Llorenç Torruella s’acomiada de l’alcaldia de Prades després d’un any i mig al càrrec. El socialista deixarà ara pas a la líder de Junts Lidia Bargas, tal com van signar en el pacte de govern. Fem balanç amb Torruella d’aquest període al capdavant de l’Ajuntament de Prades.
En breu, i d’acord amb el pacte de Govern subscrit a principis del mandat, deixarà de ser l’alcalde de Prades. Quin balanç fa d’aquest any i mig en què ha ostentat l’alcaldia?
Ha estat un autèntic honor. Sempre he dit que l’ambició més gran que pot tenir un fill de Prades és ser l’alcalde del teu poble. Aquest ha estat el cas. Vaig dir el dia que vaig assumir que seria l’alcalde de tots i de totes, dels que em van votar, dels que no ho van fer i dels que no van anar a votar. Així ha estat. En tot moment he entès que ser l’alcalde del poble és ser l’alcalde de tot el poble, sense discriminacions, ni apriorismes i sense marginar ningú. Ha estat realment apassionant. Assumir un compromís polític i veure com el teu esforç aconsegueix millorar la qualitat de vida dels teus veïns i veïnes és una de les coses boniques de la vida. D’altra banda, no deixo el meu compromís polític i les meves ganes de treballar per seguir fent avançar aquest poble. Senzillament canvio de responsabilitat. Però com a primer tinent d’alcalde de Prades continuaré fent tot el que estigui a les meves mans per seguir tirant endavant el poble. En podeu estar segurs.
Sovint es diu que els pobles petits de l’interior no tenen futur, que la gent jove marxa, i que és al litoral i als grans nuclis de població on es juga el futur immediat. Hi està d’acord?
Estic d’acord en afirmar que qui diu aquestes coses és que no ha estat, ni ha viscut a Prades. Precisament, una de les coses que hem demostrat aquí és que és perfectament compatible ser un poble petit orgullós de la seva identitat amb tenir benestar i serveis municipals de primera qualitat. Clar que tenim futur. Pensi que som un poble mil·lenari que ha superat tots els esculls històrics que hem patit. El que hem de saber fer és aprofitar el valor afegit que tenim per identificar les oportunitats i poder tirar-les endavant.
Com per exemple?
Com per exemple el parc astronòmic de les muntanyes de Prades que s’ha consolidat amb força. És a dir, que tenim un espai únic per a l’observació astronòmica en el conjunt de tot el país, donat que tenim unes condicions d’estabilitat del cel i de la imatge nocturna, obscuritat, climatologia i orografia que ens fan únics a nivell nacional i internacional. Com per exemple anar a totes les institucions que convingui per explicar la nostra realitat i cercar les ajudes i les inversions que ens fan falta per seguir avançant. Miri, sense anar més lluny, la setmana passada em vaig reunir amb el vicepresident de la Diputació de Tarragona, Fran Morancho, per tractar d’una inversió de 70.000 euros en els pressupostos del 2025 per poder comprar uns terrenys precisament per al parc astronòmic de les muntanyes de Prades. Així mateix, vam poder constatar que gràcies al programa de lmpulsDipta Prades rebrà 665.000 euros en els propers anys per tal de poder gestionar aquests recursos des de l’ajuntament i posar-ho al servei dels veïns i veïnes. Com veurà, aquesta és la política útil que m’interessa perquè és la que dona fruits tangibles i resultats pràctics. Aquesta és la via política que hem de seguir recorrent i la que, humilment, he intentat fer créixer per tal que doni encara millors resultats.
Una mica al fil del que dèiem abans, vostè és alcalde del PSC en un poble de les comarques de l’interior on el PSC, precisament, no té la seva principal força electoral. Què diria a tots aquells que el podrien considerar una rara avis des del punt de vista polític?
Que l’única rara avis que hi ha són aquells que consideren que el país és un patrimoni seu. El PSC és un partit nacional català, no un partit nacionalista, però si un partit que té una visió de benestar i progrés social pel conjunt de Catalunya. No només per Cornellà, o Santa Coloma o l’Hospitalet, sinó també per Berga o Castellar de n’Hug; no només per Tarragona, Reus o Salou, sinó també per Prades o Vila-rodona. I qui no entengui això és que no entenc el que el PSC representa i, pitjor encara, no entén quina és la realitat de Catalunya. Per tant, em sento molt orgullós d’haver estat un alcalde socialista d’un poble de les comarques de l’interior de Catalunya. Orgullosíssim.
Quins són els projectes de futur per Prades que vostè voldria subratllar?
Li deia abans, la meva prioritat continuarà sent anar allà on faci falta per aconseguir nous recursos, noves inversions i noves ajudes. En aquest sentit, puc avançar-li que un altre pas endavant en la bona direcció que volem fer és habilitar al nostre terme municipal un heliport nocturn per tal de poder fer front a les emergències o contingències que convingui, donada la nostra posició realment envejable com a cruïlla de comunicacions en el conjunt del país.
Veu el seu futur polític més enllà de la sala de plens de l’Ajuntament de Prades?
Reitero el que he dit, no he entès mai la política municipal com un trampolí per fer el salt a Barcelona, a Madrid o a on sigui. Sempre he considerat que la meva màxima il·lusió era ser alcalde del meu poble per poder treballar, precisament, pel meu poble. La millor política, a parer meu, és la que es fa a peu de carrer, mirant directament als ulls dels teus convilatans. No sé què és el que ens presenta el futur, però sí que li puc garantir que el meu compromís és al 100% amb els meus veïns i veïnes. Als fets objectius em remeto.
Per acabar, ampliem un mica el focus, com es viu la situació general del país des d’un poble de l’interior com Prades?
Crec que estem en un moment òptim per seguir avançant. L’arribada de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat ha estat com una mena de bàlsam per recuperar la Catalunya innovadora, treballadora i líder que és la que ha escrit les millors pàgines de la nostra història. Hem de saber aprofitar la conjuntura. Tenim un Govern socialista a la Generalitat i tenim un Govern progressista a Espanya. Malgrat els atacs enfurismats de la dreta i l’extrema dreta si aconseguim aïllar el soroll estèril, hem de saber aprofitar també un moment econòmic especialment favorable. Pensi que per primer cop en molts anys tenim un atur a la baixa, un rècord en el nombre de treballadors i treballadores inscrits a la Seguretat Social i una perspectiva de creixement econòmic superior a la mitjana de la Unió Europea. Ara bé, aquestes dades s’han de traduir també a la vida quotidiana de la gent. I considero que és un encert que el president Illa hagi posat el focus d’actuació precisament en l’accés a un habitatge digne sobretot pensant en la gent jove. Em sento molt identificat amb el president. De fet, el que ell vol fer a Catalunya és el que jo també intento fer a Prades: una societat per a tots i totes, sense exclusions, que sigui el màxim de desenvolupada en termes de benestar social i de prestacions i serveis públics de qualitat.
