L’Ajuntament de Barcelona ha elaborat un estudi sobre la contractació a la ciutat que revela que el nombre de persones amb contractes temporals va augmentar un 10% entre el 2010 i el 2015. Així, a finals d’aquest any, un 77,2% dels assalariats residents a la capital catalana estava indefinit, mentre que el 22,8% era temporal. En comparació amb l’inici de la sèrie, aquestes dades suposen una disminució del 3,2% dels contractes indefinits i un augment del 10% pel que fa als temporals.
Aquest fenomen afecta més les dones, els joves i els estrangers, i també està relacionada amb la falta de qualificació. Per activitat, destaca el sector públic, la construcció i l’hostaleria. El primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, ha atribuït aquestes dades a la reforma laboral del PP i a la Llei Montoro.
En aquest estudi es contemplen dues variables: la intensitat laboral, que són els dies totals treballats, i la durada del contracte. En el primer àmbit, el 12,3% dels treballadors temporals registra menys de dos mesos de feina real, mentre que el 44% va treballar tot l’any. Sobre la durada, el 29% té contractes de durada igual o superior a un any, però el 18,8 el té de menys d’un mes. La resta se situa entre la forquilla d’un a tres mesos i entre tres mesos i un any.
El percentatge d’assalariats temporals que són dones és del 23,6%, superior al 21,9% d’homes. L’any 2010, però, la proporció era idèntica. Per grups d’edat, la temporalitat augmenta de forma molt intensa amb els grups més joves. Assumint que els menors de 25 anys volen feines temporals voluntàriament per compaginar-les amb els estudis, destaca la taxa de les persones entre 25 i 29 anys, que se situa en el 37,6%. El percentatge es va reduint com més gran és el treballador, amb una taxa del 24,6 per al col·lectiu d’entre 30 i 39 anys, i del 15,2 per a assalariats de més de 40.
Pel que fa a la nacionalitat, mentre que la cinquena part dels assalariats espanyols són temporals, la proporció arriba fins a la tercera part en el cas dels estrangers.
Per activitat, cal tenir en compte que n’hi ha algunes amb un component molt important d’estacionalitat. Tot i així, les xifres més elevades es troben en l’àmbit del sector públic, incloent administració pública (36,7%), educació (31,9%), sanitat (32,2%) i serveis socials (28,8%). Això s’explica perquè al voltant del 70% són funcionaris interins. En canvi, la seva intensitat laboral i la durada dels seus contractes és significativament superior que en altres sectors. La mitjana és de més de 3 mesos.
El comerç al detall o l’hostaleria, que tenen percentatges de temporalitat menors (19,9% i 25,5%, respectivament), registren contractes més curts o menys intensos. La durada mitjana és de 25 dies.
El primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, ha remarcat que l’Ajuntament està reorientant els seus plans d’ocupació i també treballa per impulsar espais de diàleg amb l’objectiu d’establir un salari mínim de referència de 1.000 euros.
