Segons el sindicat, els pagesos dels municipis que perdien la condició de ZLN deixaven de percebre progressivament l’ajut que compensava la seva situació, que oscil·la entre 48 i 68 euros per hectàrea. A aquesta pèrdua, calia sumar-li el fet de deixar de tenir prioritat en uns ajuts que JARC considera “essencials” per al camp, com serien els que s’adrecen a donar suport a les inversions o a la incorporació de joves.
L’organització agrària, recorda, que “tenint en compte que per als tres anys vinents segur que faltaran diners per donar resposta a totes les necessitat d’inversió o d’incorporació de joves, reduir encara més les possibilitats de poder-hi optar és una molt mala notícia”.
Les comarques més afectades per aquest canvi de criteri, que finalment no es començarà a aplicar fins al 2019, i que farà que alguns dels seus municipis deixin de tenir la consideració de ZLN són les Garrigues (-20), la Ribera d’Ebre (-13), el Priorat (-13), el Segrià (-8), la Terra Alta (-8) i el Solsonès (-1), comarques on alguns dels seus municipis deixaran de ser zona amb limitacions naturals. Per contra, però, està previst que s’incorporin algunes poblacions de comarques que fins ara no es consideraven ZLN, com seria el cas de l’Anoia (+6), el Bages (+4), la Selva (+4), la Segarra (+3) i el Baix Camp (+3).