Amb una alcaldia recentment estrenada, la reusenca Sandra Guaita encara les primeres línies de treball que encetaran aquesta nova etapa que liderarà des de l’Ajuntament de Reus. La via pública, la neteja i la seguretat són algunes de les principals reclamacions ciutadanes i prioritats, per tant, que marquen la configuració d’un nou Pla d’Acció Municipal i les estratègies del govern per al mandat 2023-2027.
Fa uns dies que Reus celebrava la Festa Major de Sant Pere, com ho ha viscut per primera vegada com a alcaldessa?
Ha estat molt maco. A més, jo soc una enamorada de la Festa Major i tinc dos nens relativament petits i sempre la vivim molt intensament; però viure-ho des de la vessant d’alcaldessa -que tens un plus més-, que agraeixo l’oportunitat que se m’ha donat, va ser molt bonic. Per tant, la vam gaudir al màxim.
Per Sant Pere han tingut poc marge, però de cara a la Festa Major de Misericòrdia, què podran esperar els reusencs i reusenques? Us agradaria fer algun canvi, introduir algun acte diferent?
A les festes de Misericòrdia passa una mica com a les de Sant Pere, tot i que d’una forma menys urgent, que ja estan empastades perquè són festes que es preparen gairebé d’un any per l’altre, ja que s’organitzen activitats diverses. Tenim una reunió pendent amb Reus Cultura per acabar de veure si alguna cosa es modifica o no, però la línia de moment continuarà, i sí que s’està començant a treballar ja de cara l’any vinent quines modificacions volem fer a les Festes Majors. Ara, potser fem alguna modificació puntual, però, de gran calat, en els mesos que tenim al davant no hi ha marge. Treballarem amb Cultura perquè hi hagi certs canvis, sobretot, el que ens reclamen moltes vegades els veïns i veïnes és acostar la Festa Major als barris i és una cosa que ja estaven començant a treballar.
Ha estat un primer mes d’alcaldia intens i han estat molt a peu de carrer. Com han sigut aquests primers contactes amb la població?
Jo estic molt contenta i, sobretot, agraïda tant a la ciutadania en general com als treballadors i treballadores de la casa, que tothom s’ha posat a disposició, tant internament com externament, per treballar i per construir ciutat, que és el que també veníem a fer nosaltres. Per tant, estic molt agraïda de la ciutat que tenim perquè hi ha molta gent implicada des dels diferents teixits i entitats; la gent vol treballar i el que hem de permetre és aquesta col·laboració, aquesta entesa amb la societat civil i el personal de la casa, perquè al final tots volem el mateix objectiu, que és la millor ciutat, fer xarxa i que tots puguem treballar conjuntament.
De fet, la intenció és apropar-se als tècnics i tècniques municipals des de cadascuna de les regidories i, per això, van prioritzar les visites en els primers dies d’alcaldia.
Nosaltres tenim un projecte clar i definit, i la gent ens ha escollit per executar-lo, però és evident que aquest projecte no es pot tirar endavant sense les persones que ho faran possible. Per tant, volíem fer les primeres reunions amb ells, primer, per posar-nos cara tots i totes, perquè l’Ajuntament és molt gran i tenim molts treballadors i treballadores; i després, per traslladar-los que són una peça fonamental perquè el projecte de ciutat funcioni.
Per això, agraeixo també el fet que els treballadors i treballadores hagin mostrat molt bona disposició i ens han facilitat molt el començament d’aquesta nova etapa, perquè ens han acompanyat en aquests primers dies d’aterratge. I ja des de principis de juliol estem amb feina intensa, ja està tot en marxa; hem viscut la Festa Major, que ha estat com una pausa i no vam tenir gaire temps d’arrencar, però ara ja estem amb moltes coses iniciades i no podem perdre temps.
Aquestes setmanes s’han fet algunes reunions institucionals, quines són les primeres línies en què s’han començat a treballar o que es duran a terme les pròximes setmanes?
