El 19 de març arriba la comèdia “The Party” al Teatre Fortuny

Un elegant apartament, un text mordaç, una festa entre amics que decideixen treure els draps bruts d’ahir i d’avui, una vetllada que se’n va de les mans cap al desastre absolut, una atmosfera de recreació purament teatral lligada a un passat exquisit, molt de jazz i un grup d’actors superbs són, sense més ni més, els ingredients que va incorporar la Sally Potter en la seva aclamada pel·lícula i que en Sergi Belbel ha portat a l’adaptació d’aquesta comèdia negra.

The Party és un exemple d’alta comèdia sense secrets superflus o detalls innecessaris: converses creuades entre amics sobre dilemes vitals que giren entorn de l’eix crucial de les relacions, la parella i en definitiva el contrasentit de les coses. Us sona potser, i molt, a Woody Allen? Alguna cosa d’això hi ha…

Encara que els drames i les picabaralles dels personatges responen principalment a assumptes sentimentals, a The Party hi ha una gran càrrega de sàtira social. La Sally Potter no es talla ni un pèl en criticar i fer mofa de tota mena d’assumptes, des del sistema sanitari, a la hipocresia de determinada espècie d’intel·lectuals i progressistes de professió, personatges acomodats que, a l’hora de la veritat, són tot el contrari del que fan veure als altres (i fins i tot a ells mateixos).

Una de les protagonistes de l’obra, acaba de ser nomenada ministra del Govern i per aquest motiu diversos amics es reuneixen en una festa per celebrar el seu nomenament. Però, el que comença com una celebració acabarà en una batalla campal. Aquesta celebració domèstica dona peu a la catarsi moral dels seus ambigus personatges.

L’obra parla de tantes coses que (gairebé) aclapara: de la necessitat d’un bon sistema nacional de salut, de la perillosa dicotomia entre sanitat pública i curanderisme; de la regeneració del cos, de la fe religiosa, de l’ateisme, de la conversió a l’hora de la mort; del capitalisme absolut, de la mentida dels jocs financers amb uns diners que no estan enlloc; dels ideals relacionats amb el cor i les entranyes i no tant amb el cap, els de l’amor i el desig; entre d’altres.

I tot això a casa de la recentment nomenada ministra de Sanitat casada amb un personatge en plena agonia física i existencial. Els temes poden semblar de tragèdia grega, però és una comèdia rabiosament actual i contemporània.