A les municipals de 2019, la coalició entre ERC i Compromís per Valls va obtenir 5 regidors. Un resultat que consolidava el creixement dels republicans, que venien d’un regidor el 2011 i quatre el 2015. Precisament, l’última persona en entrar va ser Maria Teresa Rull, que anava cinquena a la llista. Després d’un mandat al capdavant d’Ensenyament, Política Lingüística i Afers Socials en un govern de coalició amb Junts, fa el pas d’encapçalar la candidatura republicana per aconseguir l’alcaldia vallenca. Entrevistem Teresa Rull per fer balanç del mandat i conèixer les seves propostes pel 28 de maig.
Com pren la decisió de ser la candidata d’ERC a Valls?
El Jordi (Cartanyà) fa uns mesos va manifestar la voluntat de no tornar a repetir com a cap de llista d’Esquerra perquè ja portava tres legislatures. Tant el 2015 com el 2019 hem format part de l’equip de govern amb Junts per Valls i hem deixat una petjada republicana en totes les àrees que hem portat. No va ser una decisió fàcil acceptar encapçalar la candidatura. Liderar el projecte és un acte de responsabilitat, de generositat i de compromís. Vaig acceptar perquè des del primer moment he tingut el suport de persones de qui he après molt. A banda, el meu marit i els meus fills em van engrescar. Insistien que tinc les idees molt clares de la ciutat que vull i que soc una persona de consens.
Quines serien les semblances i diferències amb el seu predecessor?
Tenim més semblances que diferències. Tots dos volem implementar les polítiques republicanes, feministes i compromeses socialment. Potser l’assignatura que hem tingut pendent i no hem pogut afrontar perquè no ens corresponia l’àrea és el compromís energètic. Tot i que les maneres de fer també són les mateixes, potser les mirades femenines ens permeten veure les coses globalment. Per exemple, des del punt de vista urbanístic, la mirada femenina i feminista fa que vegis aquells punts d’inseguretat.
Aquest mandat ha dut la regidoria d’Ensenyament, Política Lingüística i Afers Socials. Quin balanç fa de la seva tasca?
Vam incorporar la regidoria de Política Lingüística amb Educació perquè som del parer que l’administració ha de fomentar la llengua catalana en un moment de clar retrocés. Hem fet tallers de sensibilització lingüística adreçats al personal de l’Ajuntament perquè no es passin al castellà, hem realitzat tallers de rap i doblatges adreçats als joves per fer veure que el català és bo en tots els contextos, hem organitzat cursos per a persones nouvingudes i hem fet campanyes amb els comerços per potenciar les converses en català.
I en l’àmbit més educatiu?
Pel que fa al departament d’Educació hem apostat fort pels plans educatius d’entorn que ens han permès reforçar l’àrea amb dues professionals més. Amb això, hem pogut fer un treball transversal amb altres àrees de l’Ajuntament i organitzar fora de l’escola moltes més activitats adreçades a tota la comunitat educativa, especialment a les persones més vulnerables. Totes les activitats són gratuïtes. Finalment, treballem amb els centres educatius i el Departament per fer una distribució molt equitativa de l’alumnat quan arriba fora de termini i evitar la segregació escolar.
Aquest mandat ha estat marcat per la pandèmia i les seves restriccions. Com ha sortit el comerç vallenc d’aquest context?
El comerç ha patit molt els efectes del confinament. El 2022 i 2023, la restauració estava exempta de pagar l’impost d’ocupació de terrasses. A més, també els hem ofert ajuts directes amb noves línies creades expressament per pal·liar els efectes de la pandèmia. D’altra banda, des de la regidoria de Comerç hem fet campanyes de suport al comerç local i a la restauració per reviscolar el centre històric. Alguns exemples són el maig va que vinc, l’Úrsula Beer Fest, Shopping Market, la Festa de la Calçotada i l’escudellada. El que també funciona molt bé des de fa anys és la campanya dels vals de Nadal. Som del parer que totes aquestes campanyes han de continuar per incentivar el comerç local. Això no vol dir que no vagin acompanyades d’altres fórmules perquè el mateix comerç generi aquestes sinergies. L’obertura del Museu Casteller contribuirà a reactivar-lo.
