Barcelona vol prohibir que s’obrin més discoteques a Ciutat Vella

Avatar photo

L'executiu municipal planteja un pla d'usos que també veta nous locutoris, locals de venda de tiquets turístics i salons de joc

El govern de Barcelona ha aprovat aquest setmana de forma inicial el pla d’usos de Ciutat Vella amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida del veïnat i reduir el “monocultiu”. Això es tradueix en la prohibició d’obrir certes noves activitats com bars musicals i discoteques, locutoris, locals de venda de tiquets turístics i salons de joc, entre d’altres. Al marge d’aquest grup vetat, també s’estableixen certes limitacions per a la resta d’activitats. Tindran llindars de superfície i hauran de tenir en compte l’entorn. Això vol dir, per exemple, que no es podran obrir restaurants de més de 100 metres quadrats. A més, no podran fer-ho si en un radi de 50 metres ja hi ha més de 300 metres quadrats de restauració. Finalment, hauran de vigilar que en un radi de 100 metres no hi hagi ja més de 1.300 metres quadrats d’activitat amb impacte nocturn, ja siguin discoteques, altres restaurants o fins i tot gelateries. El govern busca suports per aprovar el pla al ple de desembre o gener.
La comissió de govern de l’Ajuntament ha aprovat inicialment el nou Pla especial urbanístic d’ordenació de les activitats de pública concurrència, comerços alimentaris, serveis turístics i altres activitats al districte de Ciutat Vella. A partir d’ara s’obre un període d’exposició pública fins al 4 de desembre perquè es puguin presentar al·legacions i després s’iniciarà el procés de negociació política.

La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, ha remarcat que aquest és un districte “eminentment residencial”, on hi ha una densitat de població alta però alhora hi ha “molta activitat econòmica destinada al visitant”. Amb aquest pla d’usos es busca “preservar la salut dels veïns, la convivència i fomentar la diversitat comercial i el comerç de proximitat”, ha explicat Pin.

És per això que hi ha un conjunt de noves d’activitats que directament es prohibiran. Cal tenir en compte que el pla no pot actuar sobre el passat o el present, sinó només sobre el futur. Les actuals discoteques podran romandre obertes i també es podran traspassar. Ara bé, si cessen l’activitat ja s’hauran d’acollir als nous criteris.

Nous locals prohibits

En aquest grup de nous locals vetats hi ha, a més de les discoteques, els bars musicals; les sales de ball o de festes amb espectacle; els cafès teatre o cafès concert; les sales d’exhibició sexual i els locals on s’exerceix la prostitució; els salons de joc, bingos i casinos; els jocs o atraccions recreatives o esportives; els karaokes; els locutoris; els establiments que disposin de màquines expenedores d’aliments; els ‘meublés’ o pensions per hores; els supermercats de més de 400 metres quadrats; els locals per guardar maletes; els establiments que venen viatges, serveis turístics o tiquets, i les oficines d’informació turística. Els locals de venda i lloguer de bicicletes, motos o vehicles de mobilitat personal només podran obrir en rutes especificades per l’ordenança corresponent.

Deixant al marge aquests establiments, la resta s’hauran d’acollir a una sèrie de limitacions. La primera és de superfície, però també hauran de controlar quins establiments hi ha a l’entorn, tant de la seva categoria com en general. Hi haurà, per tant, dos radis, un que s’aplicarà a totes les activitats i un segon afegit que afecta les activitats amb impacte nocturn. El primer és variable. El segon és de 100 metres i estableix un límit de 1.300 metres quadrats d’establiments que provoquin afectacions a la nit.

Per exemple, en el cas d’un restaurant primer hi ha un límit de superfície, en aquest cas 100 metres quadrats. A més, en un radi de 50 metres ha de controlar que no hi hagi ja més de 300 metres quadrats d’aquesta activitat. Finalment, en 100 metres no es poden superar ja els 1.300 metres quadrats d’activitats amb impacte nocturn.

En aquest últim radi no només hi ha discoteques, sinó que també queden enquadrats establiments com gelateries, les pastisseries, els forns de pa i els autoserveis més petits, ja que el seu horari d’obertura pot ser molt extens. Les restriccions són menors, en canvi, per a activitats culturals, botigues alimentàries vinculades al consum de proximitat, supermercats entre 150 i 400 metres quadrats o establiments de venda de productes quotidians, per exemple.

Rehabilitació d’edificis

Un nou criteri que també introdueix aquest pla és el de vulnerabilitat, tenint en compte que el districte de Ciutat Vella té molts edificis fràgils i en males condicions d’insonorització. Per obrir certs establiments caldrà passar una inspecció de tot l’edifici i rehabilitar-lo si s’escau. No serà suficient, com fins ara, amb insonoritzar el local concret.

El pla vigent, que està suspès per una sentència judicial que encara no és ferma, és de l’any 2013 i establia zones especials al districte on no s’aplicava cap restricció, com per exemple a Robador, George Orwell, el Pou de la Figuera, Escudellers o el Call. Aquesta liberalització, apunta el govern, ha fet que en quatre anys s’hagi produït una gran transformació del districte. Amb aquesta ordenació, que imposa una zona única excepte a La Rambla, es pretén ser molt més restrictiu.

A més, s’acaba amb el trasllat de llicències del pla anterior, és a dir, que fos necessari donar-ne de baixa una per després obrir una nova activitat. Això havia generat un mercat negre de llicències i també havia quedat anul·lat pels tribunals. Es tornarà al traspàs de sempre.

Suspensió de llicències vigent

La suspensió de llicències actual continuarà vigent fins que s’aprovi el nou pla, però el govern haurà de buscar els suports polítics per fer-ho. Tiraran endavant els que ja tinguin el certificat d’aprofitament urbanístic, però no els que estiguin en fase d’informe previ, per exemple. Això podria afectar una trentena de peticions, algunes ja judicialitzades.

Ara mateix hi ha a Ciutat Vella un total de 2.191 llicències de pública concurrència atorgades, sense comptar els establiments d’hoteleria, que no estan regulats en aquest document. D’aquestes, un 41,15% correspon a restauració; un 27,92% a allotjament, i un 17,7% a la venda de productes alimentaris. Ciutat Vella té cinc vegades més establiments de concurrència pública que Gràcia.

La comissió de govern de dijous també ha aprovat cinc regulacions singulars de terrasses a cinc emplaçaments del districte: la plaça de Sant Pere; la plaça de la Barceloneta; la plaça de les Olles i el carrer Rere Palau; el carrer de Requesens, i el carrer del Consolat de Mar.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

El Corte Inglés no obrirà els seus centres de Barcelona l’1-O

Notícia següent

La Protectora Arca organitza una reunió demà a les 11 hores en defensa dels drets dels animals.

Notícies relacionades