L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, i la regidora de Benestar Social, Mar España, han visitat avui a Josep Maria Ferrando Vidal a casa seva per felicitar-lo pel seu centè aniversari, portar-li un ram de flors en nom de l’Ajuntament, llegir-li una carta de la consellera de Drets Socials i Inclusió, lliurar-li la Medalla Centenària de la Generalitat gravada amb el seu nom i l’any de naixement, i compartir una estona amb ell, la seva filla Anna i els seus fills Josep Maria i Plàcid.
Josep M. Ferrando Vidal va néixer el 8 d’abril de 1925. És el tercer de quatre germans. Com molts cambrilencs, quan tenia 6 anys va anar al Col·legi La Salle per cursar la formació bàsica, però l’any 1936, quan en tenia 11, va esclatar la guerra. El seu germà Francesc, de la lleva del biberó, va morir a la batalla de l’Ebre.
Ferrando recorda amb nostàlgia que en acabar la guerra ja va anar a treballar al tros i que de ben petit ajudava el seu pare que tenia una barberia a la plaça de l’Església. Li havien de posar un tamboret perquè no arribava a la cara dels clients quan els havia de remullar.
Va fer de pagès durant anys fins que va començar a treballar per compte aliena en diverses feines, una va ser de sereno a l’antiga Granja Gibert i la darrera a la Cooperativa Agrícola, on va estar 17 anys fins que es va jubilar l’any 1990.
De tots els amics i família que tenia en aquells moments diu que només queda viu el seu amic Lluís Recasens i que ell que no ha fet res d’especial per viure tants anys. Els pocs moments d’oci que tenia anava amb la colla d’amics al cinema de la Cadira o a la Sala Nova.
Explica que els moments més feliços de la seva vida són quan es va casar amb Josefina Vidal Sabaté, de Pratdip, i el naixement dels seus tres fills. Recorda que per festejar va anar 25 vegades en bicicleta a Pratdip.
Va col·laborar en el llibre que va publicar Montserrat Vidiella “Onomàstica de Cambrils i del seu terme municipal”, aportant informació sobre el nom de les cases i malnoms, que havia anat recollint i apuntant en una llibreta. A la seva família, per exemple, sempre li han dit vila-secà, perquè el seu avi venia de Vila-seca.
Ell mateix comenta que pel seu caràcter prefereix creure que manar. És una persona ben informada i es considera molt religiós. Des del 1990 cada matí llegeix la Vanguardia i també llibres, sobretot religiosos, però reconeix que la vista li comença a fallar.
