Rubén Viñuales ha superat el seu primer any de mandat on ha pogut tirar endavant les votacions més imporants, tot i no tenir majoria al Ple. El POUM, la Tabacalera, l’àrea metropolitana, el contracte de la brossa o una futura ampliació del govern són alguns dels elements que han marcat aquest primer tram de mandat. En parlem en aquesta entrevista amb l’alcalde de Tarragona.
La setmana passada va presentar un pla pel carrer Orosi i venim d’un Sant Joan amb xifres alarmants a tota Catalunya. Tenim un problema amb la seguretat?
Hi ha un problema generalitzat de certs comportaments incívics que generen malestar a la ciutadania. D’altra banda, tenim persones que cometen uns fets delictius que generen alarma social perquè són amb armes blanques. De fet, hi ha una operació especial dels Mossos per treure les armes blanques del carrer. Un cop els podem detenir, el jutjat opta per mesures cautelars com la presó provisional. A Tarragona tenim per fi dos casos en presó provisional, un fet que dona pau a la ciutat. Tot i això, les nostres xifres són molt baixes. El que tenim són molts focus on estem actuant.
Què falla en aquests focus? Policies, altres maneres de tractar-ho pel vessant social o judicial…
Totes han d’actuar de manera conjunta. La seguretat no és només policia. Ha d’haver-hi polítiques de seguretat amb policia. Per això, hem optat per la policia de proximitat, que és la manera més raonable de donar percepció de seguretat i té un efecte dissuasiu. També ha d’haver-hi una actuació sociocomunitària, amb inserció sociolaboral o la lluita contra la drogodependència. Finalment, necessitem mesures urbanístiques i de regeneració dels entorns. És curiós perquè al carrer Orosi hem pogut renovar tot aquest carrer, però hi ha certs elements comuns amb altres zones de la ciutat problemàtiques, com Pere Martell. Les estacions de trens i autobusos, els bars que generen molèsties o els supermercats de 24 hores.
Que els volen tancar.
Encara que a partir de les 10 de la nit no es pot vendre alcohol, hem detectat que s’hi ha venut. Els hem sancionat i fins i tot han pagat les multes de 3.000 o 8.000 euros. Per això, estem estudiant la possibilitat legal de prohibir aquests establiments.
Han plantejat una aplicació mòbil de seguretat, però només impulsada per alguns membres del grup impulsor de l’àrea metropolitana. És bo que a la primera iniciativa metropolitana que tiren endavant ja faltin alguns municipis?
Cada dia rebem sol·licituds de nous municipis que s’hi volen adherir. Estic convençut que s’acabaran adherint perquè és un model que funciona. És una aplicació que utilitza la tecnologia en favor de la seguretat i de manera personalitzada. Quan truques a la policia, la major part del temps que perds és en identificar-te i en donar la teva ubicació. Amb l’aplicació ja no caldrà. A més, pots autoritzar que, en una situació de perill, es pugui connectar la càmera i el micro a la central de la urbana per gravar en temps real. Seria una prova vàlida en un judici. També es podrà geolocalitzar persones grans amb alguna demència senil o connectar les càmeres d’un negoci amb la urbana quan es toca el botó del pànic. Ho estem liderant Reus i Tarragona, que de per si és tota una fita.
Cap on ha de caminar l’àrea metropolitana?
Vam fer els grups tècnics i ara hem de fer els grups de treball amb grans àrees com l’energia, l’urbanisme o el transport. Tot això ens ha de portar a tenir una proposta sobre el punt de partida. La mobilitat genera molt de consens i tenim una fita el 2028, la concessió de transport de la Generalitat. D’altra banda, està el tema de l’energia. Fer una empresa energètica metropolitana té tot el sentit.
“Fer una empresa energètica metropolitana té tot el sentit”
Ha d’haver-hi alguna mena de governança?
Segurament.
Liderada per qui?
Tots. Hi ha moltes maneres de liderar. L’exemple més proper que tenim de mancomunitat és Sirusa. Allí tots governem. Jo soc el president de la mancomunitat i l’alcaldessa de Reus és la presidenta de Sirusa. Quan es parla de capitalitat és absurd. La capital de la província és i serà sempre Tarragona. Parlar de la capitalitat de l’àrea metropolitana és voler fer petita Tarragona.
En mobilitat, el tramvia és un dels principals projectes, on cada Ajuntament està tancant les característiques en el pas pels seus municipis. Les catenàries és un dels punts conflictius, quines qüestions negocien a Tarragona?