Hem començat a treballar en temes de neteja, via pública, seguretat… que eren qüestions importants, i també estem iniciant aspectes educatius, de serveis socials; és a dir, a grans trets la gent ja ha començat a treballar. Però dins de l’acord de govern que tenim, hi ha una sèrie de prioritats que en els pròxims dies s’acabaran de definir, però ja estan marcades en cadascuna de les àrees i les volem explicar a la ciutadania. Estem treballant, a més, en el dia a dia, les urgències i problemàtiques que van sorgint, però volem definir, no tan sols el present, sinó el futur del projecte. Per això, ja estem començant a redactar també el Pla d’Acció Municipal (PAM) i el pressupost del 2024 que ens permetrà fer realitat el programa. Ara mateix tenim un pressupost que ja estava aprovat i, per tant, el marge de maniobra que hi ha és poc, però treballem pel següent, que s’ha d’aprovar a finals d’any.
El nou PAM es configurarà a partir dels punts en comú que van possibilitar el pacte de govern i que seran les prioritats dels pròxims 4 anys?
Exactament. Des de cadascuna de les àrees i les diferents regidories tenim unes línies mestres amb què podrem definir l’estratègia a mig i a llarg termini, al llarg de tot el mandat. També, ens ajuda a nosaltres com a govern i a la ciutadania perquè sàpiguen quines són les nostres prioritats i com es calendaritzaran les accions que anirem fent, i així hi pugui haver un retorn de les propostes, com s’executen i materialitzen aquestes.
Una de les primeres decisions que van anunciar des del PSC era reduir les tinences d’alcaldia de 9 a 6. Quins beneficis s’han començat a observar?
Nosaltres volíem que el programa s’implementés municipalment, dins del govern, però també que es pogués fer efectiu pels tècnics i tècniques i que fos àgil per poder donar una resposta ciutadana ràpida. Llavors, vam pensar com ens podíem estructurar d’aquella manera que facilités la feina i vam considerar que, vist el programa, l’acord de govern i les línies estratègiques que ens havíem marcat, no calia que fossin 9 tinences d’alcaldia i, sobretot, per eficiència i eficàcia, ho vam reduir a 6. Això també fa que disminueixi el cost de personal perquè no és el mateix un regidor o regidora que un tinent d’alcaldia. I per aquesta voluntat d’eficàcia processal, econòmica i en diferents aspectes, s’ha buscat la reducció de les tinences, per tal que hi hagi coordinació i generositat dins l’equip de govern i també una resposta eficient per la ciutadania.
A l’hora de configurar el cartipàs, s’ha respectat l’experiència d’alguns membres que ja havien estat regidors al darrer manda. Tenien clar quins àmbits volien liderar?
Ho vam dir des del primer dia: va ser molt fàcil l’acord de govern perquè vam posar com a objectiu comú la ciutat i la ciutadania i, per tant, amb aquest focus és molt senzill treballar. Si intentes generar un discurs de jo vull això i tu allò altre i de discrepàncies, no arribes mai a un acord. Per això, vam treballar de la manera contrària: “el que ens uneix és el mateix, oi? Doncs hem de partir d’aquí”. Llavors, hi havia gent que ja tenia una experiència prèvia perquè havien estat regidors i regidores del darrer govern municipal i, per tant, ens semblava que era adequat mantenir aquestes persones en els seus càrrecs; i tenim gent nova que aporta coneixement, també, a diferents àrees perquè tenen una expertesa professional externa en àmbits que volíem reforçar.
I en aquesta línia, no era una qüestió de quotes, òbviament depèn d’una representativitat -perquè nosaltres tenim 8 regidors, ERC en té 5 i ARA Reus, 2-, però es tractava de donar una resposta. Volíem aprofitar el coneixement dels regidors i regidores que conformen l’equip de govern per posar-lo damunt de la taula i al servei de la ciutadania.
