El Tribunal Suprem (TS) ha resolt no admetre un recurs de cassació interposat per un home contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) que el condemna a tres anys i mig de presó, per un delicte d’agressió sexual comès sobre l’àvia de la seva parella al mig del carrer del barri sevillà de Bellavista.
En una sentència emesa el 10 de novembre passat, el Tribunal Suprem aborda aquest recurs de cassació, formulat per un home contra la seva condemna per un delicte d’agressió sexual amb l’agreujant de parentiu.
En concret, la Secció Setena de l’Audiència de Sevilla va declarar provat que la tarda del 17 de setembre del 2017, l’home estava en un bar de la barriada de Fort del Rei, pertanyent a Dos Hermanas, juntament amb la seva parella, el fill de tots dos menor d’edat, l’àvia de la seva parella i un fill d’aquesta última dona, tractant-se d’un establiment “proper a la barriada de Bellavista, on tots residien en habitatges força properes entre si”.
Després d’estar prenent consumicions en aquest bar, segons el relat de fets provats, el fill de l’acusat es va quedar adormit, de manera que la mare del mateix i parella de l’home “va decidir portar-lo amb cotxe al seu domicili”, i després cap a les 22 ,30 hores l’acusat, l’àvia de la seva parella i el fill d’aquesta última dona “van decidir abandonar el bar per tornar a casa seva caminant, ja que la distància no era excessiva”.
Quan aquestes tres persones ja caminaven per l’avinguda de Bellavista, va fer acte de presència la parella de l’inculpat, ” que havia tornat amb el vehicle amb la intenció de recollir-los , si bé només va pujar al cotxe” el fill de l’àvia d’aquesta dona, “decidint els altres dos continuar la volta caminant”.
Segons la sentència inicial condemnatòria, l’inculpat “va portar per força” l’àvia de la seva parella “a un lloc apartat entre els blocs de cases properes i subjectant-la fortament, la va besar al coll, intentant besar-la també a la boca, els pits i, posant un braç sobre la seva boca, li va pujar el faldó del vestit que portava, baixant-li les calces sense arribar a treure-les, fent objecte, per satisfer els seus desitjos libidinosos, de tocaments a la dona, que, bloquejada i espantada per allò que li succeïa, s’havia orinat des del començament pràcticament de l’acció”.
“Finalment, l’acusat va afluixar la força que exercia, cosa que va fer caure la dona a terra pel propi impuls dels seus moviments per desfer-se “, indica el relat de fets provats, afegint que la víctima “no va voler denunciar ni explicar ningú ” els fets “per vergonya i per evitar problemes en la relació entre l’acusat” i la seva néta, “a la qual volia molt”. Empero, la dona va denunciar els fets “en tenir notícies per la seva filla que l’acusat havia tingut un incident amb la jove xicota d’un germà seu “.
Gràcies a aquest relat de fets provats, la Secció Setena de l’Audiència de Sevilla va imposar a l’home quatre anys de presó per un delicte d’agressió sexual amb l’agreujant de parentiu , sis anys de prohibició d’acostar-se a la víctima o comunicar-s’hi i una indemnització de 4.000 euros a favor de la dona.
Després de recórrer aquesta sentència inicial de l’Audiència tant l’inculpat com l’acusació particular exercida per la víctima, el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia va estimar parcialment els recursos d’apel·lació de cadascuna de les parts i va reduir a tres anys i mig la pena de presó del processat però elevant a 10.000 euros la indemnització imposada a favor de la dona.
Tot i això, l’inculpat ha interposat un recurs de cassació davant el Suprem contra aquesta decisió del TSJA , al·legant “que la declaració de la denunciant obeeix a mòbils espuris”, ja que l’acusat “havia rebut amenaces de la filla i néta de la mateixa (havent-hi estat aquesta última parella de l’acusat), així com que el Tribunal no va atorgar credibilitat a la declaració de la denunciant pel que fa al fet de la penetració vaginal” i “que la denunciant va trigar a presentar denúncia”.
“La sentència del TSJA, assumint la valoració de l’Audiència, considera que el testimoni de la víctima és coherent i persistent ; també s’indica que a això no és obstacle que l’Audiència rebutgi considerar provada la penetració per via vaginal, ja que aquesta decisió no es fonamenta en la creença d’una voluntat de faltar a la veritat per part de la denunciant, sinó perquè es considera que les corroboracions externes no revesteixen en relació amb aquest extrem la força que ofereixen respecte a l’agressió en si.
Alhora, no s’aprecien possibles mòbils espuris de la víctima , ja que si bé la seva néta i l’acusat havien tingut uns mesos abans una ruptura temporal, al mateix temps els fets havien reprès la seva relació de parella”, resumeix el Suprem.
A aquest efecte, el Suprem declara que el tribunal ha comptat amb “prova de càrrec bastant” per a la condemna, a més que a cassació, “el recurrent es limita a reiterar el contingut de la impugnació desenvolupada en l’apel·lació”, de manera que “la qüestió no té rellevància casacional, en la mesura que no al·lega ni planteja arguments diferents dels ja esgrimits amb anterioritat”.
Per tot això, el Suprem resol que no és procedent l’admissió del recurs de cassació del condemnat contra la sentència del TSJA que li imposa tres anys i mig de presó.