Amb la Generalitat vam parlar del traçat en la penetració urbana i el tenim acceptat. Quan estigui tot fet, vostè podrà pujar al tramvia i podrà anar a l’aeroport, Reus o Cambrils passant per Vila-seca i Salou. Té penetració urbana, arribant fins a Sant Pere i Sant Pau. Pel que fa a les catenàries, al pressupost no aprovat de la Generalitat havíem pactat que hi hagués diners per trams sense catenàries en zones denses. Ahir vaig anar a Barcelona i hi havia catenàries. A Saragossa també en tenen. És un fil. En qualsevol cas, vam acordar que en trams com el carrer del Mar no n’hi hagi. Tot és parlar-ho, trobarem solucions amb els ajuntaments que posen alguna pega.
Es corre el risc de quedar-se únicament amb el triangle Vila-seca-Tarragona-Reus si no s’arriben a acords?
Les peticions de l’alcalde de Salou són esmenables. El tramvia és l’espina dorsal de l’àrea metropolitana.
El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és una de les qüestions en marxa. Hi ha possibilitats d’un pacte que vagi més enllà dels 14 consellers?
És la idea. Volem treure un POUM perquè és necessari tenir un planejament urbanístic. Per exemple, ara no podem ni canviar qualificacions d’edificis o obrir una discoteca. Es tracta de pensar la ciutat del futur. A més, tenir el POUM aprovat no implica un canvi automàtic. Si l’aprovéssim avui, el primer totxo no es posaria fins d’aquí a sis anys. Hem de planificar la ciutat de manera sostenible socialment, econòmicament i mediambientalment. A més, per primera vegada el POUM condiciona les infraestructures a la ciutat i no a la inversa, Tarragona estarà cohesionada de veritat i s’arribarà als 180-200 mil habitants. La idea és presentar el primer trimestre de 2025 l’aprovació inicial.
“Per primera vegada, el POUM condiciona les infraestructures a la ciutat i no a la inversa”
Com abordaran els temes que divideixen més com Mas d’en Sorder?
Vam presentar els grans eixos als grups de l’oposició i hi ha moltes coincidències. Fins i tot a Terres Cavades, on es veu que el creixement és sostenible. Potser Mas d’en Sorder és el que genera més problemàtiques. Hi ha un carrer on està construït a una vorera (el Catllar) i el que es planteja és construir a l’altra vorera. No es construeix al mig del bosc. De fet, una de les càrregues que s’imposa és que han de recuperar el Mas d’en Sorder.
Parlen d’una estació a Horta Gran. A ulls del Ministeri, el territori ja té una estació d’alta velocitat i també tindrà la intermodal Vila-seca-Aeroport. És viable demanar una altra infraestructura?
Si una cosa he après amb les infraestructures és que, quan vas a Madrid, o portes les idees clares o se’t mengen. Té sentit perquè no tenim estació d’alta velocitat, sinó que en tenim una a prop. La intermodal tampoc estarà a Tarragona. El tren s’ha d’apropar a les persones, no les persones al tren. Serà una estació que ens connecti amb l’alta velocitat i, quan tinguem les mercaderies per interior, guanyarem freqüències de Tarragona a Barcelona.
Ho ha comentat amb els seus companys de Madrid?
Parlem molt sovint amb el Ministeri. Els enginyers dibuixen allò que els hi demanen. Sabem que el fet que jo dibuixi una estació a Horta Gran no significa que m’ho facin. Però sé que, si no la tinc dibuixada, no me la faran. La meva feina és fer d’alcalde.
La Tabacalera ha d’exercir una nova centralitat. Es parlen moltes coses sobre els seus usos, però de moment no tenim gaires acords que els facin mitjanament palpables. Quan avançarem?
És dels temes que em genera més tranquil·litat. Confio plenament que la lògica imperarà per traslladar el conservatori a la Tabacalera i també tenim altres projectes com la biblioteca estatal, on la comissió tripartia avança. A més, tenim l’informe pel districte tecnològic, que presentarem d’aquí no massa i on estem en converses amb diferents empreses tecnològiques. De tots els equipaments històricament no ocupats, el més complicat és el que tenim millor. D’aquí no massa podrem parlar de tangibles. Li asseguro que Tarragona està de moda.
“D’aquí no massa podrem parlar de coses tangibles a la Tabacalera. Tarragona està de moda”
Ca l’Ardiaca ha estat al centre del debat per la seva afectació en la diada del Pla de la Seu.
És un edifici de propietat privada i nosaltres vam actuar d’emergència perquè no caigués. Els Xiquets saben l’afecte i simpatia que els hi tinc. La decisió es va prendre perquè hi havia informes que deien que no es podia garantir la seguretat per aforament.
Això no afecta les diades estiuenques?
