Divendres, 29 de març de 2024
És notícia

Carles Pellicer, alcalde de Reus: “Governar és mullar-se, conèixer els temes i voler saber”

Avatar photo

Finalment, Reus ja té pressupost per al 2018. Quina valoració li mereix que aquests s’hagin aprovat, finalment, sense arribar a cap acord amb la resta de grups?

És la segona vegada que el govern presenta una moció de confiança i durant el mandat només se’n poden presentar dues, per tant, hem cobert el límit i malgrat els intents d’arribar a acords amb els grups de l’oposició no ha estat possible, tenint en compte que som un govern en minoria i, per tant, encara ens falten 3 vots per poder aprovar les coses. Durant les rondes de contacte, vaig demanar  que algun grup s’avingués a donar-nos suport, explicant que els pressupostos són per la ciutat, no són pel govern. Però, no ha estat possible. La moció dóna un mes perquè l’oposició pugui trobar un candidat alternatiu. Entre l’oposició no es van posar d’acord, cosa que ja sabien. Per tant, tot s’haurà allargat dos mesos per aprovar definitivament els pressupostos que són molt necessaris per a la ciutat.

Durant la ronda de contactes, va destacar la voluntat d’arribar a acords per part del PSC, principalment, tot i que també va fer menció del PP. Continua pensant igual?

El PP va ser capaç de presentar  algunes propostes. Però, malgrat que nosaltres vam acceptar algunes d’aquestes, després van votar en contra. Tot i això, encara que haguessin donat els seus vots no eren suficient perquè amb el PP no en tenim prou, ja que necessitem tres vots i ells només són dos regidors.

Al PSC crec que hi ha voluntat d’acord però no acaben de definir-se entre ells. Respecto la seva posició però crec que el PSC -que també ha fet gran aquesta ciutat- hauria de ser capaç de fer un pas endavant i ajudar al govern en moments crítics com aquest. En alguns temes ens donen suport però, en canvi, en temes importants no acaben de definir-se. Jo vaig fer una proposta al PSC per entrar al govern, però la van rebutjar. Tot i això, la meva oferta continua en peu;  si el PSC em diu ara que vol entrar al govern jo els diria que sí.

Quines de les propostes del PP van ser acceptades?

Vam acceptar fer un estudi per tal de dur a terme el vial d’accés al polígon industrial Dina, com també l’increment de la partida dirigida a la projecció de ciutat. Aquestes propostes ja estan acceptades malgrat el vot contrari.

Però, el cas de Ciutadans (Cs) i la CUP va ser diferent. En les negociacions amb aquests grups tot eren ‘línies vermelles’?

Per part dels dos altres partits de l’oposició la situació ha estat diferent. La línia vermella de la CUP és pel contracte de la brossa. Ells diuen que la brossa s’ha de municipalitzar o ‘socialitzar’. Jo crec fermament que no és així. El servei de la brossa s’ha de garantir sempre en unes condicions de  professionalitat i, per això, han d’haver-hi les empreses que són les que tracten aquest servei. A més, encara que el seu estudi diu que ens podríem estalviar diners, al final sortiria molt car si sumem tot, no només la part econòmica sinó també la part social i l’efectivitat en la ciutadania. El contracte de la brossa ha de continuar amb una concessió administrativa per a l’empresa que el 2019 guanyi el concurs que es farà públic aviat.

I en el cas de Cs?

En el cas de Cs, crec que no es pot anar amb una actitud només de ‘judicialitzar’ sense haver-hi responsabilitats clares. És més un problema ideològic i això comporta que sigui difícil que ens puguem entendre, tot i que he mirat de restablir ponts i actituds… No obstant això, en alguns temes sí que hi ha acords: respecte a l’Estadi Municipal ens van donar el seu suport.

Quin ha estat l’error de l’oposició a l’hora de negociar sobre els pressupostos?

L’oposició té molt excés de tacticisme i poca ambició estratègica. Si ens creiem que la ciutat la fem entre tots, l’hem de fer entre tots.  Hi ha d’haver una actitud més d’involucrar-se amb la societat i amb l’ajuntament. Governar és mullar-se, conèixer els temes i voler saber. A força de fer oposició tampoc és suficient. És legítim però no és suficient. Conèixer una ciutat com Reus requereix el seu temps, molt de temps. Porto molts anys treballant en la ciutat de Reus en el seu conjunt i de vegades hi ha coses que s’escapen. Governar no és senzill, requereix complicitats i conèixer molt la ciutat.

Un dels eixos del pressupost 2018 és l’atenció a les persones. Aquesta es pot veure materialitzada en projectes com el Centre Social El Roser. Quins altres projectes donen resposta a aquesta necessitat?