En quina situació es troba el consens entorn com s’ha de gestionar el Museu?
Ens vam abstenir al plec perquè s’havia de fer bé i sense presses. Quan es va portar el plec de clàusules, no havíem tingut temps per valorar-lo i per responsabilitat vam decidir abstenir-nos. A més, hi ha el compromís de la Generalitat i la Diputació per garantir la viabilitat econòmica del projecte. Un cop resolt l’error administratiu, s’han tornat a penjar els plecs i s’ha reiniciat el procés perquè s’hi presentin les empreses.
L’abstenció va crear malestar dins del govern o es va entendre?
Crec que es va entendre. El Jordi li va expressar a l’alcaldessa el que he explicat i ho va entendre perquè sabia que això prosperaria. Entenc que les precipitacions d’última hora urgia que aquest plec es portés a Junta de govern, però nosaltres vam pensar que per responsabilitat no l’havíem estudiat prou.
En un discurs seu a Ginebra va posar el focus en l’habitatge. Quins mecanismes té l’Ajuntament per pal·liar aquest problema que afecta especialment al centre?
S’ha fet feina. El 2015 es gestionaven 5 habitatges i a finals de 2022 en gestionem 23. Encara cal reforçar-ho molt més per cobrir la demanda de la ciutat. El primer que hauríem de fer és tirar endavant la promoció prevista als carrers Santa Maria i Sant Francesc amb habitatge cooperatiu. D’altra banda, cal fomentar la rehabilitació d’habitatge al voltant d’aquest espai i de l’edifici que es construeix en règim cooporatiu al carrer de la carnisseria. Creiem que és millor expandir-se des d’aquests punts que no pas fer construccions aïllades en punts equidistants. Hem de tenir presents que hi ha empreses interessades a instal·lar-se al polígon i potser hi haurà persones interessades a viure a Valls. D’altra banda, l’oficina local d’habitatge treballa per aconseguir que els propietaris cedeixin les seves cases a lloguer social. El problema de l’habitatge és que és lent.
La inseguretat ha sigut un dels temes més complexos aquest mandat. Quins són els principals problemes en aquest àmbit que han de resoldre i com ho faria?
Des de fa mesos parlem amb vallencs i vallenques de diferents barris per captar les seves inquietuds. Aquesta és potser una de les demandes més repetides. Es pot combatre de dues maneres. N’hi ha que aposten per tolerància zero. El populisme sancionador que culpabilitza qui sigui al preu que sigui i sempre acaba sent el més vulnerable. Ho redueixen en tapiar cases, però l’únic que s’aconsegueix és traslladar el problema d’un carrer a un altre. És poc efectiu. En canvi, nosaltres apostem per una acció directa i accions comunitàries a la via pública. Hem d’intentar frenar la desertització dels espais públics perquè això convida a fer que els infractors s’hi acomodin. Potenciem la patrulla de carrer present amb un treball coordinat amb els integradors socials. A la llarga és molt més eficaç.
En quin estat es troba el programa electoral?
Hi treballem, de la mateixa manera que també estem confeccionant la llista electoral. Tenim experiència de govern i el més important són les ganes de transformar Valls des de les àrees en què fins ara no hem intervingut. Necessitem reformular idees i sumar noves il·lusions. A més, creiem que les persones que formaran part de la candidatura tenen la capacitat de governar l’Ajuntament de Valls.
Es reeditarà la coalició amb Compromís?
De moment, no ens hem plantejat repetir la coalició amb Compromís. Els acords polítics són fruit d’un moment polític i social que es dona a cada contesa electoral. El 2019 es donaven unes circumstàncies que potser no són les mateixes que les actuals. En tot cas, l’acord s’ha mantingut ferm fins al final del mandat i hem treballat molt bé plegats.
ERC ara té prou força per anar en solitari?
Sobradament. Si no ho penséssim, ja hauríem buscat aliances com les de 2019. Tenim força, potencial i gent preparada per anar sols.
