El 155 sacseja els acords municipals del PSC

    Tarragona, Girona, Terrassa, Mataró, Sant Cugat, Tàrrega i Olot entre els ajuntaments afectats

    La situació política a Catalunya i a l’estat espanyol, el procés sobiranista, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a les institucions catalanes, i les reaccions de les diferents formacions polítiques ha provocat que la tensió s’hagi traslladat a l’entorn municipal. I el principal perjudicat ha estat el PSC, que ha vist com era expulsat d’alguns governs locals o com els seus socis el deixaven sol i en minoria en altres ajuntaments. En algun cas fins i tot ha estat el propi PSC qui ha pres la iniciativa de trencar els acords. Però en el fons de totes aquestes decisions de les darreres setmanes hi ha hagut sempre les profundes diferències en la interpretació de la realitat de la política catalana i estatal. Tarragona, Girona, Terrassa, Mataró, Sant Cugat i Tàrrega i Olot, estan entre els ajuntaments afectats. En les pròximes hores se sabrà si Barcelona se suma a aquesta llista.
    Segurament el trencament més simbòlic és el que es podria produir a Barcelona, però és una decisió que ara mateix està en mans dels més de 9.500 inscrits de BComú, que estan cridats a opinar sobre això des del passat dijous fins avui dissabte. Tot i que el líder socialista a la ciutat, Jaume Collboni, ha rebutjat obertament el 155, l’aval general dels socialistes ha provocat que algunes veus del partit d’Ada Colau apostin per la ruptura. D’altres, en canvi, recorden que el pacte deixava fora la qüestió nacional. Aquesta divisió d’opinions ha portat la formació a sotmetre la decisió a votació dels seus inscrits. Collboni ha reclamat a l’alcaldessa que es mulli i es posicioni clarament a favor del manteniment del pacte, però els principals dirigents han preferit no opinar per no influir en la votació. Colau té les pressions constants, a més, dels grups independentistes al consistori, que fins i tot s’han ofert per ajudar-la en la governabilitat del dia a dia. Si es produís la ruptura, BComú no es planteja establir un nou acord de govern amb un altre partit i es quedaria amb onze regidors de 21.

    Ballart plega

    A Terrassa, l’alcalde Jordi Ballart va anunciar la seva baixa del PSC i la renuncia al càrrec. La decisió va venir acompanyada de la sortida de cinc dels vuit regidors socialistes restants, provocant una important crisi de partit a la ciutat que pot acabar amb la pèrdua de l’alcaldia. A falta que el PSC nomeni els relleus, la confluència Terrassa en Comú ja treballa amb un pacte d’esquerres per liderar l’Ajuntament fins a final de mandat. A Castellar del Vallès, el també alcalde socialista Ignasi Giménez també va anunciar la baixa del partit però en el seu cas es manté en el càrrec.

    En altres ciutats a l’entorn de Barcelona s’han produït situacions d’inestabilitat. A Sant Cugat del Vallès, PDeCAT i PSC han trencat “de mutu acord”, mantenint Mercè Conesa la majoria de govern. A Mataró el grup de CiU ha marxat del govern municipal, deixant el PSC en una minoria molt minsa al plenari. A Vilanova i la Geltrú la situació és incerta i el PDeCAT està avaluant la idoneïtat de continuar governant de la mà del PSC. En altres Ajuntament els alcaldes de Molins de Rei (PDeCAT), Argentona (CUP) o Arenys de Munt (ERC) han decidit prescindir del PSC com a soci de govern i ha expulsat el seus regidors.

    El PSC, expulsat al Bages i Osona

    A la Catalunya central, el consistori de Manlleu, governat fins ara amb un pacte entre ERC i el PSC, ha patit un altre trencament de govern a iniciativa dels republicans malgrat que l’escissió suposava perdre la majoria al ple. D’altra banda, els consells comarcals del Bages i Osona també han viscut episodis similars. En el cas del Bages, ERC va decidir trencar el pacte de govern que tenia amb el PSC i ara governen en minoria els onze consellers dels republicans i un d’ICV. En el cas del Consell Comarcal d’Osona, ERC, el PDeCAT i Independents d’Osona (IDO) també han decidit trencar el pacte que tenien amb el PSC.

    A Sant Hipòlit de Voltregà (Osona), els grups municipals del PDeCAT i Som Voltregà –candidatura vinculada a ERC- han presentat una moció de censura contra l’alcalde socialista, Xavier Vilamala. La moció s’ha aprovat aquest dimecres 8 de novembre i Hipòlit Serra (Som Voltregà) s’ha convertit en el nou batlle de la ciutat. Fins ara governava el PSC amb Som Voltregà.

    Alguns pactes tocats al Camp de Tarragona, tot i que la majoria es mantenen

    A Tarragona ciutat, l’1-O també va precipitar la sortida del govern municipal del regidor Josep Maria Prats, d’Units per Avançar i ex Unió Democràtica de Catalunya. Amb això, el PSC va perdre la majoria absoluta i el seu govern -format per PSC i PP- suma ara 14 dels 27 regidors. A Altafulla (Tarragonès), el 9 d’octubre el PDeCAT va sortir del govern municipal per “dignitat” arran de les desavinences per l’1-O amb l’alcalde, Fèlix Alonso, d’Alternativa Altafulla i diputat per En Comú Podem.