En el seu cas, des d’un primer moment va decidir que no assumiria cap regidoria, a més del càrrec d’alcaldessa?
Jo tinc claríssim que l’alcaldessa és la persona que lidera, però els lideratges es poden exercir de diferents maneres. Nosaltres volem ser un equip de govern coordinat en què hi hagi lleialtat i sigui generós. Per tant, jo confio en tot el meu equip de govern, en els altres 14 regidors que el conformen a més de jo mateixa. Penso que tenim persones capacitades en cadascuna de les àrees per poder executar aquests projectes i que, al final, com a alcaldessa, em toca estar liderant i coordinant l’equip de govern. Soc plenament conscient de què es fa a cada regidoria, és un compromís que tenim com a govern, i també perquè els regidors m’informen constantment del que està passant.
Per això, tenia clar que no era necessari, volíem que l’alcaldessa fes la seva funció perquè, en una ciutat com Reus, hi ha moltíssima feina així com per anar a parlar amb altres institucions i quan cal reclamar coses que necessitem com a ciutat. Aquestes funcions t’han de permetre ser-hi, on hi hagi la presa decisions amb altres administracions has d’estar present. I per aquest motiu, hi ha tasques delegades als diferents regidors i regidores i accions específiques per les quals l’alcaldessa ha de tenir la capacitat de poder-les fer.
També, com a cara visible per a la ciutadania i per garantir aquesta proximitat que reivindicaven.
Exacte. Nosaltres volem ser un govern molt professional per oferir respostes ràpides a la ciutadania, però volem continuar essent el que hem sigut sempre: som persones que vivim als barris, que estem al carrer, treballem i parlem amb els ciutadans i ciutadanes. Per tant, no volíem que això es perdés en cap moment, jo no sé treballar d’una altra manera. El càrrec t’ha de permetre escoltar i parlar amb aquells actors que et permeten no només preocupar-te pel dia a dia, sinó pensar en una ciutat de futur i en gran.
De la mateixa manera que altres regidors, s’ha confirmat que tindrà una dedicació parcial per seguir compaginant la política amb la docència a la URV.
Molts dels regidors també ho han decidit així perquè nosaltres no ens desvinculem de les nostres arrels, perquè creiem que això ens porta a desenvolupar una millor feina interna. Jo estic vinculada a l’àmbit universitari i de la recerca i penso que això m’ha aportat molt professionalment a mi, però que aporta molt a la ciutat també. Pel fet de tocar de peus a terra i no desvincular-se d’on venim i cap a on volem anar, vam decidir que l’alcaldessa podia continuar com a professora associada a la universitat; vam parlar de qüestions d’horaris i calendaris, i ens ho permet perfectament. Penso que és un àmbit molt interessant que ens vincula a la ciència i al coneixement i la innovació, que és una de les potes que volem liderar com a Ajuntament i, per tant, pensàvem que era adequat i òptim que jo continuï vinculada a la docència.
D’acord amb les àrees de govern designades, Reus Cultura, Reus Promoció i Mas Carandell corresponen a ERC. Han recalcat que treballaran com un sol equip, però com es gestionaran aquestes responsabilitats?
Nosaltres no miràvem com estaven repartits els colors polítics, sinó qui tenia les competències i, per tant, qui podia fer una millor coordinació amb els organismes autònoms, en aquest cas. Era lògic que l’organisme autònom pengés de la regidoria que tingui una feina més directa en aquell àmbit i el mateix passa amb les empreses municipals. Per facilitar la feina, també, perquè ha de tenir una coherència el que estem fent dins el projecte que volem presentar a la ciutat.
Alguns dels canvis més destacats del cartipàs han estat la recuperació de la regidoria de Joventut, Educació és una en si mateixa i s’han unificat Salut i Esports. Quin era l’objectiu?
Hi ha polítiques que, per tot el govern, però especialment formen part del nostre ADN, com els Serveis a les persones o els Drets socials, i teníem molt clar que havien de ser una prioritat d’aquest govern municipal.
