Reus, la ciutat del comerç

El comerç de Reus es prepara per l’arribada de persones de tot el territori aquest Nadal, atretes pel dinamisme de l’espai comercial i el característic bon ambient de la ciutat

temps lectura-Temps de lectura: 4 minuts

Reus es distingeix per ser una de les ciutats referents en l’àmbit comercial al territori. Al contrari que a municipis propers,  el seu comerç local gaudeix d’un paper central a la cultura reusenca. Un fet que irradia a tota la província i contribueix al fet que no sigui cap anomalia desplaçar-se fins a la capital del Baix Camp per anar de compres o a prendre alguna cosa.

L’estructura de la ciutat potencia clarament a la manera que té la gent de viure Reus. “Tenim una estructura radial que permet que els carrers mantinguin una gran cohesió i es faciliti anar a comprar passejant”, detalla Jacint Pallejà, president d’El Tomb de Reus. Precisament, una de les característiques més destacades d’aquest espai comercial és que un 80% dels seus carrers són de vianants, la qual cosa anima a practicar el que anomenen l’”art de comprar passejant”.

Recarregar piles per Nadal 

Si Reus ja tendeix en abocar-se al carrer a la mínima oportunitat que tenen, Nadal és una de les cites marcades al calendari comercial. Per aquestes dates, els carrers més concorreguts s’omplen de gent a la recerca d’un regal pels més estimats i, de passada, d’un bon àpat al centre de la ciutat. Jacint Pallejà afirma que encaren la campanya d’enguany “amb la màxima il·lusió, tot i que el món encara no s’ha endreçat del tot” i ja es preparen per a l’arribada d’aquests pics de feina.

 

 

Una de les qüestions curioses d’aquest augment de persones durant les dates més assenyalades com Nadal o les rebaixes és que no és causat per un creixement de reusencs a les tendes. De fet, el seu nombre, tot i que s’incrementa, es manté més o menys estable. Són precisament les persones de la resta de la província les que, atretes per l’oferta del municipi, venen a passar el dia i fer les seves compres pertinents.

Les comarques amb qui Reus té un lligam més profund en aquest sentit són el Baix Camp, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Conca de Barberà. De totes maneres, el seu important radi d’influència no s’atura aquí i altres zones de la província com l’Alt Camp o el mateix Tarragonès també contemplen la ciutat per fer la típica compra nadalenca. A més, a banda d’oferir aquest vessant més comercial, El Tomb de Reus prepararà com cada any una iniciativa solidària. Els establiments adherits a l’entitat vendran butlletes per La Tómbola del Tomb, amb milers de premis directes, descomptes i amb una important col·laboració solidària.

Promocionar el somriure

Que Reus sigui la principal ciutat comercial del sud de Catalunya no és un assoliment que es degui a la casualitat. Per un costat, hi ha el tema d’haver-se forjat al llarg dels anys aquesta cultura emprenedora que defineix molts reusencs. Jacint Pallejà afirma que “històricament el centre de la ciutat ha anat per gestió pròpia, sense necessitar una empenta pública i oferint el que el client necessita”. En efecte, el sector comercial ha actuat amb iniciativa pròpia, però les mateixes institucions han estat conscients que es tracta “d’un puntal de l’economia local” i, per tant, s’havia de promocionar i acompanyar. Un gran exemple d’això van ser els bons comerç, que poc després van acabar replicant a altres localitats del país.

 

 

Tot i això, hi ha un segon factor que és el que més destaquen els visitants de la ciutat: el tracte. “T’atenen d’una manera diferent, no els hi fas nosa”. Aquesta és una frase repetida per diverses persones de fora del municipi i que defineix de la millor manera el valor afegit que vol imprimir la ciutat en aquest àmbit. Pallejà recalca que tenen la capacitat perquè la gent se senti “ben tractada” i “més còmode que mai als nostres carrers”, intentant crear un bon ambient gràcies a l’entorn urbà del centre i a l’atenció dels comerciants.

Una afectació mínima 

Segurament, la pandèmia ha sigut una de les principals barreres perquè el comerç desenvolupés la seva tasca com és habitual. Les restriccions d’aforament, les mascaretes o la mateixa por de les persones a entrar als locals han provocat un context dur pels comerciants, que han intentat capejar “sempre amb imaginació”.

Anys abans de la covid, l’estrena del centre comercial La Fira també va representar una incertesa per les tendes de proximitat. Alguns inclús van augurar uns efectes desastrosos que finalment semblen no haver-se fet efectius. “L’afectació actual de La Fira no és excessiva. Hem de ser conscients que tots els mètodes comercials hi tenen cabuda i cadascú ha trobat la seva ubicació i la seva clientela, recalca Pallejà.

El president d’El Tomb de Reus assenyala que un dels sectors que potser s’han vist més afectats pel centre comercial ha sigut el de la moda. No obstant això, també argumenta que es tracta d’un sector en constant evolució i que les grans multinacionals semblen encaminades cap a la compra per internet.

El futur de les tendes de roba de la ciutat passa doncs per potenciar els seus punts forts. Pallejà posa en valor factors com “la qualitat, la proximitat, el kilòmetre 0 i l’atenció individual” per diferenciar-se d’aquesta competència. Per ell, es tracten de valors que volen mantenir en tots els locals d’El Tomb de Reus i que “ens fan pensar que tenim futur”.