El Museu de Valls redescobreix l’obra de l’artista Gelo

L’exposició «Gelo. Dels bars musicals de Tarragona als extraterrestres del Montsià (1980-2020)» s’obre dissabte dia 10 de juliol i es podrà visitar fins al 30 d’agost

El Museu de Valls presenta l’exposició Gelo. Dels bars musicals de Tarragona als extraterrestres del Montsià (1980 – 2020), una mostra que s’inaugura aquest dissabte 10 de juliol a les 8 del vespre i que es podrà veure fins al 30 d’agost. L’exposició, comissariada per Assumpta Rosés, ocupa les dues plantes del museu, amb l’obra original i sorprenent de l’artista Gelo, un pintor que va tenir un alt reconeixement les darreres dècades del segle passat i que s’ha estat retirat al Montsià els darrers 20 anys. 

Reclòs, no inactiu, el Museu de Valls presenta una selecció d’obres escollides, reunides dels fons de l’artista, d’una dotzena de col·leccionistes i tres museus. La primera planta del museu està dedicada l’obra corresponent al període entre els anys 1980 i 1997, amb gravats, escultures de torres i portes, màscares i grans pintures murals sobre tela amb paisatges construccions i personatges imaginaris, algunes fetes amb pintures fluorescents.

La segona part de l’exposició recull el treball fet al seu retir d’Ulldecona. La seva obra manté l’interès d’una creació original i imaginativa, reflecteix les dificultats d’integració i l’estranyesa, els anys de la crisi econòmica i la malaltia i mort del seu company, el pintor Farola. En aquesta etapa, la seva obra s’ha decantat cap l’art pobre i de reciclatge i la valoració de matèries naturals. Petites escultures i relleus amb personatges expressius i estranys, una instal·lació de torres coloristes fetes amb caixes reciclades, petits rètols amb paraules pintades i la sèrie “Vanitas” amb cranis humans o d’animals, caps cadavèrics i mans travessades per punyals.

Gelo ha exposat en els seus quaranta anys de trajectòria artística, a Tarragona, Valls, Reus, Barcelona, Ciutat de Palma, Pollença, Santiago de Compostela, Piedras Blancas (Astúries), Madrid, València i Torí (Itàlia).

MÉS INFORMACIÓ:

GELO, Juan Jesús Enríquez Domínguez, artista nascut el 1956 a Huelva, passà la infància i adolescència a Puigpelat i a Valls i va viure a Tarragona entre 1970 i 1997, actiu en el moviment cultural dels anys de la transició democràtica. Els darrers anys ha viscut a Ulldecona, al Montsià.

L’obra de Gelo configura un univers polièdric on conviuen signes i imatges de cultures antigues (que va conèixer en l’adolescència a la Biblioteca Popular de Valls) amb formes de la vida urbana, la cultura popular o els mitjans de comunicació de masses. L’estètica inclusiva del pop li va permetre utilitzar la iconografia que tenia assimilada, junt a imatges de l’actualitat política o social, estampes dels seus ídols musicals i composicions imaginàries. El seu és un camí amb incursions al passat i al futur, guiat per signes, símbols, paraules o visions del patrimoni cultural col·lectiu, orientat per arquetips ancestrals i pensament angèlics. Evidentment hi ha arquetips positius i negatius, així com àngels de bons i malvats pensaments.

Treballava amb tècniques de pintura, dibuix, escultura, màscares i, especialment, gravats. Va practicar el gravat a l’Escola d’Art de Tarragona i al taller de Marià Casas. Va treballar aquesta tècnica fent estampes que després modificava amb pintura, convertint-les en peces úniques. Les iconografies se centren en representacions de figures simplificades, animals, torres, palaus, paisatges idealitzats i de caràcter escenogràfic. Tot i afegint paraules i signes decoratius que omplien les composicions de color. 

En els anys del Montsià, els treballs presenten un contínuum estilístic i temàtic i connecten les seves iconografies habituals amb un contingut una mica més àcid, amb referències a l’estètica Punk i l’art pobre. Les obres són coloristes, contundents, combina treball sobre el pla, pintures sobre tela, fusta i paper, amb creacions volumètriques o de relleu i petits rètols amb paraules pintades. En tots ells, aprofita materials reciclats, per convicció i per economia de mitjans.

Destaca la sèrie que anomena “Extraterrestres del Montsià”, un treball en el qual crea personatges estranys, a partir de restes de poda, troncs, pintura, metalls i papers o plàstics retallats. Fan pensar en les dificultats de relació sofertes per ell i el seu company Farola, personatges estranys al poble i als seus veïns. Els éssers imaginaris que anomena “extraterrestres” són figures grotesques, fetes amb fragments de la natura que millor el va acollir, transformats en personatges – mirall, còmplices de la pròpia estranyesa.