El proper dijous 8 de juny, dijous de Corpus, a dos quarts de vuit de la tarda, es desvelarà el resultat de les tasques de conservació i restauració a què han estat sotmesos els dos gegants negres de Valls per tal de retornar l’esplendor original a les figures. L’escenari triat per a l’acte, que és obert a tothom, és l’antiga església de Sant Francesc de Valls, rehabilitada recentment com a nou equipament cultural de la ciutat. En aquest entorn històric es farà la presentació dels treballs realitzats als gegantons, tant en la part escultòrica com de vestuari, i es descobrirà la nova aparença de les figures per primer cop al públic assistent.
L’acte de presentació comptarà amb la participació dels autors del procés: Carlos Morillo i Paula Briones, ambdós conservadors i restauradors de béns culturals graduats per l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, com a autors de les tasques de conservació i restauració de les figures; i Josep Maria Casas, de la botiga centenària El Barato de Reus, com a autor del disseny i confecció dels nous vestits. La banda sonora la posarà el músic i compositor vallenc Francesc Sans, qui interpretarà les tonades del repertori històric vallenc,estretament lligades a les figures, amb una de les gralles centenàries que es conserven actualment al Museu de Valls, i que acompanyen excepcionalment els Gegants de la Ciutat en la seva tradicional anada al Vot de Poble de la Mare de Déu del Lledó cada 25 de juny.
Havent acabat l’acte, el Lladrefaves i la Gegantona es retrobaran amb la ciutat en una passejada que els durà, des de l’església de Sant Francesc, en un tomb pel centre històric fins a l’Ajuntament, per tal que vallencs i vallenques puguin veure’ls ballar de nou pels carrers. La darrera aparició de les dues figures havia estat la seva tradicional anada a peu fins a Picamoixons, fa més de dos mesos, el passat 18 de març. Des d’aleshores, els dos gegantons han estat sotmesos a un rigorós procés d’anàlisi, documentació i conservació, en especial pel que fa a la figura del Lladrefaves, un dels gegants en actiu més antics del país i en procés de ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional en les properes setmanes per la Generalitat de Catalunya.
Pius Hospital de Valls: la col·laboració local per a les tasques d’anàlisi
Els treballs d’anàlisi i conservació del Lladrefaves ha pogut comptar amb la col·laboració especial del Pius Hospital de Valls, que ha facilitat la realització d’una prova de Tomografia Computeritzada (TC) sobre el bust del gegantó, prova pionera a Catalunya en l’estudi d’imatgeria festiva. Aquest procediment no invasiu és una de les tècniques més comunes per al diagnòstic de l’estat de les obres d’art, especialment útil per a l’estudi de materials com ara la fusta, el cartró pedra o el tèxtil, amb densitats similars a les del teixit humà, i permet estudiar les diverses característiques de les peces, com ara l’estructura interna, l’estat de conservació o la distinció d’elements afegits, àmbit d’especial interès en el cas del Lladrefaves a causa de les múltiples remodelacions i intervencions que ha sofert al llarg dels anys. Aquesta prova ha permès d’identificar amb més claredat els fragments agregats a posteriori al bust, així com arribar a les capes inferiors de la figura, que actualment no són accessibles i es troben cobertes per afegits i capes escultòriques posteriors. També ha corroborat diferents teories sobre intervencions anteriors que han concebut, a la figura, l’aspecte actual.
Resultats inèdits
El procés de restauració ha tret a la llum descobriments sorprenents. Els resultats inèdits dels treballs de conservació i restauració del Lladrefaves i la Gegantona de Valls es presentaran el dissabte, 10 de juny, a les dotze del migdia, a la sala d’actes de l’Institut d’Estudis Vallencs, en una conferència expositiva oberta al públic a càrrec de Carlos Morillo i Paula Briones, els dos autors de les tasques de restauració, en què es podran conèixer detalls i imatges de tot el procés. Aquesta intervenció ha permès descobrir, entre d’altres, la mirada vuitcentista del gegantó amb la recuperació d’uns ulls de vidre policromats anteriors a 1910. També s’ha aproximat, amb exactitud, la datació de manufactura del Lladrefaves i, al mateix temps, s’han identificat diferent intervencions i remodelacions crucials en la història iconogràfica del gegant negre.
Un retorn als orígens
Per a la indumentària que estrenarà la parella de gegantons, s’han anat a cercar les primeres referències de què es disposa actualment, que descriuen l’estètica, el patronatge i la gamma cromàtica que lluïa ja el Lladrefaves a la darrera meitat del segle XIX tant en el vestit com en el barret i els complements, gràcies a la localització de dues referències documentals concretes: una crònica de premsa de 1887 i la primera fotografia localitzada fins avui dels Gegants de la Ciutat, que data de principis de la dècada de 1890. El vestit de la Gegantona, per la seva banda, també segueix la línia estètica del període històric que representa, amb una paleta de colors i una indumentària completament renovades, i més en consonància amb el de la seva parella com a conjunt. Ambdós personatges també han renovat els complements i la joieria, que ha estat manufacturada de nou i de manera personalitzada per als gegants vallencs.
L’última intervenció integral sobre les figures s’havia dut a terme més de dues dècades enrere, l’any 2001, al taller El Ingenio de Barcelona, amb motiu de les Festes Decennals; de la mateixa manera, els vestits que duien fins ara els dos gegantons de la ciutat havien estat estrenats ara fa vuit anys, l’any 2015, obra d’Amadeu i Blanca Ferré.
