Un estudi de la càtedra Innovació Empresa de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha determinat quin és el municipi del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre on comprar-se un pis resulta més car, i no és cap de les dues ciutats més grans del territori, Tarragona i Reus.
Aquest informe s’ha fet amb les dades del passat mes de desembre del portal immobiliari Idealista, encarregat per les cambres de comerç a la URV sobre l’estat de l’habitatge al territori. El preu mitjà actual a la demarcació és de 1.623 €/m².
Concretament, segons la investigació, és Cambrils la ciutat més cara per comprar un pis, amb un preu mitjà de 2.409 €/m². La seva veïna, Salou, la segueix de prop amb 2.295 €/m², i el podi el completen Torredembarra, amb 2.081 €/m²; Tarragona, amb 2.036 €/m²; i l’Ametlla de Mar, amb 1.944 €/m². Es tracta de preus molt similars als que hi havia en aquestes mateixes poblacions l’any 2008, quan va esclatar la bombolla immobiliària.
A la cua dels preus, és a dir, on és més barat comprar-se un pis de mitjana, hi ha Ulldecona, amb 441 €/m², seguida de Santa Coloma de Queralt, amb 480 €/m²; la Sénia, amb 545 €/m²; Móra d’Ebre, amb 696 €/m²; i Tortosa, amb 857 €/m². Curiosament, són tots municipis de les Terres de l’Ebre excepte Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà.
Més de 100.000 noves llars
La investigació de la URV és una recopilació de diversos estudis. Destaca una simulació de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que preveient el creixement demogràfic, la demarcació passarà de 342.975 a 449.172 llars d’aquí a 15 anys, és a dir, es necessitaran 106.197 habitacles. Cada any hi haurà 7.080 llars més; es tracta del ritme més alt de tot Catalunya, augmentant un 30,9% entre 2024 i 2039.
En aquest sentit, l’estudi aposta per “revaloritzar el parc local dels habitatges buits o infrautilitzats” posant a la venda el 2,2% de les segones residències cada any. A més, l’estudi demana una estratègia urbanística a escala territorial.
Segons el cens de 2021, a les 10 comarques del sud de Catalunya hi havia 231.735 residències secundàries (segones residències, habitatges buits sense ús, edificis degradats o en mal estat, habitatges pendents de ser llogats, etc.).
Des de la URV proposen posar aquests habitatges secundaris a disposició del mercat immobiliari. Concretament, xifren en un 2,2% els immobles que es podrien transformar en oferta activa anualment, de manera que s’incorporarien 5.098 habitatges per vendre o per llogar.
