El govern tripartit de l’Ajuntament de Reus ha fet balanç del grup d’execució del seu Pla d’Acció Municipal. Es tracta d’un document que recull 405 accions dividides en tres eixos principals i que es va aprovar el desembre del 2023. “No és només un document per conèixer les nostres voluntats, sinó que també és un compromís amb la transparència. A més, el PAM ens ha servit com una eina interna de treball”, descriu l’alcaldessa reusenca, Sandra Guaita.
La socialista ha estat acompanyada dels seus dos socis de govern –Noemí Llauradó (ERC) i Dani Rubio (ARA)- i també de la regidora de participació, Montserrat Flores, encarregada de la confecció del PAM i de la seva anàlisi. Totes quatre han presentat l’estat de l’aplicació del document al dipòsit de vehicles, on se situarà una de les comunitats energètiques més grans de l’Estat.
En la roda de premsa, l’alcaldessa ha destacat l’elevat percentatge d’actuacions iniciades, que s’enfilen fins a les 314. És a dir, un 78%. Sis mesos després de la seva aprovació, un 19% d’aquestes accions es troben ja executades i el 23% de les compromeses tenen planificat el seu inici a partir del darrer trimestre de 2024.
Eix 1: Les persones al centre (20,7%)
Pel que fa als eixos, un dels que tenen més avançats és precisament el més nombrós. L’eix titulat com a “les persones al centre” compta amb un grau d’execució del 20,7%. D’entre les 240 accions que el componen, s’hi troben qüestions d’habitatge, joventut, escoles bressos, seguretat, veïns…
Si ens centrem únicament en els projectes d’accés a l’habitatge, han executat un 39,1% d’ells. La constitució del Consell Municipal d’Habitatge, la licitació del nou Servei d’Habitatge, la promoció d’habitatge oficial pública a Mas Iglesias, el projecte de La Hispània o el protocol per ampliar el parc d’habitatge assequible són alguns exemples.
En Infància, Joventut i Gent Gran destaquen l’avantprojecte de la nova escola bressol municipal, l’oferta cultural, les accions contra la soledat no desitjada o el laboratori Prototip(s). D’altra banda, en igualtat i diversitat apunten les millores al Centre Social el Roser, el Pla Municipal sensellarisme o la revisió de mecanismes d’atenció integral a les víctimes de violència. El nou servei d’orientació al benestar emocional i mental o el Concurs d’Idees pel futur nou espai escènic al Centre Catòlic són altres punts destacats de l’eix.
Eix 2: Ciència, innovació i creixement econòmic (21%)
En el segon eix, sobre “ciència, innovació i creixement econòmic”, han executat un 21% de les 86 accions projectades. Noemí Llauradó ha volgut subratllar especialment els apartats d’innovació i ciència. El laboratori Reus Libing Lab, els nous esdeveniments al voltant del Tecnoparc o la col·laboració amb la URV fa que aquest apartat concret se situï en un 28,5% d’execució.
Llauradó ha remarcat que la intenció del govern és aconseguir inversions sostenibles de triple impacte: ambientalment, socialment i econòmicament. En aquest sentit ressalta l’impuls de l’Economia Social i Solidària a través d’un Pla d’acció i també la promoció de la ciutat. Elements com el turisme esportiu (Eurocopa d’OK patins i Special Olympic Reus Meeting), la potenciació de Reus Film Office amb exemples com el videoclip de Rigoberta Bandini al Barri Gaudí i la potenciació de sector estratègics amb la promoció del vermut a Reus.
En l’àmbit comercial, ha anomenat la potenciació dels mercats municipals i del comerç de barri, a banda de “l’èxit” de la campanya de Nadal. “Reus bullia de gent i va esdevenir la capital del Nadal català”, ha assegurat.
Eix 3: Ciutat Verda i sostenible (15,8%)
Finalment, l’últim eix és el que menys execució té, ja que es tracta d’un apartat més marcat pels llargs processos de licitació. Precisament, la roda de premsa ha sigut al lloc on es podrà veure la instal·lació amb una comunitat energètica de 5 megues, que acabarà sent una de les més grans de l’Estat. A banda d’aquesta, també plantegen l’arribada de plagues solars entre 3 i 4 megues a la zona del cementiri.
Entre les 79 accions, les principals línies són medi ambient recursos naturals i animals de companyia: espai públic i cohesió urbanística; i mobilitat sostenible. D’aquestes destaquen accions per a la mobilitat com la Ganxeta, la connexió dels carrils bici o el Pla de la Zona de Baixes Emissions. A més de la promoció de la reforma de l’estació d’autobusos en conveni amb la Generalitat.
Pel que fa a l’urbanisme, la pacificació del Tomb de Ravals, ja definitiva, s’estendrà al carrer Ample i també sobresurt la redacció del projecte de remodelació del carrer Astorga.
En el desplegament del RenatuReus, s’estan redactant els projectes de refugis climàtics a quatre escoles, una bassa naturalitzada i millores a l’espai públic.
Com analitzaran l’execució del PAM?
L’Ajuntament de Reus ha penjat l’estat de tots els seus projectes a planificacio.reus.cat. Allí retran comptes cada sis mesos sobre com es troba el grau d’execució. Hi ha gràfics amb aquest grau, els àmbits i les línies de treball. A més, cada acció té una fitxa on s’explica en què consisteix, el percentatge d’execució de l’acció concreta, la ubicació i la vinculació amb els ODS. Un nivell de detall que Montserrat Flores descriu com un “salt qualitatiu” en àmbits de transparència.
