.gif)
.gif)
Aquest mes de febrer han començat a la plaça de la Llibertat de Reus les obres de reforma i museografia del Museu d’Art i Història. Amb un pressupost de gairebé 2,2 milions d’euros, el projecte té com a objectiu reformar l’equipament per posar-lo al dia, tant l’edifici com la museografia. Les obres s’han adjudicat a l’empresa Construcciones Asensio, SL, amb un pressupost de 1.182.967,15 € (IVA inclòs). Pel que fa al subministrament de museïtzació i mobiliari de la reforma del museu, l’empresa adjudicatària ha estat Amazing Up – Ingenieria Interactiva del Ocio, SL, per un import de 748.990,00 € (IVA inclòs). El projecte compta amb una subvenció de 2 milions d’euros del Ministeri de Cultura.
En la reforma plantejada es busca actualitzar els relats del Museu amb una nova museografia. Un primer, que s’endinsa en el període històric dels segles XVIII i XIX, que és quan es configura la ciutat contemporània i n’és hereva el Reus actual. Hi haurà una mirada polièdrica amb la qual s’explicarà l’evolució de la ciutat des de l’àmbit social, urbanística, econòmic, polític i cultural i amb el qual es posarà en relleu una societat polaritzada pel conflicte que es va produir fruit del xoc d’una societat, la preindustrial, que desapareix i la nova organització social que va generar la nova economia industrial. Aquest primer relat estarà contextualitzat en l’àmbit de Catalunya que és quan Reus esdevé la segona ciutat del país.
Per altra banda, hi haurà dos nous relats que es focalitzaran en la important col·lecció d’art que es conserva al Museu. Un primer relat lligat a l’evolució de la ciutat dels segles XVIII i XIX, on s’exposaran les obres dels artistes més importants que van treballar a Reus en el període de major creixement com va ser el segle XVIII. L’activitat artística del segle XIX continuarà encapçalada per Marià Fortuny, el qual estarà acompanyat per obres d’altres artistes importants com Josep Tapiró o Baldomer Galofre. El final de segle estarà representat amb obres de dues figures importants pel modernisme local, d’una banda, Antoni Gaudí i per l’altre Hortensi Güell, figura cabdal per la modernitat reusenca.
El segon relat, que ocuparà la primera planta del Museu mostrarà la formació de dues col·leccions d’art, una primera a partir de la protecció del patrimoni en un període de guerra, com va ser la Guerra Civil, durant la qual el Museu va esdevenir el lloc de refugi de les obres del renaixement i del barroc de bona part del rere país, i una segona, com la col·lecció d’art gòtic d’Antoni Pedrol Rius, que de mans privades va passar a mans públiques a través del llegat.
La reforma no serà només de cara endins, sinó que també tindrà el seu reflex a l’exterior, amb una intervenció que incidirà en la connexió de l’entrada del Museu amb la plaça de la Llibertat, amb l’objectiu de donar una major visibilitat a la presència del Museu.
