Sandra Guaita ha fet balanç dels seus dos primers anys com a alcaldessa de Reus en una conferència de premsa marcada per l’èmfasi en la declaració com a Ciutat de la Ciència i la Innovació, el desenvolupament com a ciutat verda, la renovació d’espais culturals i les actuacions i l’impacte en tots els barris de Reus.
Com a novetat destacable de la conferència, l’alcaldessa ha assegurat que l’Ajuntament de Reus està “a punt” de signar un protocol perquè ADIF cedeixi la platja de vies que hi ha al nord de la ciutat, al costat de l’estació de trens. Ha explicat que volen “pensar, planificar i projectar una gran zona verda” i posar-hi equipaments municipals.
Més de 360 habitatges de protecció oficial, i els que falten
L’Ajuntament impulsa un creixement del parc d’habitatge públic amb més de 670 pisos protegits previstos: 312 a Mas Iglesias, 60 al complex Riera i 300 més en solars cedits a la Generalitat. Paral·lelament, aquest estiu comencen les obres de rehabilitació energètica de 9 blocs al barri Fortuny, millorant l’eficiència i l’accessibilitat.
Innovació com a política de ciutat
Guaita ha defensat la innovació com una actitud col·lectiva i com a eix estructural del nou Reus. En aquest sentit, el reconeixement com a Ciutat de la Ciència i la Innovació per part del Ministeri de Ciència i Universitats consolida el camí iniciat.
A través del Reus Living Lab, el consistori col·labora amb empreses i universitats per aplicar solucions tecnològiques als reptes urbans. Projectes com l’Oficina d’Innovació i el programa Prototest posen les pimes i les startups al centre d’aquesta estratègia.
L’alcaldessa ha subratllat el potencial del Tecnoparc, que acull T-Systems i tres centres empresarials, i que creixerà amb el nou equipament REDESSA InnoReus. S’hi afegeix el treball amb sectors estratègics com el Foodtech & Nutrition HUB, la incubadora TIC —amb 51 startups i 183 llocs de treball generats— i la comunitat energètica d’Agro-Reus, la més gran de Catalunya.
Ciutat verda: Reus Respira i RENATUReus
El Pla Reus Respira preveu plantar 5.000 arbres en deu anys, i el projecte RENATUReus executarà 21 actuacions de renaturalització amb fons europeus. Es crearà un sistema de basses renaturalitzades a partir d’aigua regenerada per fomentar biodiversitat i educació ambiental.
En paral·lel, s’han iniciat projectes de refugi climàtic a escoles i nous grans espais verds com el previst a l’antiga platja de vies de l’avinguda del Comerç.
Mobilitat sostenible i Zona de Baixes Emissions
En aquest any, sense dubte s’ha consolidat la Ganxeta -més de 100.000 viatges- i el servei a demanda de l’autobús, el Bus x Tu. Tot dirigit a aplicar-se per a quan arribi l’aplicació de la Zona de Baixes Emissions.
Tot i una queixa veïnal silenciosa a l’acte, la Zona de Baixes Emissions ha de ser una realitat, perquè no és cosa de l’Ajuntament, és una normativa europea.
La Zona de Baixes Emissions de Reus començarà la implantació gradual i progressiva a partir del desembre amb multitud d’exempcions, moratòries i autoritzacions temporals i puntuals d’accés al nucli urbà dels vehicles més contaminats.
Com a mesures alternatives a la ZBE, s’impulsen nous aparcaments dissuassius. Actualment hi ha 752 places gratuïtes en 5 aparcaments, el darrer habilitat a tocar del Santuari de Misericòrdia, amb 137 places. S’estan analitzant opcions per obrir-ne de nous.
Transformació dels barris del sud
Guaita ha defensat l’oportunitat que el Pla de barris i Viles de la Generalitat suposa per promoure la transformació dels barris Carrilet, Fortuny, Juroca, Parcel·les Cases i Montserrat, projectant la ciutat cap a l’estació intermodal. “Tenim un deute històric i un repte i aquest govern hi està compromès. Per això estem treballant en un projecte transversal i ambiciós, treballat des de diverses regidories municipals i que inclou transformacions en l’àmbit urbanístic, socioeconòmic i mediambiental”, ha dit.
De l’entorn del Carrilet, l’alcaldessa ha destacat l’impuls que s’ha donat al projecte de reordenació urbana i nous equipaments amb el procés d’escolta activa. En aquest àmbit s’hi està definit una gran transformació amb la futura EBM L’Ametller, els 132 habitatges de Mas Iglesias, l’estació de Bellissens, l’estació intermodal, la reforma del Mercat del Carrilet amb nous usos, la futura estació de busos, i la transformació del carrer Astorga. “Volem impulsar una autèntica transformació que sigui un revulsiu pel sud de la ciutat”, ha afirmat.
Guaita ha destacat altres projectes com l’impuls definitiu a la regeneració del barri del Carme, el soterrament de les torres d’El Pinar o la reurbanització del carrer Dr Ferran.
No hi ha paràlisi en matèria de seguretat
“Estem innovant i desplegant projectes tecnològics per millorar la vida de la ciutadania” també en l’àmbit de la seguretat. A més de l’ampliació de la plantilla de la Guàrdia Urbana s’estan impulsant projectes com les càmeres de gravació personal que porten els agents, el desplegament del pla de videovigilància o el desenvolupament de l’app de seguretat, el sistema compartit amb altres municipis, que permetrà comunicar-se de manera fàcil i immediata amb els cossos de seguretat per demanar ajuda en situacions d’emergència.