Educació té entitat per si mateixa com per ser una regidoria pròpia i Salut i Esports pensem que han de tenir un pes important en el govern i, a més, estan estretament vinculades. Hi ha accions de promoció de la salut que es fan a través de l’esport, i viceversa; per tant, ja s’havia treballat prèviament així i s’havia pensat a donar-hi aquest posicionament conjunt. I l’àmbit de Joventut també volíem que fos una prioritat en si mateixa, perquè molta part del jovent s’implica i es vincula a la ciutat, i, per això, volem que se sentin interpel·lats per l’Ajuntament a dir què pensen i quin Reus volen construir de cara al futur. I, per tant, han de tenir veu a través d’una regidoria que pugui tenir un contacte més directe amb ells.
Precisament, apel·lant a la joventut es dirigeixen a gran part del teixit associatiu i el futur de les entitats locals.
Tenim una joventut que està molt preparada, però a vegades se sent una mica desvinculada de les preses de decisions. Nosaltres creiem que tenen molt a dir, perquè hem de construir la ciutat de futur, més immediat, però també a 15 anys, i per això, la definició del model de ciutat que volem ha de ser molt transgeneracional. Hem d’escoltar la gent jove i també la gent gran, que avui dia és molt activa i, per tant, s’han de vincular molt més a les dinàmiques de la nostra ciutat.
Per això, treballem de manera molt transversal des de totes les regidories. Per exemple, en l’àmbit de salut tractem temes d’envelliment actiu, com abordar les polítiques de soledat no desitjada; i també es treballa conjuntament amb Joventut, com per exemple la problemàtica de la salut mental, que és un tema greu i hem de posar-hi remei, dins de les nostres possibilitats -que sabem que no tenim les competències municipals-, però afecta molta ciutadania de Reus i hem de fer una feina constant. En definitiva, volem que la tasca sigui molt coordinada entre les regidories per donar una resposta a les demandes ciutadanes.
Aquesta coordinació es tradueix en la nova governança de què parlaven per l’Ajuntament de Reus?
Parlo molt en les reunions de generositat, lleialtat i coordinació, perquè vinguem d’on vinguem, ara som 15 regidors i som un únic equip de govern. Aquest canvi de dinàmica de feina en la governança interna volem que canviï també en la relació amb els grups de l’oposició, els treballadors i treballadores de la casa, quant a les dinàmiques de diàleg i conversa, i, per descomptat, amb la ciutadania. Parlàvem d’una nova manera de fer perquè Reus és una ciutat molt dinàmica i nosaltres ens comprometem a estar al seu costat. Els demanem que continuïn amb aquesta vocació de ciutat i des de l’Ajuntament possibilitarem que les coses vagin passant.
En cas de discrepàncies internes, com s’aplicarà aquesta governança per arribar a acords?
L’evidència o la normalitat del dia a dia és que hi haurà coses en què l’equip de govern estarà d’acord i en d’altres no, però hi ha d’haver un debat intern, s’ha de parlar de tot i hem de ser conscients de la representació que tenim cadascú. I s’ha de treballar amb l’oposició, també, en aquells grans temes de ciutat perquè nosaltres no volem els vots, sinó el projecte, i si pots sumar a la resta de grups que no estan a govern, molt millor; perquè els grans projectes necessiten continuïtat, i ara estem nosaltres -i esperem ser-hi durant molts anys-, però potser després vindran uns altres. Per això, interpel·lem a tots els regidors i regidores perquè deixem les discrepàncies ideològiques a banda, que són totalment legítimes i han de reivindicar, però han de sumar per la ciutat.
Nosaltres ho vam demostrar des de l’oposició, quant a la comissió d’infraestructures, vam sumar amb l’equip de govern perquè per nosaltres era molt important. Doncs, per aquesta responsabilitat que vam tenir nosaltres, volem que se sentin partícips per tal que, a aquells llocs on hàgim d’anar com a Ajuntament, no com a govern, puguem reclamar conjuntament pel bé dels reusencs i reusenques.
