La incertesa política de Cambrils acabarà demà. Està previst que aquest dijous l’Ajuntament aculli la sessió d’investidura on, si no hi ha cap últim gir, Oliver Klein serà el nou alcalde. En la confecció de majories, els ulls estaven posats en els socialistes, que avui celebren una assemblea extraordinària. Malgrat tot, s’espera que la decisió guardi poc misteri i els militants triaran entre dues opcions que farien alcalde el líder de Nou Moviment Ciutadà.
La direcció únicament portarà a l’assemblea un acord de coalició amb el partit d’Oliver Klein. Els socialistes remarquen que el pacte s’ha tancat únicament amb aquesta formació, sense cap actor més a la fórmula. De totes maneres, reconeixen que el NMC podria buscar més suports per la seva banda. Entre ells, un dels que sona amb més força és el del Partit Popular. El seu portaveu, David Chatelain, ja ha reivindicat aquests dies la “vocació de governar” de la seva formació i la convicció que el retorn de Klein a l’alcaldia és una qüestió “de justícia”.
En cas que l’assemblea del PSC rebutgés aquest pacte, la tercera força del consistori optaria per no donar suport a cap candidat. Un fet que també asseguraria a Oliver Klein el bastó d’alcalde. Tot i que no s’han arribat a reunir amb Esquerra, encara podria arribar una proposta que es podria sotmetre a votació aquest vespre. Opció que ara sembla remota.
Fi del quadripartit
D’aquesta manera, la coalició que va portar el socialista Alfredo Clúa a l’alcaldia posaria definitivament punt final. El quadripartit va mantenir durant un any i mig els fràgils equilibris personals entre ERC, PSC, Junts i En Comú Podem. Però a principis de febrer tot va descarrilar amb l’expulsió del portaveu juntaire, Enric Daza, sota acusacions de “deslleialtat”.
Per mantenir la majoria al ple, es va intentar incloure en el pacte el Nou Moviment Ciutadà, primera força a les municipals. Amb tot, el veto dels republicans a la figura d’Oliver Klein va fer impossible aquesta equació. A més, també es va explorar una fórmula que incloïa els comuns i els populars pel mig, però no va arribar a bon port.
Clúa va decidir finalment fer un pas al costat, criticat per ERC i ECP, que volien aguantar en minoria. El to posterior entre els socis es va intensificar i va cremar els pocs ponts que quedaven en peu. Per acabar-ho d’adobar, Daza va oferir la seva dimissió per tornar a construir el quadripartit sense ell, però ja era massa tard.
