Arquitectura hostil, una lluita més de les persones sense llar

Viure al carrer és probablement una de les experiències més dures que algú podria patir durant el transcurs de la seva vida. Malauradament, la manca de sostre és el dia a dia per moltes persones a Barcelona – més de 1.380 segons la Fundació Arrels – . Els factors meteorològics o la vulnerabilitat davant les agressions només agreugen aquesta situació, fent de la vida de les persones sense llar una lluita diària. I, a aquesta problemàtica, en els darrers anys se li ha sumat l’arquitectura hostil. 

Passejant per Barcelona és més que probable haver passat pel costat d’algun exemple d’aquest tipus de disseny sense adonar-se’n. Tot i poder semblar desapercebuts, l’arquitectura hostil dificulta la vida de les persones que dormen al carrer. Segons Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels, “aquest tipus d’elements es posen per evitar que una persona dormi allà o pugui fer la seva vida”. 

Busquets explica que des de l’entitat han parlat amb persones directament perjudicades per aquest tipus de construccions. “Estan molt afectats. A més, molts troben un espai aparentment segur i amb el màxim confort dintre de les possibilitats, però els fan fora i se senten rebutjats”, explica el director d’Arrels.

Mediació i diàleg

Molts dels elements d’arquitectura hostil que s’ubiquen a Barcelona es construeixen a sota dels edificis de comunitats de veïns. De fet, segons Arrels són la gran majoria. “Podem entendre que de vegades es generi una situació d’incomoditat si se situen just davant de l’immoble. Però nosaltres oferim diàleg i mediació per intentar trobar una solució intermèdia”, explica Ferran.

La incorporació d’aquest tipus de construccions acaben traslladant la persona d’un lloc a un altre; per tant, l’erradicació del ‘problema’ no passa per aquest tipus de solucions. Des d’Arrels procuren sensibilitzar sobre la realitat d’aquestes persones, per tal d’evitar situacions com aquestes. “Des d’Arrels apel·lem molt a la responsabilitat dels veïns i de la queixa. Per millorar el seu benestar, empitjoren el de l’altre”.

Tot i estar dissimulats, també és fàcil reconèixer diversos punts a la via pública. És el cas dels bancs per seure. Els clàssics, d’una mida habilitada per a tres o quatre persones, cada cop són més difícils de veure. El més habitual ara és veure’ls de forma individual o separats per recolza braços, com per exemple els que es troben a Plaça de la Universitat.

Més de 500 a Barcelona

L’any passat es va dur a terme el primer ‘mapeig col·laboratiu‘ amb l’objectiu de quantificar el nombre d’elements d’arquitectura hostil hi havia a la ciutat. Els encarregats de dur a terme aquest recompte són 400 estudiants de 14 centres educatius de Barcelona, ​​L’Hospitalet de Llobregat i Mataró. Avui ha començat la segona edició, amb l’objectiu de conèixer si la quantitat ha augmentat o no. Durant el 2023 es van registrar més de 500 punts amb arquitectura hostil a tota la ciutat. 

La problemàtica sembla que avança. “Està clar que quantes més persones hi hagi dormint al carrer, més arquitectura hostil trobarem”, lamenta Ferran Busquets. Iniciatives com la de la Fundació Arrels pot servir per conscienciar i localitzar aquests punts. Les punxes, bol·lards i bancs individuals només amaguen un problema que, per desgràcia, pateixen més persones de les quals qualsevol es podria arribar a imaginar.