El govern de l’alcaldessa Ada Colau ha tancat amb veïns i comerciants els plans d’acció per impulsar tres noves superilles a la ciutat, concretament al carrer Girona i entorns (Dreta de l’Eixample), a l’espai Germanetes i Consell de Cent (Esquerra de l’Eixample) i a Sant Gervasi de Cassoles (Sarrià-Sant Gervasi). Després de consensuar l’acció amb els agents dels barris, el govern de Colau preveu començar a fer els projectes al setembre i que les obres puguin estar en marxa el 2020, segons ha explicat la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz. Tanmateix, l’elaboració dels projectes quedarà en mans del pròxim govern, que haurà de decidir si els fa o no. En cas tenir un segon mandat, la voluntat del govern de Colau és estendre les superilles a les grans artèries de la ciutat, com les avingudes Diagonal i Meridiana o La Rambla.
Pel que fa a l’actuació al carrer Girona i entorns, la superilla estarà entre la ronda de Sant Pere i el carrer de Còrsega, i el carrer de Roger de Llúria i el passeig de Sant Joan. La principal actuació es fa al carrer Girona, amb l’objectiu que no sigui una via de pas per als cotxes, sinó que hi passin principalment vehicles que tenen com a destí els entorns el mateix carrer o els entorns.
Es preveu la reurbanització estructurant del carrer Girona entre Mallorca i Gran Via, la creació d’un carril bici al carrer Bruc, la reurbanització tàctica del carrer Girona entre Provença i Diagonal i la millora de les voreres al carrer Mallorca i Roger de Llúria, entre altres accions.
La segona superilla es farà a l’Esquerra de l’Eixample, entre els carrers de Vilamarí i Comte d’Urgell, i la Gran Via de les Corts Catalanes i l’avinguda de Roma. Les primeres actuacions seran la reurbanització estructurant del carrer Borrell entre Aragó i Diputació i de Consell de Cent entre Viladomat i Urgell. També es farà, entre altres actuacions, un nou carril bus al carrer Aragó entre Tarragona i avinguda Roma, tram en què també es milloraran les voreres.
En aquest àmbit es preveu guanyar fins a 37.706 metres quadrats d’espai públic a través de la pacificació dels carrers del Consell de Cent, Llançà, Rocafort, Comte Borrell i Casanova amb l’objectiu de convertir-los en espais veïnals. A més, també es planteja la recuperació dels xamfrans en els encreuaments entre carrers veïnals perpendiculars per aconseguir noves places on poder implantar més arbres i zones verdes.
La tercera superilla serà entre els carrers de Balmes, Mandri, passeig de la Bonanova i ronda del General Mitre. Un dels principals problemes d’aquest àmbit són dues dreceres de cotxes de pas que travessen el barri, amb una mitjana de pas de 2.500 vehicles al dia.
En aquest àmbit es preveu la reurbanització estructurant del carrer Sant Gervasi de Cassoles entre passeig de la Bonanova i Ronda General Mitre, així com altres reurbanitzacions, com la de la plaça Frederic Soler del carrer Cerignola entre Mandri i Ganduxer, entre d’altres. Es preveu guanyar 9.032 metres quadrats d’espai públic.
100.000 metres quadrats d’espai públic alliberat
L’objectiu de les superilles és que que hi hagi més zones verdes i d’estada i oci, així com combatre la sobreocupació per part de motos i terrasses de les voreres i facilitar la mobilitat dels veïns amb itineraris rectilinis. En aquest sentit, la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme ha indicat que gràcies a les cinc superilles que s’han impulsat durant el mandat s’han allibertat 100.000 metres quadrats d’espai públic, l’equivalent a 10 illes de l’Eixample. Amb les tres noves, s’arribaria fins als 160.000 metres quadrats, unes 16 illes de l’Eixample.
L’objectiu: estendre el model a les grans artèries
Després de les experiències de les superilles del Poblenou, Horta, Sant Antoni, Hostafrancs i Les Corts, el govern de Colau vol impulsar ara tres projectes més per continuar amb el desplegament del model, amb l’objectiu de crear una “xarxa” entre les superilles, segons ha assegurat Sanz.
La proposta del govern municipal és portar aquest model que “prioritza els veïns” i la “qualitat de la vida quotidiana” a les grans artèries de la ciutat, com les avingudes Diagonal i Meridiana, la via Laietana o La Rambla. “És una revolució verda indispensable perquè puguem viure a Barcelona”, ha dit la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, que ha indicat que aquest model d’urbanisme “ha vingut per quedar-se”.