El Centre Social El Roser és un projecte pioner a nivell de país; no hi ha cap més que centralitzi els serveis a les persones en un espai. A més, autofinançat i autoregulat, és a dir, que el que genera recau en el mateix centre. A banda, s’han presentat els ajuts contra la pobresa energètica fa pocs dies. També s’està fent una feina importantíssima amb el servei de la Teleassistència per incrementar-lo. La partida del pressupost destinada als serveis socials sempre la mantenim o la incrementem. En aquest sentit, la regidora Vilella està fent molt bona feina.

Respecte a la projecció de ciutat, ‘Reus, Ciutat de la Música 2018’ és un dels plats forts. Què aportarà a la ciutat l’esdeveniment?

‘Reus, Ciutat de la Música 2018’ és una continuació de la Capital de la Cultura Catalana. El que interessa, i ho vam dir en el seu moment, és que els quatre eixos de la Capital es vagin desenvolupant per tornar a revifar tot aquest pòsit que ha deixat l’esdeveniment, sectorialment.

Quins altres projectes potenciaran la projecció de ciutat?

Projecció de ciutat vol dir, per exemple, l’Any Caselles, que es va inaugurar el passat 13 de març. També intentem posar tot a l’abast perquè la gent vingui a Reus, des de l’IMSERSO, al turisme individual, el turisme col·lectiu, excursions… I no portem a la gent a Reus només perquè passegi sinó també perquè comprin, perquè vegin la ciutat, la prescribeixin en altres àmbits i col·lectius i tornin a vindre… La polsera de la ciutat també funciona molt bé i aquest any les duplicarem.

El comerç és un dels motors de projecció de la ciutat de Reus. Com es manté viu i s’aconsegueix que continuï formant part de la marca de Reus?

Sense el comerç, Reus no seria el mateix. Algú diu que la Fira Centre Comercial ha fet competència al comerç. Sí, és veritat. Però amb això ja es comptava. Per compensar-ho, el que fem és màxima promoció i projecció de ciutat. A més, el nombre de llicències comercials s’ha incrementat.

Canviant de tema, respecte al consorci de l’Hospital Sant Joan de Reus, la regidora Llauradó va dir que hauria d’entrar en vigor aquest primer trimestre. En quin punt es troba el procés?

No m’atreviria a dir encara res  sobre això sinó que s’està treballant perquè sigui una realitat. És la nostra millor possibilitat per mantenir l’hospital sense la difícil situació econòmica que té. No ens podem fer càrrec perquè ens pesa molt mantenir el nivell de despesa que genera aquest hospital. Però no hi ha res aturat; malgrat la situació política a Catalunya s’està treballant igual. L’Hospital de Reus és un hospital potent, amb especialitats potents i que té uns professionals magnífics que el fan funcionar i que també els cuidem.

Finalment, el tercer eix dels pressupostos és la reducció de l’endeutament en 16MEUR. Com s’aconseguirà?

D’aquells 400MEUR d’endeutament que hi havia al 2011, hem reduït gairebé 200MEUR en 7 anys i enguany reduirem 16MEUR més. L’endeutament també forma part dels nostres objectius perquè si no es redueix aquest, no es pot fer la resta. I algú diu que ens endeutem més perquè demanarem 3MEUR per inversions. Demanem els 3MEUR perquè no els tenim i hem de fer obres a la ciutat perquè s’ha de mantenir per projectar-la.

Aquests 3MEUR es destinaran a inversions, i una de les principals és el Pla de Barris de Sol i Vista i Immaculada.

Respecte al Pla de Barris, el projecte incorpora la remodelació dels carrers Entença, Almirall Requesens, i trams dels carrers de Roger de Llúria i de Nelson Mandela, la millora de la xarxa de sanejament i els treballs a la xarxa elèctrica de la companyia Fecsa-Endesa. El pressupost del projecte és d’ 1.290.301,90 euros. Igualment, també s’inclouen obres de renovació de la xarxa de sanejament i aigües pluvials en el barri Sol i Vista, concretament, en els carrers Almirall Requesens, Entença i Roger de Llúria, amb la intervenció d’Aigües de Reus. Haver d’arreglar els carrers vol dir que, afortunadament, s’utilitzen. Si s’utilitzen és perquè hi ha activitat; si hi ha activitat, hi ha economia; si hi ha economia, hi ha projecció de ciutat.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Traslladats a Israel deu voltors de Vallcalent per ser alliberats al Pròxim Orient

Notícia següent

Denuncien danys en un jaciment iberoromà i abocaments d’oliasses prop del mas de l’Aranyó

Notícies relacionades