Enguany compleix 10 anys com a alcalde de Reus. Com valora la seva tasca al capdavant de la ciutat durant aquest temps? Què en destacaria?
Han esta 10 anys marcats per tres crisis: el primer mandat, per una crisi econòmica, amb una situació econòmica de l’Ajuntament crítica. Van ser anys durs, que vam saber gestionar. D’aquella primera crisi em quedo amb què ens va donar l’experiència per gestionar la crisi actual i amb què vam deixar un Ajuntament sanejat econòmicament. El segon mandat va estar marcat per una crisi política, amb un govern en minoria i poca disponibilitat de l’oposició a arribar a acords, però jo em quedo amb la voluntat d’arribar a acords que sempre vam demostrar. I aquest mandat està marcat per la crisi sanitària, de la qual se’n deriven una crisi social i una crisi econòmica. Em quedo amb què hem reaccionat ràpid i que vam ser dels primers ajuntaments en aprovar un pla de reactivació. Amb tot, aquí estic, amb la mateixa il·lusió del primer dia.
L’últim mandat ha estat protagonitzat per la pandèmia de la Covid-19. Com ho ha viscut vostè com a alcalde i com ho han viscut els reusencs i reusenques?
Amb preocupació i amb responsabilitat. Estic orgullós de la resposta de la ciutadania de Reus. Llevat d’excepcions molt puntuals, els reusencs i les reusenques han estat conscients que la situació ha estat molt complicada i han respost amb molta responsabilitat i esperit cívic. Com a alcalde i des del Govern de Reus sempre hem estat conscients que ens enfrontàvem a una triple crisi: sanitària, econòmica i social, i des del primer dia hem treballat en les tres direccions.
La pandèmia ha fet estralls en l’economia. Com està la ciutat de Reus i que es fa des de l’Ajuntament per reactivar-la?
La crisi sanitària ha generat una crisi econòmica i social. Des de l’Ajuntament ho vam veure ràpid i vam reaccionar a temps amb un Pla de Reactivació Econòmica i Social que l’any passat vam dotar amb 4,5 milions d’euros i que aquest 2021 dotem amb 4,5 milions més. Estem al costat de les persones, de les famílies i de les empreses que ho passen malament. Hem planificat mesures de suport i d’estímul ben rebudes per la ciutadania perquè el Pla de Reactivació és un pla de ciutat, que hem fet des del consens, amb la participació dels agents econòmics, socials i institucionals de la ciutat.
Ara que comencem a veure la llum al final del túnel, quins temes van quedar pendents abans de la pandèmia i quines són les prioritats de l’equip de govern un cop estigui controlada?
La pandèmia ha obligat a suspendre el meu programa de proximitat als barris, que ara he pogut reprendre. Visito dos o tres barris a la setmana per copsar el dia a dia de la gent. La crisi sanitària en això sí que ha afectat, en la resta de l’acció de govern, l’afectació ha estat menor. Gràcies a la bona gestió que hem fet, tenim l’economia de l’Ajuntament sanejada. Això ens permet impulsar el Pla de Reactivació i, alhora, mantenir el full de ruta fixat al Pla d’Acció Municipal Reus 2019-2023. Les persones sempre estan al centre de l’acció de govern. També les empreses i la dinamització de l’economia. La pandèmia ha afectat serveis que requereixen de presencialitat (la festa major és l’exemple més clar), però l’afectació en el pla d’inversions ha estat mínima. Només ha dilatat alguns terminis. El paquet d’inversions és potent i no s’ha vist alterat. Alguns exemples són la transformació de la Boca de la Mina, el Centre Social el Roser, el centre aquàtic i de fitness, la transformació urbanística de l’antiga Hispània, la vianalització del raval de Santa Anna, el trasllat del CMQ, etc…
El tema de l’habitatge és un dels que preocupa el Govern municipal. Què s’està fent des de l’Ajuntament per solucionar-lo?
L’habitatge, certament, és una de les línies importants de l’acció de govern. Treballem en múltiples direccions per facilitar l’accés a l’habitatge de la ciutadania, bàsicament a partir de la gestió de l’habitatge social: gestionem les promocions pròpies d’HPO, planifiquem noves promocions d’HPO a l’antiga Hispània i al barri del Carme; rehabilitem habitatges per destinar-los a lloguer social, amb projectes a la Casa dels Mestres, la plaça de Catalunya i al barri Gaudí; cedim solars públics per a la construcció d’habitatges socials; incentivem l’ocupació de pisos buits amb usos socials amb programes i ajudes; i implementem mesures fiscals per fomentar l’habitatge amb protecció oficial. En resum, parlem d’un paquet important de mesures perquè estem convençuts que l’habitatge és indispensable per a què la ciutadania pugui desenvolupar el seu propi projecte vital, individual o familiar.
En el nou Govern català tenim dues conselleres reusenques, Tània Verge i Lourdes Ciuró. Espera que això beneficïi la ciutat? En quin sentit?
Estic convençut que respondran fidelment a la institucionalitat del càrrec i, en tot cas, ens pertoca a nosaltres, tant des de la societat civil com des de les institucions locals, recordar des de Reus que la ciutat es mereix un tracte d’acord a l’important pes que té en el conjunt del país. Com a ciutat, estem orgullosos.
