La comunitat de monjos del Monestir de Poblet es troba en una situació “crítica”. En una entrevista a l’ACN, l’abat Rafel Barruè ha explicat que actualment hi ha disset monjos, quatre dels quals es troben a infermeria.
En 25 anys, el nombre de religiosos s’ha reduït a la meitat. A més, des del 2020 que no s’ordenen nous monjos i des de la pandèmia que no hi entren novicis. Tot i això, Barruè està “il·lusionat” gràcies al ‘We Work’, un nou programa que han iniciat per despertar vocacions entre el jovent. Paral·lelament, les cases de l’orde del Cister de l’estat espanyol i el monestir de Boulaur, a França, treballen per unificar-se en una sola congregació el 2027.
L’abat recorda que quan ell va entrar al monestir l’any 1999 era el número 33, i en poc més de 25 anys, el nombre ha caigut a la meitat. “A vegades vas al cor i som deu, onze, dotze, tretze a vegades, però és que no en podem ser més”, lamenta.
Els dos últims monjos que van fer la professió solemne va ser el gener del 2020. Durant la pandèmia, van accedir a Poblet set nous novicis, coincidint amb l’etapa d’ERTO i de confinaments, però cap s’ha quedat. Els altres monestirs cistercencs del país (Vallbona de les Monges a l’Urgell, Valldonzella a Barcelona i Solius al Baix Empordà) es troben en una situació encara “més crítica”, comenta el president de l’orde cistercenc a Catalunya.
L’abat assenyala que “a Catalunya la religió està molt freda” i destaca la caiguda de la pràctica religiosa. “Si la gent no va a missa, per què ha de fer-se monjo?”, es pregunta. Barruè defineix la vida monàstica amb la paraula “radicalitat”, i descarta flexibilitzar el reglament per atreure noves vocacions. Explica que molts cops li pregunten per quin sou cobra, i que sempre respon “la vida eterna”. “Jo diria que tenim més sou que els altres, perquè ho fas per amor a Déu”, afegeix.
Futures vocacions
L’any passat van iniciar el programa ‘We Work’. Es tracta d’una experiència de cap de setmana en què un grup reduït de persones joves s’allotgen a l’edifici per conèixer la vida monàstica. Aquest programa el fan seguint l’exemple de les monges cistercenques franceses del monestir de Boulaur, que els últims anys han aconseguit, d’aquesta manera, atreure noves vocacions.
Amb aquesta iniciativa la comunitat està “il·lusionada”. “N’hi ha uns quants que estan plantejant-se la vida monàstica”, afirma Barruè. Comenta que hi ha joves que “van a l’església”, però desconeixen què hi passa dins un monestir. Ho veuen com una “cosa extraterrestre”, diu. El ‘We Work’ també s’ha desenvolupat al Monestir de Vallbona de les Monges.
Unificació de congregacions
Per fer front a aquesta falta de relleu, les dues congregacions de l’orde del Cister de l’estat espanyol, la de la Corona d’Aragó i la de Castella, estan treballant per unificar les congregacions. D’aquesta manera volen “ajudar-se”, explica l’abat. També volen afegir el monestir francès de Boulaur, que ara per ara no té congregació i amb qui fa anys que tenen una estreta relació. Aquesta unió podria ser una realitat en el capítol general de l’orde, que s’ha de celebrar el 2027.
Actualment, l’abat general de la congregació de la Corona d’Aragó és l’abat de Poblet. Barruè assenyala que quan es produeixi la unificació de les congregacions, ell és partidari que l’abat general el voti tota la comunitat, i que pugui ser tant un monjo com una monja. Cal tenir en compte que la congregació de Castella està formada només per comunitats de monges.
Josep Poblet, nou president de la Fundació Poblet
Paral·lelament, fa un parell de setmanes, s’ha recuperat la Fundació Poblet per impulsar el vessant cultural del monestir. La fundació va anar minvant la seva activitat just abans de la pandèmia, i fins ara no s’ha tornat a posar en marxa. El nou president és Josep Poblet, expresident de la Diputació de Tarragona. A la junta també hi ha altres noms destacats com Octavi Bono, que va ser director general de Turisme (2016-2021), la presidenta de la Fundació Bofill, Isabel Vilaseca, i el periodista especialitzat en música, Pep Gorgori.
L’entitat gestionarà l’àmbit cultural de Poblet, perquè no hagi de recaure sobre els monjos. Per exemple, es farà càrrec del Festival Internacional d’Orgue de Poblet o treballarà per fer un llibre, una guia, que repassi la història del monestir, entre altres iniciatives.
Sanejament de la Fundació Populus Alba
Una altra de les fundacions al voltant del monestir és la Populus Alba que s’encarrega de la gestió econòmica de Poblet. Després d’anys de pèrdues econòmiques i de la pandèmia, el 2021 va anunciar un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectava una desena de treballadors vinculats als serveis turístics del monestir. Segons l’abat, les arques de la fundació s’estan recuperant i calcula que el 2032 podria estar sanejada.
Recuperació del turisme
L’any passat, el Monestir de Poblet va assolir els 91.000 visitants, recuperant xifres similars d’abans de la COVID-19. Tot i això, entre els anys 2012 i 2015 es van arribar als 100.000 visitants. “La gent es torna a moure”, diu Barruè destacant les recepcions d’escolars i de l’IMSERSO. Tot i la millora, l’abat comenta que el punt màxim es va assolir entre els anys 2003 i 2005, però des de llavors ha caigut l’afluència de turistes.
Dels tres monestirs de la Ruta del Cister (Poblet, Vallbona de les Monges i Santes Creus), el de la Conca de Barberà és el que rep més públic, sobretot de Catalunya i del País Valencià. També d’altres territoris de l’estat espanyol i francès.
Comissió bilateral amb la Generalitat
Aquest any també s’ha creat una comissió bilateral amb la Generalitat, concretament amb el departament de Cultura per adequar les instal·lacions del monestir, tant els béns mobles com els immobles. Amb aquesta comissió, l’abat també vol que es faci un calendari d’inversions per millorar els espais de Poblet.
La titularitat del monestir és de l’Estat, mentre que la Generalitat es fa càrrec de les millores patrimonials. El 2011, el Govern va immatricular el monestir, però el 2019 un jutge de Tarragona va declarar nul·la la inscripció. El traspàs del monument va ser un dels punts de l’ordre del dia de la comissió bilateral de cultura Estat – Generalitat, però de moment no s’ha avançat en aquesta direcció. A Barruè li “convenç” més l’opció de continuar en mans de l’Estat per poder continuar rebent subvencions del govern espanyol i mantenir l’edifici, segons indica.
