El dijous 23 de novembre, a les 11:00 h, l’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita; el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya i el regidor de Cultura i Política Lingüística inauguren al Museu de Reus, al raval de Santa Anna, l’exposició itinerant “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya”, comissariada per la historiadora i professora Queralt Solé Barjau.
“On són?” aquesta és la pregunta que es fan milers de persones respecte dels seus familiars morts durant la Guerra Civil Espanyola. Assassinats a la rereguarda, afusellats per la dictadura franquista o, principalment, morts al front o en un hospital. De la majoria, mai no se n’ha conegut el lloc d’enterrament.
La mostra vol donar a conèixer a la ciutadania què està fent la Generalitat de Catalunya respecte a les fosses comunes i què ha fet amb anterioritat. S’hi destaquen també les exhumacions que va iniciar la Generalitat republicana durant la mateixa Guerra Civil. Així mateix, informa dels resultats d’aquestes actuacions i posa tres exemples de famílies que cerquen o han cercat i localitzat el seu familiar desaparegut durant la guerra.
Alhora, és un homenatge i un reconeixement a les persones que tenen familiars no localitzats. A l’exposició es pot veure com es fa la recerca d’un desaparegut, com s’exhuma una fossa comuna i què succeeix amb les restes que s’identifiquen i amb aquelles que no poden ser identificades. Consta de sis àmbits que tenen com a eix central les fosses comunes, els desapareguts i les famílies.
L’exposició romandrà oberta fins al 13 de gener de 2024. L’accés és gratuït de dimarts a dissabte, de 10:00 a 14:00 i de 17:00 a 20:00 hores.
Història i antecedents
Al primer àmbit es pot trobar una explicació històrica que relata l’origen i les tipologies de les fosses comunes a Catalunya amb el fracassat cop d’estat de juliol de 1936 i l’inici de la Guerra Civil. S’hi exposen els casos de les primeres fosses exhumades, durant la mateixa Guerra Civil, la dictadura franquista i els primers anys de la recuperació democràtica. En aquest àmbit s’hi explica que la majoria de les fosses comunes existents a Catalunya són de soldats republicans i de civils represaliats per la dictadura, condemnats a mort, afusellats i enterrats als cementiris de les quatre capitals catalanes.
L’actualitat
El segon àmbit es focalitza en la tasca que ha fet la Generalitat de Catalunya a partir del segle XXI, quan hi va haver una demanda social perquè s’actués en les fosses comunes de soldats o de represaliats per la dictadura. Des de l’any 2003, amb la creació d’un Cens de persones desaparegudes, el Govern no ha deixat d’actuar, atenent un cens que augmenta cada any i reglamentant amb la Llei aprovada el 2009 com s’havia d’actuar per exhumar una fossa comuna. L’any 2017 destaquen dues accions que incentiven les actuacions en fosses: el Pla de fosses i el Programa d’identificació genètica. En aquest àmbit es faciliten amb xifres els resultats de totes aquestes actuacions iniciades el 2003.
Relats familiars
L’àmbit tercer focalitza tota l’atenció en les famílies, que són les protagonistes de l’exposició i de les polítiques públiques sobre fosses comunes a Catalunya. S’hi exposa el cas de tres desapareguts als quals les respectives famílies van cercar després de la guerra i ja en el present, inscrivint el seu familiar al Cens de persones desaparegudes. Són les famílies de Ferran Cabeceran Marginet, la de Marcos Andrés Latorre, i la de Josep Aubeso Rovira. S’hi mostra la documentació i informació que les famílies conservaven i que ha servit perquè s’estigui intentant localitzar on van morir o obtenir més; informació de la que es tenia fins ara.
Una fossa comuna
Al centre de l’exposició es mostra la recreació d’una fossa comuna excavada a través d’una gran fotografia arran de terra, envoltada de diversos objectes personals que s’han trobat en les fosses comunes de Catalunya. Aquests objectes van acompanyats de testimonis extrets de dietaris de soldats que van participar en la guerra, escrivint impressions i situacions que ajuden a evocar l’objecte en el seu context.
La metodologia científica
Al cinquè àmbit es mostra la metodologia científica que s’aplica per excavar una fossa i exhumar les restes òssies. L’àmbit es complementa amb un audiovisual en què s’exposa el desenvolupament tècnic per part dels professionals i científics mitjançant petites càpsules.
La fossa comuna de Santa Magdalena de Móra d’Ebre
Al sisè i últim àmbit s’explica, amb fotografies de Llorenç Herrera Altés (Batea, 1948), la fossa del mas de Santa Magdalena, descoberta arran de l’estudi de geolocalització l’any 2016. La posterior excavació, iniciada el 14 de desembre de 2020, va acabar localitzant 64 rases, d’on s’han recuperat 177 individus. La magnitud dels resultats l’ha convertit en la fossa més gran que s’ha obert a Catalunya.
Altres activitats
Vinculades a l’exposició s’han programat les següents activitats:
- Conferència «El cas de Cipriano Martos, una recerca arqueològica i antropològica». A càrrec de Francesc Florensa Puchol, arqueòleg i de la Dra. Núria Armentano, antropòloga. Es farà el dia 13 de desembre, a les 18:00 h, al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca, raval Santa Anna, 59. L’accés serà gratuït i lliure fins a completar l’aforament.
- Ruta històrica sobre els espais vinculats a la figura de Cipriano Martos al municipi de Reus. Es farà el dia 16 de desembre i el dia 13 de gener de 2024, a les 11:00 h. L’inici de la ruta serà a la plaça Abat Oliva, i el final, al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca. Recorregut total, 2,20 km. L’activitat és gratuïta amb reserva prèvia a https://www.museudereus.cat/ i al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca.