Un dels projectes que generen més ‘inquietud’ és el Mercat del Carrilet. Han començat a parlar sobre el tema?
La nostra proposta era clara i ho vam dir des del 2019 fins ara, la nostra aposta és la mateixa; que no era una proposta del PSC, sinó del barri del Carrilet i nosaltres la vam recolzar perquè ens semblava la més lògica en aquell moment i en l’actualitat. A més, la ciutadania també va escollir: nosaltres vam tenir tres vegades més vots que la segona força més votada al barri del Carrilet i, per tant, han dit clarament quin projecte volen que es tiri endavant. Evidentment, és una qüestió que s’ha de debatre en el ple, buscarem consensos, però la posició i la voluntat de l’alcaldessa és claríssima.
En el cas d’altres projectes ja iniciats, com la Hispània, la Zona de Baixes Emissions o la transformació del barri del Carme, com se segueixen desenvolupant?
En molts d’aquests projectes nosaltres ja havíem participat, sempre vam fer una oposició molt proactiva. En l’ordenança de mobilitat sostenible, vam estar directament participant; en la transformació del barri del Carme, vam ser molt insistents, des de feia molts anys estàvem reclamant el desdoblament del CAP Sant Pere, vam impulsar el Pla de barris que implicava la modificació urbanística del barri del Carme i vam aconseguir, des del nostre grup parlamentari, que s’incrementés el pressupost de la Generalitat en 2 milions d’euros. És un tema reclamat històricament per la ciutat des de fa molts anys perquè es va quedar aturat el pla de barris; hi vam ser reclamant-ho llavors i tornarem a fer-ho ara que estem dins del govern municipal. També, vam ser molt crítics amb les polítiques d’habitatge del darrer govern, i una única cosa que es va començar a treballar és Hispània, i nosaltres no volem que s’aturi, sinó que es porti a terme el projecte en condicions de seguretat.
No tindria cap mena de lògica que vinguéssim a parar res; no venim a destruir ciutat, sinó a construir. Per tant, allò que funcionava i funciona bé, hem consultat els tècnics de la casa, ho deixarem igual. Allò que no funcionava, mirarem de resoldre-ho, i això ho hem dit internament i ho diem a fora.
En el programa insistien en una mirada cap al futur, que es tradueix en Promoció econòmica, Innovació, Projecció de ciutat… Si mira a 4 anys vista, què voldria haver fet per Reus d’aquí al 2027?
Hi ha accions de ‘micropolítica’ que per la ciutadania són ‘macro’, que tenen molta importància pel dia a dia de la ciutat. Volem que hi hagi un canvi en les dinàmiques de via pública, neteja i seguretat, projectes que potser no són en gran, però són les principals reclamacions ciutadanes. Després, en tema d’habitatge, s’està començant a treballar més enllà d’Hispània, què fem. De fet, passarà per Redessa un solar que tenim per construcció de pisos de protecció oficial i que ja es plantejarà en el primer ple de l’Ajuntament.
I, al mateix temps, com projectem la ciutat cap al futur amb àmbits com la ciència, la innovació, la transferència o l’economia. Són temes que ja s’estan treballant amb Redessa, fem atracció de talent i d’empreses, des de diferents sectors, com l’agroalimentari i les TIC, que empresarialment ja estan molt instal·lats en la nostra ciutat; i, per tant, hem de veure com es coordinen Ajuntament, empreses, universitat i FP Dual, que jugarà un paper molt important. Així com altres temes que semblen a molt llarg termini, però ja són aquí i com Ajuntament podem dir la nostra, com ara en intel·ligència artificial, tal com ja vam presentar en campanya electoral.
