A les eleccions de 2019, el PSC va augmentar els seus suports a Valls sumant un regidor més i convertint-se en el principal grup de l’oposició. Tant en aquells comicis com en els de 2015, la candidata va ser Rosa Maria Ibarra, que ara repeteix com a número 1 del projecte socialista. La seguretat, l’execució d’inversions o la garantia de tots els serveis són alguns dels punts clau amb què esperen seguir sumant adeptes i formar un govern municipal estable. Ens ho explica Rosa Maria Ibarra en aquesta entrevista per La Ciutat.
És la tercera vegada que encapçala la llista del PSC a Valls. Què l’ha empès a tornar a fer el pas?
Bàsicament, ha sigut la constatació que Valls està en una situació inèdita en els últims anys. Hi ha molts projectes aturats i complicacions en els serveis, amb la seguretat o amb el futur del Pius Hospital. Vull que els meus fills segueixin vivint a Valls, per això ha de ser un municipi amable per la gent que hi vivim i un referent al Camp de Tarragona.
Aquest retrocés és causat per l’actual context del país o per culpa el govern?
Fa molt temps que Valls té un mal govern. Ve fins i tot de la legislatura anterior amb un alcalde que estava pràcticament desaparegut. Arrosseguem una situació de falta d’execució d’inversions i, d’altra banda, en seguretat estem recollint el que hem sembrat. Des de l’anterior mandat, tenim la plantilla de la policia local sota mínims. Quan tot això s’ajunta amb una situació global complicada, la ciutat encara pateix més.
La seva relació amb Dolors Farré ha sigut diferent que amb la d’Albert Batet?
Quan la senyora Farré va arribar al govern va dir que el seu tarannà seria diferent, buscaria grans consensos i tindria en compte l’oposició. El moviment es demostrà caminant i aquest consens no s’ha buscat en grans temes de ciutat. Per exemple, en l’ampliació del polígon industrial. Suposa una modificació del plantejament urbanístic brutal, en una zona on viu gent. En aquest cas, l’alcaldessa va demanar a la Generalitat que s’ampliés el projecte econòmic a Valls i al Pla de Santa Maria sense cap consens. Ens sembla molt greu. Per un altre costat, també ens ha dit que vol aquest consens amb el Pius Hospital, però de moment no tenim informació sobre les reunions amb el Departament de Salut.
Aquest PDU de l’Alt Camp ha sigut un dels temes més polèmics del mandat. Com valora la decisió final?
Demostra el tarannà del govern. Planteges una acció que té unes conseqüències molt fortes sobre una part important de ciutat i, quan hi ha una protesta ciutadana, dius que no sabies que hi havia aquestes conseqüències i recules. Sabem que coneixia què suposava el projecte perquè ho havia treballat amb la Generalitat. Aquesta manera de comportar-se no m’ofereix cap garantia, cap confiança ni cap credibilitat. Som conscients de la importància que té el polígon industrial de Valls i l’hauríem de tenir com la nineta dels nostres ulls. El Govern no ho està fent i, en lloc de fer valdre el que tenim, projecta una ampliació immensa a l’altra banda del polígon.
Han pogut incidir en alguna mesura aquest mandat?
En el ple passat vam presentar una moció per la seguretat, que per a nosaltres era un tema molt important des de fa anys. Els punts de la moció no ens els traiem de la màniga, sinó que mirem experiències que funcionen a altres municipis i les intentem aplicar a Valls modulant-les. Ens han acceptat la majoria dels punts menys la recuperació del sereno, que ajuda a donar sensació de seguretat, sobretot a les persones que surten a la nit. Veurem si el govern acaba tirant endavant la resta de punts. Fem oposició constructiva i política útil.
Es focalitza molt en la seguretat, un tema que costa abordar des de l’esquerra.
De vegades s’ha tingut un cert complex amb la seguretat des de l’esquerra. És erroni fer aquesta lectura perquè la seguretat a l’espai públic és la garantia que les persones puguin desenvolupar els seus drets i llibertat amb total tranquil·litat. Salvador Illa deia que és defensar allò dels qui no tenen res més que l’espai públic per fer les seves activitats. Com a partit de govern i responsable és fonamental.