    En la majoria de poblacions tarragonines, però, es mantenen pactes amb els socialistes. És el cas de municipis com Cambrils, Salou, Torredembarra o la Selva del Camp. Amb tot, en aquests ajuntaments els socis de govern han expressat la voluntat de mantenir l’aliança i seguir amb l’acord assolit a l’inici de legislatura. Al Vendrell el PSC, el PDeCAT i un regidor no adscrit exmembre d’ERC també mantenen el pacte. Finalment, hi ha bona harmonia a la Diputació de Tarragona -on hi ha pacte del PDeCAT i PSC- i als consells comarcals amb presència de socialistes al govern.

    Tres acords trencats a l’Ebre

    La situació política a Catalunya ha provocat la ruptura de tres pactes de govern del PSC a les Terres de l’Ebre, tots tres amb ERC. Els republicans han donat per acabats els acords amb els socialistes als Consells Comarcals del Montsià i del Baix Ebre i a l’Ajuntament de Móra la Nova (Ribera d’Ebre). Al consell del Montsià, el grup d’Esquerra va atribuir la decisió a reiterades “deslleialtats” de l’actual president, el socialista Francesc Miró. A Móra la Nova, les bases d’ERC van pressionar perquè els regidors renunciessin a l’acord per la laxa oposició i crítica del PSOE i el PSC a les càrregues policials de l’1-O. Finalment, després de l’empresonament d’alguns consellers destituïts del Govern, el pacte entre PSC i ERC també ha saltat pels aires. En els tres casos, sense els pactes, els PSC governa en minoria.

    El darrer pacte que s’ha trencat és el de Sant Carles de la Ràpita, al Montsià, aquest mateix dijous. L’equip de govern ha expulsat l’única regidora socialista que en formava part.

    El PDeCAT, a Tàrrega, i ERC, a Balaguer, estripen els pactes amb el PSC

    La crisi política ha portat a la ruptura de dos pactes de govern amb el PSC a dos capitals de comarca de la demarcació de Lleida. La primera ruptura va ser el 12 de juny a l’Ajuntament de Tàrrega quan el PDeCAT va trencar l’acord amb el PSC. L’equip de govern de la capital de l’Urgell es va quedar amb minoria però no per gaires dies, ja que al 22 de juny van formalitzar un acord amb ERC. L’altra ruptura municipal amb el PSC ha estat aquesta setmana a Balaguer, on ERC ha decidit liquidar l’acord que tenia amb els socialistes. ERC haurà de governar amb minoria i buscar acords amb les altres forces sobiranistes presents al consistori, el PDeCAT i la CUP. Els republicans mantenen, però, el pacte amb la formació independent Balaguer Ara sí, que té un regidor.

    Les alcaldies del PSC a les comarques de Lleida també s’han vist sacsejades per la crisi política i si bé hi ha casos com els batlles de Les (Unitat d’Aran) o la Torre de Capdella que van decidir col·laborar obertament amb la cessió de locals per al referèndum de l’1-O, l’alcalde de Gimenells i el Pla de la Font, Dante Pérez, ha anunciat que es dóna de baixa del partit perquè s’ha decidit fitxar l’exlíder d’Unió, Ramon Espadaler, com a número 3 a la llista del 21-D.

    Canvis a les principals ciutats gironines

    L’actual situació política ha passat factura al PSC a tres grans ciutats de les comarques gironines. A Girona i a Olot, els pactes de govern amb els socialistes s’han trencat i el PSC ha passat a l’oposició. Al consistori de la capital de la demarcació, el grup de CiU i el del PSC van decidir de mutu acord posar fi a l’entesa per les discrepàncies que podrien sorgir el mateix dia que el Parlament de Catalunya va declarar la independència. A Olot, el pacte de govern ha durat dues setmanes més, però aquest passat dijous s’ha acabat trencant després d’estar a la corda fluixa. El PDeCAT i Demòcrates han decidit acabar amb l’aliança per “la situació excepcional” que viu Catalunya i la “incomoditat” que els generava l’actitud del PSC “a nivell català i espanyol”.

    Un altre focus és a Blanes (Selva), on la continuïtat de l’alcalde, Miquel Lupiáñez, està en dubte. El socialista va dir que es plantejava estripar el carnet del partit, on porta més de vint anys militant, si els socialistes donaven suport a l’aplicació de l’article 155 i ha donat força a la possibilitat que acabi deixant el PSC. Aquest dissabte al matí Lupiáñez té previst anunciar la seva decisió. Ara, els socialistes governen després que el PDeCAT i ERC abandonessin la coalició a principis d’octubre.

    Aquest 2017, a més, el PSC també ha deixat de governar en altres consistoris gironins. A Figueres, el PDeCAT va expulsar els regidors socialistes a finals de gener al·legant desavinences en el pressupost. I a Palafrugell (Baix Empordà), una moció de censura entre ERC i el PDeCAT va desbancar Juli Fernández de l’alcaldia al mes de maig.

    En canvi, la situació política, de moment, no ha passat factura al PSC en d’altres ajuntaments i administracions. A Lloret de Mar (Selva), el PDeCAT manté el pacte amb els republicans i socialistes. El PSC també continua al govern de municipis com la Jonquera i Llançà (Alt Empordà). Per últim, al Consell Comarcal de l’Alt Empordà, PDeCAT i el PSC ja han dit que no pensen trencar la coalició (un acord que es manté vigent des de fa gairebé quinze anys).