
Dard a Catalunya en Comú
El diputat de JxSí també s’ha dirigit al coordinador general de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, per assegurar que la decisió sobre si el referèndum és vinculant o no “és dels ciutadans i no dels comuns”. Encara sobre l’espai que representen Domènech i Ada Colau, Castellà ha afirmat que, després de les negatives de l’Estat a pactar el referèndum, “o algú té informació privilegiada sobre un moviment del PP [per negociar la consulta], o algú està jugant amb un discurs d’espera i esperar fins que algun dia manin a l’Estat”. És per això que, pel líder de Demòcrates, si els comuns segueixen la segona opció s’entendrà que “exerceixen el dret a decidir com una plataforma per assolir el poder”.
Tot i això, Castellà s’ha mostrat “convençut” que l’electorat i les bases de Catalunya en Comú se sumaran al referèndum, també si es fa sense acord amb Madrid. “Imprescindible no és ningú i menys els partits. Qui és imprescindible només són els ciutadans”, ha considerat. En aquesta línia, el dirigent independentista ha sentenciat que el referèndum tampoc no perdria força si l’executiva de Catalunya en Comú no s’hi suma. “Una cosa és la direcció i una altra les bases”, ha opinat Castellà, que s’ha mostrat “sorprès” perquè la formació de Colau i Domènech no ha consultat les bases sobre què opinen del referèndum unilateral”, com sí que ha fet Podem Catalunya. “Normalment quan no vols consultar és perquè penses que el resultat no t’agrada”, ha deixat anar.
En un altre sentit, l’exsecretari d’Universitats i Recerca ha reconegut que el Pacte Nacional pel Referèndum (PNR) “té poc sentit”, després de la negativa de l’Estat a negociar la consulta. Tot i això, Castellà ha proposat que el Pacte pot continuar viu, un cop anunciada la data i la pregunta, si és per “mantenir un espai de diàleg transversal”.
L’ús de la força de l’Estat
Pel que fa a la possibilitat que l’Estat utilitzi la força per aturar el referèndum, Castellà ha opinat que, si s’arriba a aquest escenari, “no hi haurà normalitat” i ja no es tractarà de parlar de declaració d’independència o de votació. “Entraríem en allò desconegut”, ha afegit. En aquesta línia, Castellà ha conclòs que des de Catalunya s’han de posar tots els esforços per dur a terme el referèndum, de manera que “l’única opció” perquè no se celebri és, precisament, si l’Estat utilitza la força. “Qualsevol altra és una excusa, per tant, el referèndum es farà”. “Jo penso que no usarà la força, però no seré tan naïf de dir que això és impossible. Hem d’estar disposats a encaixar-ho”, ha continuat Castellà.
Sobre els possibles escenaris que poden produir-se els propers mesos, el portaveu polític de Demòcrates s’ha mostrat contundent, i ha assegurat que “no hi ha excusa” per justificar que el referèndum no es pugui fer. “Estaríem fent un frau a la ciutadania”, ha manifestat Castellà, que confia que tant el Govern com el president, Carles Puigdemont, hagin “contemplat” totes les opcions, incloses les accions dels Mossos i dels funcionaris. “No m’imagino que no es pugui fer el referèndum per no sé quin concurs, empresa o funcionari. Si això passés, el que hauríem de fer tots és plegar, dimitir i anar a casa”, ha conclòs.
Mas i Gabriel junts
Sobre la campanya conjunta, Castellà ha sentenciat que l’expresident de la Generalitat Artur Mas i la portaveu parlamentària de la CUP Anna Gabriel “haurien d’acceptar” estar junts en un escenari. Pel diputat de JxSí, cal deixar al marge totes les diferències que hi pugui haver dins del sobiranisme, perquè “ens estem jugant quelcom que transcendeix absolutament dels posicionaments polítics i les afinitats o no personals”. “És el moment de no pensar en la part i sí en el tot”, ha rematat Castellà, que opina que la campanya unitària és “imprescindible i necessària”. Pel que fa als actes propis de Demòcrates, el líder del partit ha avançat que en l’acte del 17 de juny a Nou Barris s’hi farà un debat amb representants del ‘sí’ i també del ‘no’, tot i que encara no estan tancats els ponents. Castellà opina que cal “donar opcions perquè hi hagi espais del ‘no'”, malgrat els partits unionistes no hi treballin. “Si no s’expressen els partits sí que ho pot fer gent de la societat civil”, ha comentat. Per això Demòcrates s’ha reunit amb cinc entitats del ‘no’ en els últims mesos.
Per últim, el cap de files de Demòcrates ha donat per “superat” el conflicte amb el PDeCAT, després que els exconvergents reclamessin el nom de ‘Partit Demòcrata’. Finalment, Castellà opina que les sigles de ‘PDeCAT’ “és una bona solució”.