Què proposen?
Entre les nostres iniciatives parlàvem del sereno o de la necessitat de tenir més mossos a l’àrea policial de Valls, que ja ho vaig proposar al Parlament amb el vot en contra de Junts i Esquerra. A més, s’hauria de reforçar la policia local davant la mala planificació; incorporar una altra estructuració amb policia de proximitat, que actués de manera transversal amb els serveis socials; comptar amb una unitat d’intervenció ràpida en els conflictes de seguretat ciutadana, i també crear una unitat canina per la lluita antidroga. En paral·lel, ha d’haver-hi un reforçament en l’àrea comunitària, ja que no destriem la part policial de la part d’actuació social. Agafem de referent Cornellà, que té una situació policial fantàstica i molta sensació de seguretat. Modular aquell model no serà ni barat, ni fàcil, ni ràpid, però s’ha de fer.
En quin estat es troba el comerç de Valls i què poden fer les institucions per acompanyar-lo?
Durant la pandèmia va passar una cosa molt curiosa. Els comerciants de Valls van vendre més que mai perquè no es podia sortir del municipi. No havia vist mai tantes cues. Quan la gent té un incentiu per quedar-s’hi, compra al comerç de Valls. Aleshores hem de generar aquest incentiu. En aquests anys, crèiem que la dotació pressupostària pel comerç era molt baixa, però també valorem algunes coses que va fer el govern com la campanya de “Dissabte (no) fem festa”. Quan hi ha activitats, la gent surt al carrer. La campanya va durar uns mesos i amb això no n’hi ha prou perquè han d’estar plantejades amb un any vista.
Veu viable la finalització del museu casteller?
El museu s’ha d’obrir perquè hi portem 11 milions gastats com a mínim. Diners que bàsicament han vingut dels vallencs, ja que la Generalitat no ha donat ni un cèntim extra. És un museu molt interactiu, la qual cosa vol dir que si triguem molt a obrir-lo haurem de canviar els equipaments informàtics de dins, que quedaran obsolets. Nosaltres sols no podrem assumir aquesta despesa. O tenim la implicació de la Diputació i la Generalitat o si no serà molt complicat i hauran d’explicar què deixarà de fer l’Ajuntament per assumir el cost.
Com es troba l’elaboració del programa electoral?
Vam engegar una campanya perquè la gent fes les seves aportacions i hem de fer diverses jornades al partit per posar en comú les idees. És aviat encara, però hi ha una cosa que hem de tenir clara: qui digui que en aquests quatre anys farà un gran equipament menteix. El que necessitem és endreçar Valls des del punt de vista d’execució d’inversions. Una que ha començat fa poc és la llar de jubilats, però en tenim altres pendents com l’escola de música, la caserna de la policia local o la situació d’alguns carrers com Montserrat, que fa vergonya passar-hi. A més, els principals contractes de serveis estan prorrogats més enllà del que permet el mateix contracte. En l’àmbit de salut, tenim el tema del Pius, on ens juguem molt, o la construcció d’un nou sociosanitari. Finalment, no podem perdre la pertinença de Valls a l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona, perquè això suposaria perdre sinergies en serveis o tenir veu en aquest espai. Preparem un projecte fort per Valls, més de ciutat que de partit i que no es percep per quatre anys, sinó per vuit.
Quines aliances li agradaria traçar?
Volem tenir un resultat prou bo per desenvolupar el nostre projecte. Possiblement, ho haurem de fer amb pactes amb altres formacions, hem de ser honestos. Tot i això, apostem per tenir un projecte prou potent que ens permeti ser el referent i que els altres grups ens puguin ajudar a tirar-lo endavant.
Quines formacions poden encaixar millor amb el projecte?
No sabem qui es presentarà. Hi ha algunes formacions amb qui no volem parlar, com la ultradreta. Amb les altres formacions s’han de contrastar projectes i teixir governs estables. Sobretot, és important que sigui un govern i no dos partits que cohabiten com passa actualment. La ciutadania necessita certeses i seguretat.
