Ens ha deixat l’escriptor i poeta reusenc Xavier Amorós Solà aquest dilluns, a l’edat de 99 anys.
Guanyador del Premi de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya l’any 1982 i professor de Literatura catalana a la Universitat de Barcelona de 1980 a 1986. Les seves obres poètiques no són l’únic per al qual li recordaran, també la seva obra literària i la seva lluita antifranquista.
Les seves poesies es troben recollides en tres llibres: Enyora la terra (1960), Guardeu-me la paraula (1982) i Qui enganya, para (1968) i es poden llegir totes al llibre Poemes (1982).
Dins de la narrativa, com a llibres més destacats trobem Cafè París, Notes d’un arxiu inexistent (1989) o No hi ha festa que valgui (1985).
Fou membre de la Comissió Democràtica del Baix Camp i posteriorment, de l’Assamblea de Catalunya. També va ser senador per Tarragona pel Partit dels Socialistes de Catalunya.
A Reus, per unanimitat, es va nombrar a la Biblioteca Central pel seu Nom. Per últim, al 2004, va ser guardonat per la Creu de Sant Jordi i nomenat doctor honoris causa per la URV.
