Els votants amb ADN convergent hauran de prendre una difícil decisió el 28 de maig. La unitat del que un dia va ser Convergència no s’ha pogut fer efectiva en la majoria de municipis de Catalunya i els electors hauran d’anar als comicis a triar entre el pare i la mare. Per un costat, el PDeCat busca mantenir el seu poder territorial amb una aliança amb la plataforma municipalista Ara Catalunya, sota el nom d’Ara Pacte Local. Per l’altre, Junts espera tornar a les seves essències per no perdre la seva particular batalla amb ERC i sortir reforçats del 28M. Aquell votant que el 2011 va arrasar i va deixar el PSC -partit municipalista per antonomàsia a Catalunya- sense moltes de les seves places principals ho té més complicat que mai.
Precisament, una de les ciutats que fa 12 anys va canviar de color va ser Reus. Carles Pellicer va aconseguir l’alcaldia i va trencar amb l’hegemonia socialista. De fet, l’actual alcalde de Reus és un dels actius que s’han perdut en aquesta atomització de l’espai convergent. En un principi, va romandre al PDeCat quan aquesta va saltar pels aires, però el seu pacte amb Ara el va empènyer a deixar el partit i donar suport a la candidata juntaire, Teresa Pallarès. Aquest suport és un dels valors més preuats per Pallarès per retenir el votant convergent, tot i que no ho tindrà gens fàcil.
Implementats a Reus
El cas és que la llista d’Ara Pacte Local a Reus no és una qualsevol. El partit municipalista es va gestar a la capital del Baix Camp i compten amb una implementació notòria. A més, actualment formen part del govern de Pellicer, mostrant-se així com un partit capaç de gestionar la ciutat.
Per aquests comicis, a la consolidada marca d’Ara Reus se li suma el suport del PDeCat, amb què poden erosionar Pallarès i créixer més enllà dels actuals dos regidors. A més, Junts no van precisament sobrats de vots. Tot i mantenir els 7 regidors el 2019, els seus immediats perseguidors van augmentar notablement els seus suports. ERC i PSC, separats per un grapat de vots, van sortir reforçats en les anteriors eleccions i van estar ben a prop de desallotjar Pellicer de l’alcaldia. Amb la marca de Junts desgastada a escala nacional, republicans i socialistes amenacen amb donar-li el cop de gràcia al partit de Puigdemont i fins i tot enviar-los a la tercera posició. Per això, cada vot serà or i la competència d’Ara Reus és un problema.
Tanmateix, Junts es troba immers en una guerra freda entre ‘borrassistes’ i el sector més convergent, que veuen una futura victòria de Xavier Trias a Barcelona com la millor oportunitat per tornar als orígens i a l’”ordre”. El candidat de la ciutat condal va estar precisament a la presentació de Pallarès com a alcaldable.
Cara a cara amb Guaita
De moment, el principal enfrontament polític de Pallarès ha sigut amb la candidata socialista Sandra Guaita. El PSC reusenc va escalfar la campanya amb un cartell a l’estació de busos de Tarragona que apel·lava a recuperar la capitalitat de Reus. Una iniciativa al més pur estil laportista que no va agradar entre els socialistes tarragonins i que va comportar una resposta de Pallarès també en forma de cartell.
Junts, que a la precampanya ja ha reivindicat el concepte de la capitalitat, va instal·lar a Reus un cartell amb el lema “Som capital”, deixant clar a Guaita que no hi havia res a recuperar. Mentre els socialistes consideren que la ciutat ha perdut el lideratge en aquests 12 anys, els juntaires afirmen que ha estat tot el contrari.
L’intercanvi de cartells escenifica un xoc entre Junts i PSC per l’alcaldia i deixa fins ara a ERC fora de l’agenda mediàtica preelectoral. Els de Pallarès es poden mostrar així com la principal opció per a frenar el PSC i agrupar el vot útil de l’electoral independentista. Mentrestant, Llauradó, que va omplir el Bartrina fa unes setmanes, s’ho mira tot des de la barrera.
De segur que la pugna entre totes tres serà ajustadíssima. Fins ara, Junts ha triat l’estratègia de confrontar amb els socialistes i capitalitzar el llegat de Pellicer per evitar la fuga de vots a Ara Reus.
