La Selva del Camp recupera el taller de l’últim terrissaire del poble per fer un centre d’interpretació

La família d’Hipòlit Martorell va donar el taller a l’ajuntament el 2022 i ara ha reobert les portes després d’haver-lo rehabilitat. Durant aquests mesos també s’han indexat totes les peces de ceràmica que hi havia, més de 1.200 entre olles, tupins, casetes o nines de ceràmica, entre altres objectes. El taller s’ha reconvertit en un centre d’interpretació dels ollers i el visitant hi pot veure el torn, els forns de cocció i diverses eines i utensilis per treballar l’argila.

El regidor d’Obres Públiques de la Selva del Camp, Enric Roberto, explica a l’ACN que el poble “sempre s’ha vist representada per l’obra de l’oller” i per això van creure “interessant” crear el centre d’interpretació. Roberto destaca la importància que “les noves generacions, la gent nouvinguda i els joves sàpiguen com era aquest ofici, com es treballava i que tot es fabricava a mà i de terrissa”.

La museïtzació ha anat a càrrec de la reusenca Anna Figueras. El regidor assenyala que s’ha fet “conservant totes les estructures inicials”. També subratlla que s’han tornat a posar “elements que s’havien tret per modernitzar el treball”, com ara alguns torns.

Els ollers a la Selva del Camp

L’ofici d’oller va ser una de les feines artesanes més reeixides a la Selva del Camp. Hi ha documents que evidencien que al segle XIII els ollers ja estaven agrupats a l’actual carrer dels Ollers. I el gremi de la terrissa era el més important juntament amb el dels pagesos.

L’any 1795 hi ha fitxats 80 ollers al poble i estaven especialitzats en l’elaboració i la cocció de peces de cuina i de vaixella. Per exemple les olles, les cassoles, els plats i les tasses. També les peces de fireta per a la canalla. Un dels recipients més característics dels ollers selvatans era el tupí, una olla alta que té l’amplada més gran a la zona del coll i d’una sola ansa. A poc a poc, però, l’ofici ha anat desapareixent fins a l’actualitat que no queda cap forn en funcionament.

Ca l’Hipòlit, l’últim terrissaire

L’Hipòlit Martorell va ser l’últim oller de la Selva del Camp. Va començar ajudant al seu pare quan tenia quinze anys i després es va quedar amb el negoci. Va iniciar-se fent utensilis per la cuina, però va haver-se de reinventar apostant per una ceràmica més artística i decorativa, i no tan funcional. Aquí hi va tenir un paper clau Eva Visiedo, l’esposa de Martorell.

“L’Hipòlit feia tupins, cassoles, olles, jocs de cafè i plats”, recorda Visiedo de 92 anys. La ceramista explica que la seva sogra li va dir que al taller “mai hi havien hagut dones”, però ella no va dubtar a arromangar-se i posar-se a treballar el fang. Amb el pas del temps i la industrialització dels utensilis de cuina, l’ofici d’oller va perdre el sentit i va anar minvant.

Quan Visiedo havia anat a l’escola ja havia après a fer algunes peces decoratives, i ella li va ensenyar a l’Hipòlit a fer àmfores, per exemple. Després també va elaborar quadres de ceràmica pintats, nines o casetes. Una producció que van vendre a galeries comercials i a diversos municipis de la Costa Daurada.

Ara el centre d’interpretació dels ollers Ca l’Hipòlit inicia una nova vida per difondre i explicar l’ofici dels ollers. L’ajuntament preveu fer visites amb els centres educatius i després a demanda, a través de l’oficina de turisme de la Selva del Camp.