Tot això ha de transformar el model econòmic de la nostra ciutat i, per tant, hem de començar a treballar de forma immediata, perquè no són projectes d’un any o dos, hem de sembrar la llavor ara. Per exemple, fa uns dies celebràvem els 15 anys del Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS), l’Eurecat Reus, que es va fer fa molts anys amb molta feina conjunta de l’administració local, la universitat i les empreses. Quan ets capaç de fer un treball col·laboratiu, en xarxa, permet que surtin projectes tan brillants i emblemàtics, i a més diferenciat -és referent en molts llocs de Catalunya i també d’Espanya-, com aquest. Es va fer amb un plantejament inicial de fa molts anys, amb un Tecnoparc, Redessa, Tecnoredessa… i ara tenim les bases perquè tot plegat tiri endavant.
L’objectiu és que pugui funcionar de manera unificada, amb més sinergies.
Si, sobretot perquè el tema del Tecnoparc ha quedat molt aturat, ara no és un parc tecnològic, com era la idea inicial, a excepció d’alguns edificis. Per tant, es tracta de fer que recuperi aquest esperit. A Reus ja tenim polígons industrials que són molt importants per la indústria, però tenim un polígon específic, que ens diferencia de la resta de territori, i hem d’aprofitar-ho per marcar un lideratge territorial i de país. S’ha de potenciar i plantejar com treballar conjuntament, per això, la presència de les empreses és molt important, i hem parlat amb elles i tenen moltes ganes de treballar; i també, el paper de la universitat és clau i ens reunirem aviat per encetar tots aquests projectes a llarg termini.
Ja va comunicar que deixa l’escó de diputada, però amb les eleccions generals a tocar i les autonòmiques que vindran més endavant, com afectarà la corporació municipal?
Les polítiques que es fan tant des de l’Estat com des de la Generalitat sempre afecten les polítiques municipals perquè hi ha recursos que venen de fora de l’àmbit municipal, una part molt important és competència de la Generalitat i, per tant, és molt important quin govern hi hagi perquè els ajuntaments tinguin recursos. I el govern de l’Estat té sensibilitats molt diferents depenent de qui governi. Per exemple, els ajuntaments de Catalunya van rebre molts diners d’aportacions de Fons Covid durant la pandèmia perquè hi havia un determinat govern a l’Estat i, en altres moments de crisi, que hi havia un govern amb uns altres colors polítics no va passar exactament el mateix.
Per tant, a nosaltres sí que ens preocupa qui lidera els diferents governs perquè hem de mantenir una bona relació amb ells i han de tenir una sensibilització especial envers l’àmbit local, que al final és l’administració més propera a la ciutadania i el de resposta més immediata; perquè hi ha coses que, potser encara no tenim competències, però ens les reclamen igualment. Hi ha governs que en aquests moments es poden confeccionar o que s’han confeccionat en algunes comunitats autònomes que no pensem que tinguin massa sensibilitat ni amb els ens locals, entitats ni diferents col·lectius.
Però la composició del consistori es mantindrà?
A l’acord de govern es va dir molt clarament que era un acord de ciutat i quelcom que agraeixo als socis de govern és que tots vam posar la ciutat per damunt de les nostres sigles. A mi un alcalde em va donar un consell fa molts anys i l’estic seguint rigorosament: “si ets alcaldessa de Reus, ets alcaldessa de Reus, res més; i has de treballar per la teva ciutat i els teus ciutadans; t’has de barallar amb qui sigui, propis i aliens, perquè la ciutat tiri endavant”. Jo això m’ho he gravat a sang i crec que els socis de govern ho han vist de la mateixa manera.
Per tant, nosaltres venim a treballar per la ciutat i el pacte és per Reus, òbviament hi haurà discrepàncies en qüestions d’àmbit supramunicipal, però cadascú ja decidirà què fer. Tanmateix, el que venim a fer el 99% del nostre temps és estar treballant pels reusencs i reusenques, i això és el que ens ha d’unir, i no l’1% que ens separi.