Vilafranca volia fer un castell molt important i no es podia garantir la seguretat. Ho deien els tècnics.
El futur de Ca l’Ardiaca passa perquè sigui un parador nacional?
És un espai que ocupa el cor de Tarragona. Em fa vergonya veure aquelles bastides i la meva feina és fer d’alcalde. He parlat amb la directora de paradores nacionales, amb el ministre i amb president del govern. Som gairebé l’única ciutat patrimoni de la humanitat que no en té un. Pot ser una bona idea perquè no surten moltes habitacions, les obres són molt costoses i un parador té una mentalitat diferent. No té un criteri només mercantilista, sinó cultural i patrimonial.
El contracte de la neteja i la brossa es pot topar de nou amb la via judicial. Estem abocats a tornar als tribunals?
Digui’m un municipi on el contracte de la brossa no acabi als jutjats. Imagini’s per un de 230 milions d’euros… Van on calgui. La llei permet els recursos i nosaltres l’únic que hem fet és executar una resolució d’acord amb un informe jurídic del secretari general, el viceinterventor, la cap de contractació i la cap de neteja.
“Em fa vergonya veure les bastides a Ca l’Ardiaca. Ubicar-hi un parador nacional seria una bona idea”
Tenia sentit començar els tràmits d’adjudicació a Urbaser al mateix temps que al·leguen la resolució?
Totalment. Quan li posen una multa i vol recórrer, primer ha de pagar la sanció. Si després li donen la raó, ja li tornaran els diners. És el mateix. Passa habitualment en contractació, Tarragona no és una excepció.
Alguns grups de l’oposició alertaven que Tarragona podria estar obligada a pagar posteriorment indemnitzacions. És possible?
Es va demanar un informe en aquest sentit. El secretari deia que no hi havia responsabilitat nostra i, en tot cas, seria dels funcionaris que van fer l’informe. Tothom posarà una demanda. Paprec perquè ha guanyat i no li adjudiquem. Si li donéssim a Paprec, Urbaser ens posaria una demanda. Fomento demandarà tant sí com no, com fa sempre. Per cert, el recurs de Fomento, que demanava l’anul·lació de la licitació, el van desestimar. Urbaser demanava només l’anul·lació de l’adjudicació. És a dir, el tribunal reconeix que la licitació està ben feta. Tant jo com els tarragonins volem que la ciutat estigui neta i els coloms no ens envaeixin.
Creu que podrà començar a treballar Urbaser?
La idea és que comenci com més aviat millor. No per optimisme patològic, sinó basat en la lògica i els informes.
Aquesta votació només va tenir el suport de Junts i els regidors no adscrits. Des de l’oposició se’ls va acusar de crear una nova aliança. Què en pensa?
Que és fer política de baixa estopa. En Comú Podem i ERC tenen una coincidència de vot amb VOX de prop d’un 60%. Per això els dic que hi ha una coalició d’ells contra el PSC? No. Quan hi ha un informe d’intervenció, és paraula del senyor. En aquest cas, tant l’interventor com el secretari coincideixen, però aquest informe no els hi val. Em demanaven un nou informe jurídic extern. Això hauria de sortir a licitació i podríem estar un any i escaig. I si aquest informe extern diu el mateix què fem? És absurd.
En el seu moment deia que només ampliaria el govern si era per tenir majoria absoluta. Ha canviat d’opinió?
Tarragona necessita estabilitat. Li estem donant perquè tenim un pressupost amb 20 de 27 vots a favor i estem tirant endavant els grans temes de ciutat, però a mi m’agrada pactar. Si no, per què estem? Vull arribar a acords que donin estabilitat i ens permetin fugir de debats estèrils. Per exemple, el PP vota a tot que no per sistema. A Tarragona, el PP és la nostra CUP, s’ha tornat antisistema. Calen acords estables amb aquells que han mostrat voluntat de fer-ho.
“El PP és la nostra CUP, s’ha tornat antisistema i vota a tot que no”
Com qui?
En Comú Podem ha mostrat aquesta voluntat en els moments importants. Junts ha demostrat la seva estima per la ciutat i ha aguantat moltes coses. I Esquerra va tenir altura de mires amb els pressupostos.
Aquesta altura de mires fa viable un pacte amb ERC a Tarragona?
Estan passant un procés de dol que han de superar i nosaltres respectar. Arribar a acords de ciutat sempre és positiu i crec que Esquerra entrarà en una dinàmica propositiva. Representen a molta gent i nosaltres volem escoltar-los. De moment, no existeixen ni negociacions ni pactes amb ningú. Únicament li vam oferir en el seu moment entrar al govern a En Comú Podem.
